A partir del 31 de juliol, L’Energètica -l’empresa d’energia pública- passarà a assumir la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora.
És una reivindicació històrica del municipi, que ha vist com un greuge l’ús privat de les aigües del Ter durant més de 150 anys, el doble que estableix la llei (75 anys).
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha defensat que la gestió pública d’aquesta central “marca el camí de futur de totes les concessions que han d’anar caducant en els propers anys”: “És un pas de no retorn per posar l’energia en mans dels ciutadans i no en mans dels oligopolis de sempre”. Situada a la riba del Ter, Can Trinxet disposa de dues turbines amb una potència total de 660 kW.
La gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet és la primera que es recupera d’un operador privat. Serà a partir del 31 de juliol, un cop quedi vençuda la concessió de l’operador privat. A partir d’aquí, l’energia que s’hi generi -que dependrà de la pluviometria- servirà per abastir infraestructures d’abastament i depuració d’aigua.
La fórmula escollida, a través de l’empresa d’energia pública L’Energètica, no és la que es reclamava des del municipi, que durant anys ha defensat la municipalització de la seva gestió.
En aquesta línia, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, no ha detallat de quina manera la gestió pública de la infraestructura beneficiarà el municipi. “Dependrà de cada any i de la pluviometria”, ha dit.
En tot cas, sí que ha explicat que s’arribarà a acords amb els ajuntaments per tal de gestionar els “excedents d’energia”. També queda per decidir encara si serà d’una manera monetitzada o si serà amb la mateixa energia.
Can Trinxet consta d’una petita presa que condueix l’aigua cap a la central a través d’un canal de 750 metres. A la central hi ha dos grups operatius de turbina-generador, amb una potència cadascun de 560 kW i 100 kW. El complex també disposa d’un canal de sortida de 95 metres, que retorna l’aigua al riu Ter. El cabal de concessió que té autoritzada la central és de 8 metres cúbics per segon, i té un salt d’aigua de 7 metres.
L‘Energètica ja gestiona dues centrals hidroelèctriques subterrànies, instal·lades a l’estació distribuïdora de la Trinitat de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (Barcelona), que serveixen per alimentar l’estació d’impulsió, amb una potència de 2 MW.
Noves reversions a Ripoll i Bescanó
Un cop feta la reversió de Can Trinxet, el Govern encara té sobre la taula dos expedients més relatius a concessions hidroelèctriques. Es tracta de la central de la Cúbia (Ripoll), que ja ha començat el procés per finalització i extinció d’una concessió que es va donar l’any 1946, i la central hidroelèctrica de Vilana, al terme de Bescanó (Gironès).
A les conques internes de Catalunya existeixen 229 centrals que sumen 250 captacions gestionades per 139 titulars i que representen una potència instal·lada de 272 MW. D’aquestes, tres caduquen en un període de 10 anys i 12 més en 20 anys. La resta de concessions arriben fins l’any 2061.
Segons dades del Departament, aquestes instal·lacions generen a dia d’avui, segons la pluviometria actual, entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya.
La gestió dels recursos
El conseller Mascort ha explicat que la Generalitat ha accelerat la implantació d’energies renovables en les infraestructures d’aigua, i aquest 2024 es doblarà la capacitat de generació d’energia fotovoltaica en aquests equipaments.
En aquest sentit, L’Energètica ja gestiona 10 instal·lacions solars fotovoltaiques en infraestructures hídriques, que sumen 8,3 MW, i enguany n’afegirà 7 de noves, que suposaran un total de 7,34 MW.
L’Energètica, participada íntegrament per la Generalitat, es va posar en marxa l’any 2023 amb l’objectiu de multiplicar la generació d’energia d’origen renovable al país i utilitzar-la per abastir els serveis públics.
La principal fita, amb l’horitzó al 2040, és aconseguir abastir amb energia neta i de proximitat tots els serveis públics, cosa que implicarà disposar de més de 1.000 MW de potència renovable.
{{ comment.text }}