Amb les obres al local de la ronda Camprodon que l’Ajuntament de Vic va posar a disposició de la Generalitat el 2019, els judicis penals podrien tornar a Osona aquesta tardor, cinc anys més tard que el Consell General del Poder Judicial els traslladés a Manresa arran dels dèficits a les antigues instal·lacions del carrer Doctor Junyent i les mancances que Vic ha arrossegat històricament pel que fa a dependències d’aquest àmbit.
Ni en context de pandèmia ni posteriorment es va intervenir a l’edifici, però fonts del Departament de Justícia confirmen que ara “està gairebé tot a punt” per adjudicar les obres d’adequació del local. Les instal·lacions, de 282 metres quadrats al número 10 de la ronda Camprodon, donaran per a una sala de vistes i diversos despatxos, entre els quals els del jutge i els funcionaris judicials, i disposen d’un accés posterior –on hi ha La Central– per on entrarien els detinguts.
Si com assegura la Generalitat els treballs van endavant de “forma imminent”, Osona podria recuperar els judicis penals aquest 2024. O el que és el mateix: s’acabarien els desplaçaments al Bages.
Una circumstància que implica moure totes les parts i, de retruc, que hagin augmentat els judicis que acaben en suspensió. “Han d’anar a Manresa testimonis, advocats, acusats… Els pèrits potser cada cop menys, perquè intervenen telemàticament, però són moltes persones desplaçant-se i, en alguns casos, sense els mitjans necessaris, ja que les comunicacions també són les que són”, explica l’advocat penalista Antoni Poyato.
Tot plegat dificulta l’exercici de drets fonamentals –d’aquí que s’ajornin els judicis–, però també augmenta el risc d’errar en les citacions o que la ciutadania, poc familiaritzada amb tot l’engranatge al voltant d’un judici, es presenti a Vic en comptes de fer-ho a Manresa.
Pel que fa als advocats osonencs, “has de comptar gairebé tot un matí per un judici que igual acaba en deu minuts”, diu Poyato.
Des del seu punt de vista, l’organització actual també implica malbaratar recursos públics, ja que als lletrats d’ofici, per exemple, se’ls paga els desplaçaments, “una despesa que l’administració es podria estalviar i destinar els diners a altres necessitats, que n’hi ha moltes”.
Partint d’aquest context, el retorn dels judicis penals a Vic s’hauria de llegir en positiu, però tant Poyato com companys de professió consideren que el local a la ronda Camprodon serà un “pedaç”: “Deixarem de desplaçar-nos nosaltres perquè ho faci la comitiva judicial. No té cap mena de lògica, des dels taxis que caldran fins als entrebancs imprevistos o la consulta d’expedients amb base a Manresa”.
És en aquest sentit que els advocats demanen posar fi a solucions provisionals i construir un Palau de Justícia que resolgui definitivament les mancances que arrossega Osona.
L’Ajuntament de Vic està alineat amb el mateix plantejament, i per això ha ofert a la Generalitat dos solars candidats a acollir l’equipament. Tal com explica l’alcalde, Albert Castells (Junts), es tracta de les dues parcel·les que hi ha a banda i banda de l’arxiu comarcal, a l’Era d’en Sellés, totes dues de propietat municipal i que complirien els requisits que fixa Justícia a l’hora de construir un edifici d’aquestes característiques.
Segons el cap de consistori vigatà, la pilota és ara a la teulada de la Generalitat, que podria triar entre una o altra.
Fonts del departament confirmen, per la seva banda, que han rebut la proposta i que “s’està avaluant tècnicament”: “Som en una fase inicial, d’estudi, però sent conscients que al partit judicial de Vic hi ha molts dèficits que cal treballar”. Així mateix li va traslladar el govern municipal a la consellera Gemma Ubasart, a més a més que és una constant en les reunions amb advocats i procuradors.
“Insistim tant per les obres a curt termini al local de la ronda Camprodon com pel futur Palau de Justícia”, diu Castells, “Vic té una mancança enorme en equipaments judicials i tenir-los disgregats, a banda d’encarir costos, mareja la gent. Provoca moltes disfuncions en el que és un servei públic essencial”.
En xifres
A Manresa hi ha tres jutjats penals. És on es recepcionen els casos provinents dels cinc jutjats d’instrucció de la comarca d’Osona.
Segons dades del 2018, un 46,4% dels assumptes que es tracten a Manresa són originaris de Vic; un 45,3%, del Bages, i un 8,3%, del Berguedà.
Si s’acabés traslladant un dels tres jutjats a Vic, els dos que quedarien a Manresa tindrien, segons el barem que estableix el Consell General del Poder Judicial, una càrrega de treball baixa –287 casos l’any cadascun–, mentre que el de Vic, tot i entomar un volum molt més elevat –419–, seria “assumible”. Això és el que quedava recollit, almenys, en un informe que va elaborar la Generalitat el 2019 i que firmaven la directora de Modernització de l’Administració de Justícia, Montse Muñoz, i el secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia, Joan Abad. Els canvis els hauria d’autoritzar, això sí, el govern de l’Estat, igual que dotar Vic de més places de magistrat o fiscalia.
Una història de mancances
La degradació del servei judicial a Osona va arribar al punt culminant l’octubre de 2019, quan la precarietat dels espais del carrer Doctor Junyent –era un lloc poc segur, sense climatització i on no es podia garantir la intimitat de les persones víctimes d’algun delicte– va fer que el Consell General del Poder Judicial decidís deixar de celebrar judicis penals a Vic.
Llavors ja s’havia portat a terme una neteja de cara del local que no va convèncer. Posteriorment es va ampliar els jutjats del carrer Bisbe Morgades amb les obres a la Casa Serra i Moret, l’edifici de la rambla Hospital on antigament hi havia hagut la Guàrdia Urbana, i es va anunciar l’habilitació de les instal·lacions al número 10 de la ronda Camprodon. És el que s’hauria de materialitzar de forma més immediata a l’espera d’un Palau de Justícia que podria ser una realitat com a molt d’hora d’aquí a sis anys.
