Gairebé tres anys després de fer-se pública la voluntat de construir a Gurb una plataforma per fer assajos a escala semiindustrial de projectes d’energies renovables, la iniciativa comença a prendre forma. En les properes setmanes s’ha de disposar del projecte executiu i l’IREC –l’impulsor de la iniciativa– preveu començar les obres a l’estiu. La inversió, de 13 milions d’euros, està garantida després d’entrar a la línia europea STEP.
La plataforma d’assaig i validació de tecnologies vinculades a la transició energètica PRIMA, projectada en un solar municipal del polígon La Ronda de Gurb, ja té el finançament garantit per poder executar l’obra.
Els gairebé 13 milions de pressupost procediran tots de fons europeus, després que el projecte de l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya), amb el suport dels signants del protocol de col·laboració de febrer de 2022: Departament d’Acció Climàtica, els ajuntaments de Gurb i Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la UVic-UCC, ha estat inclòs dins la Plataforma de Tecnologies Estratègiques (STEP) de la UE, en el marc dels fons Feder.
Amb el finançament resolt, el projecte va avançant amb la idea que la nova plataforma pugui estar totalment operativa a principis de 2027, segons els càlculs que fa l’enginyer superior industrial i enginyer mecànic vigatà Xavier Solà, que forma part de l’equip que està desenvolupant el projecte i ha d’acabar essent el director d’operacions i manteniment de la nova plataforma. “És un projecte molt ambiciós i el fet que ens hagin inclòs dins la plataforma STEP com a projecte estratègic de la Unió Europea és un reconeixement que avala la feina que s’ha fet”, assegura Solà.
Amb el projecte bàsic de la nau principal ja redactat, per l’enginyeria osonenca Colomer-Rifà, s’està pendent que la ponència ambiental del Consell Comarcal d’Osona autoritzi la llicència ambiental per acabar definint el projecte executiu i, a partir d’aquí, “es podrà donar la llicència d’obres”, segons l’alcalde de Gurb, Josep Casassas, implicat en el projecte des del primer dia amb la voluntat que el municipi pugui acollir un equipament d’aquestes dimensions.
La previsió és que es pugui licitar l’obra en les properes setmanes i un cop adjudicada comenci la construcció a l’estiu. “L’edifici hauria d’estar acabat a la tardor de 2026 i, tot i que la instal·lació d’algun equipament de les plantes pilot podria necessitar més temps, la plataforma estaria totalment operativa a principis de 2027”, segons Solà.
El solar té una superfície de 12.800 metres quadrats i uns 3.000 s’ocuparan amb la nau, amb oficines i plantes pilot, que serà totalment autosostenible. “L’edifici també serà singular des del punt de vista energètic i autosuficient pel que fa al seu consum operatiu”, apunta Solà. Aquest autoconsum serà possible amb una instal·lació fotovoltaica, emmagatzematge d’energia i geotèrmia, entre d’altres. A l’exterior de la nau hi haurà altres plantes pilot per a tecnologies que per la seva casuística o dimensions necessitin estar a fora.
“PRIMA serà una plataforma d’assaig i validació a escala semiindustrial per donar servei a empreses, particulars i administracions públiques i durà a terme validacions no només tecnològiques, també de model de negoci”, apunta Solà, que considera que “la recerca ha de ser molt transversal. Ens agradaria fer validacions conjuntes amb diferents agents o stakeholders amb qui podrem fer el pas de la recerca al mercat, fer transferència tecnològica, al cap i a la fi”.
Energia fotovoltaica, emmagatzematge, solucions per a la mobilitat com el gas o l’hidrogen, a banda dels vehicles elèctrics. “La mobilitat és una part molt important de la transició energètica”, explica Solà. També apunta que durant el temps que s’ha estat definint la plataforma PRIMA ha estat en contacte també amb possibles futurs usuaris.
“Les empreses estan preocupades pels consums energètics i l’impacte ambiental. Volen estabilitat en el preu i aquí podem ajudar-los a trobar el millor sistema.” Solà també explica que “té molt sentit que treballem amb l’administració pública quan necessitin suport per definir projectes i valorar-ne la seva viabilitat”.
De fet, afegeix que la divulgació ha de ser una pota important de la plataforma “per conèixer les tecnologies a tots els nivells, però també per capacitar treballadors en àmbits com el biogàs o l’hidrogen.”
Tot i que a la plataforma no serà viable la generació de biogàs a partir de residus orgànics o dejeccions ramaderes a gran escala, es podran incloure pilots que incorporin tecnologies de tractament de biogàs i de gasos renovables en general.
En aquest sentit, destaca Solà, la potencial col·laboració amb el Centre BETA de la UVic-UCC permetria implantar sinergies en aquest àmbit. I, de fet, la vinculació amb la universitat i els seus grups de recerca, així com la situació estratègica amb accés directe a l’Eix Transversal i la C-17 fan de Gurb el punt idoni per a aquest projecte.
