A Osona solen passar cada any més de 6.000 cigonyes. Es tracta de les que estan en migració. Entre gener i març, van de l’Àfrica cap a Europa a criar, mentre que entre l’agost i el setembre, van a passar l’hivern a l’Àfrica amb temperatures més càlides.
“Arriben a la tarda, es queden a dormir a llocs elevats i l’endemà al matí esperen els corrents tèrmics per continuar el seu viatge”, explica Joan Aymerich, del Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona (GACO), entitat que les observa detingudament cada vegada que fan parada.
Malgrat que actualment la cigonya no està establerta a la Plana de Vic, hi havia estat però es va acabar extingint a principis del segle XX. De fet, a Manlleu, el darrer niu on havien criat i del qual es tenen referències estava situat a l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà, entre el 1910 i el 1920.
I sense anar gaire lluny en el temps, aquest any una parella de cigonyes ho va intentar. De març a setembre, van situar-se a la torre de l’entrada per Vistalegre, però no hi va haver èxit. Tot i que van ser molt territorials, van fer el niu i van defensar-lo, no van arribar a criar.
Ara, l’Ajuntament de Manlleu i el Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN) han impulsat un projecte de nius artificials perquè s’hi estableixin. Se n’han col·locat tres: un en aquesta torre on van provar-ho i dos més al Museu del Ter. Tal com explica Carles Martorell, del GNO, es tracta de nius d’un diàmetre i fets d’acer inoxidable.
“És el mateix model que van fer servir als jardins del Castell de Peralada, a l’Alt Empordà, on ja hi ha una colònia de 40 cigonyes”, relata. L’estructura l’ha feta un ferrer, però les branques les han posat membres del GNO i el GACO amb material quilòmetre zero: branques de bosc de ribera, com de vern, pollancre o salze.
“Si els hi poses branques els facilites la feina i és un atractiu perquè se’ls activi l’instint reproductiu”, explica Martorell. De fet, la iniciativa no tracta de reintroduir l’espècie, sinó de posar-los-hi més fàcil.
De moment, han començat amb aquestes tres ubicacions però tenen cinc nius més per col·locar de cara al gener. Entre les possibles zones, que han de tenir altura com a principal requisit, hi ha el pla de l’Aire, el bosc de ribera, l’església de Santa Maria o la torre de la fàbrica de Ca l’Estapé.
Aquesta última, de fet, és una bona ubicació perquè ja hi acostumen a fer parada. “Si els nius funcionen, les cigonyes tornaran a Manlleu després de 100 anys”, subratlla Martorell.
Des de l’Ajuntament, el regidor de Medi Ambient, Andreu Garcia (PSC), destaca que, basant-se en la història i l’episodi més recent, “el municipi té potencial perquè l’espècie s’hi estableixi”.
Més enllà d’això, apunta que la cigonya és un gran aliat contra les plagues de rates, ratolins i talpons, “dona un valor” a Manlleu i és un acte de justícia i de responsabilitat. En aquest sentit, Garcia explica que Osona és la segona comarca on aquesta espècie protegida més ha mort per electrocucions en torres d’electricitat.
La iniciativa també preveu implicar l’escola Casals-Gràcia de Manlleu i que els alumnes puguin treballar la cigonya a través d’un projecte escolar i participar, per exemple, en la recollida de branques per a futurs nius artificials.
