Feridura, embòlia, trombosi, vessament cerebral… Són diferents paraules per referir-se al que científicament es coneix com a ictus, una alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell. Aquesta patologia provoca més de 13.000 ingressos anuals a Catalunya –un cada 40 minuts– i segons l’Organització Mundial de la Salut és, a banda del principal generador de discapacitat en persones adultes, la segona causa de mort més habitual arreu del món. Aterrant-ho a la realitat d’Osona i el Ripollès, es tracta d’una malaltia lleugerament més comuna en homes que en dones. Totes dues comarques registren el major nombre de casos a la franja de 70 a 76 anys, però també n’hi ha en edats més joves i puntualment fins i tot infants.
Tal com explica Gloria Díaz, cap d’Urgències de l’Hospital de Campdevànol, els ictus es produeixen quan s’altera l’arribada de sang a una àrea del cervell a causa del trencament o el tapament d’un vas. Això fa que les cèl·lules de la zona en qüestió morin per manca d’irrigació, és a dir, falta d’oxigen, i pot comportar des de la mort del pacient fins a dèficits motors, alteracions dels sentits o incapacitat de parlar. Àngels Font, cap del Servei de Neurologia del Consorci Hospitalari de Vic, recalca, en aquest sentit, “la importància d’acudir ràpidament a l’hospital” i, així, “oferir tractaments de fase aguda” per restituir com més aviat millor el flux sanguini.
Partint d’aquesta idea –que una recuperació més o menys favorable està estretament lligada a la celeritat d’intervenció–, a tot Catalunya hi ha actiu des del 2006 un mateix protocol d’emergència. Batejat amb el nom de codi ictus, s’activa quan el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) rep l’avís –normalment del 112 o el 061– que una persona pot haver patit la malaltia.
El primer pas és enviar una ambulància fins al lloc dels fets. A partir d’aquí, professionals sanitaris avaluen in situ la gravetat del cas, basant-se en una escala clínica ideada i validada per investigadors catalans l’any 2014. Aquest primer diagnòstic és fonamental per preparar el dispositiu necessari a l’hospital on es trasllada el pacient. Tot plegat constitueix una xarxa a la qual l’Hospital de Campdevànol es va integrar el 2019 i el de Vic, el 2016. Tant un centre com l’altre estan també connectats telemàticament amb hospitals punters des d’on un neuròleg expert pot examinar la persona i orientar-ne el tractament.
“Un cop rebem l’avís o ens entra el pacient per la porta, el primer que fem és avisar el Trueta de Girona”, exemplifica Díaz, “amb proves molt bàsiques i explicant com està ja sabem si el vas afectat és molt gruixut o no. En el primer cas, i després d’un TAC, apliquem un tractament per desfer el coàgul i restituir la circulació de la sang com més aviat millor. En el segon, hem aconseguit un temps rècord de 75 minuts des que la persona entra per la porta de l’hospital i en torna a sortir cap a Girona”.
A escala catalana, les activacions del codi ictus han pujat un 32% en tres anys. La tendència a l’alça es correspon amb la realitat d’Osona i el Ripollès, tot i que els casos absoluts es mantenen estables en una setantena i al voltant de 40. “El que ha canviat són els sistemes d’informació. Ara ho registrem tot millor i s’està treballant en xarxa de manera coordinada per seleccionar els pacients que cal traslladar i els que no”, explica Díaz.
Millors pronòstics i menys mortalitat
Els estudis de la Generalitat conclouen que la mortalitat per ictus s’ha reduït els últims anys a Catalunya, alhora que augmenten les possibilitats de recuperació. Gràcies als tractaments actuals i intervencions ràpides en els primers minuts o hores, la meitat de les persones que pateixen la malaltia poden tornar a fer les activitats habituals d’una vida independent al cap de tres mesos. Un 35% dels pacients passen a conviure amb seqüeles físiques o cognitives limitants, mentre que la mortalitat se situa al 15%.
Els consells bàsics per prevenir aquesta mena de patologies inclouen controlar-se el sucre, el pes i la pressió arterial; fer exercici físic regularment, seguir una dieta sana i equilibrada, reduir el colesterol, evitar el consum d’alcohol i tabac i formar-se en eines per gestionar l’estrès.
{{ comment.text }}