La Diputació de Barcelona ha ampliat el pressupost del programa Renovables 2030 per accelerar la transició energètica local. En tres anys la iniciativa ha destinat un total de 177 milions d’euros als municipis de la demarcació per impulsar projectes d’energies renovables i eficiència energètica. Osona és la comarca que més hi ha invertit, 40,6 milions, i la que té més municipis que s’han beneficiat de les ajudes, un total de 32.
La comarca d’Osona ha invertit els darrers anys un total de 40,6 milions d’euros a impulsar projectes d’energies renovables i eficiència energètica, dels quals la major part, 29,9 milions d’euros, s’han finançat amb ajudes de la Diputació de Barcelona.
L’estalvi econòmic anual a la comarca ha estat de 6,7 milions d’euros i també s’ha aconseguit un estalvi energètic de 42,1 GWh anuals. Amb totes les noves instal·lacions, un total de 106 entre 32 dels 39 municipis, que són sobretot de fotovoltaica, però també n’hi ha d’enllumenat públic i en algun cas de biomassa, s’ha assolit una producció energètica de 42,1 milions de kWh l’any i s’han reduït 16,2 milions de quilos d’emissions de CO2 l’any.
Unes xifres que situen la comarca com la que més ha apostat per fer la transició energètica a tota la demarcació de Barcelona. La segueixen el Vallès Oriental, amb una inversió de 32,2 milions d’euros; el Baix Llobregat, amb 27,7 milions d’euros invertits, i el Bages, amb una injecció de 17,3 milions d’euros.
Les dades les ha donat a conèixer la Diputació de Barcelona després d’aprovar recentment una ampliació de 25 milions d’euros per al projecte que ho ha fet possible, el Renovables 2030.
Aquesta nova inversió, que permetrà atendre 75 sol·licituds més, se suma als 121 milions d’euros de la primera edició del programa (2022-2024) i als 31 milions de la segona (2024-2026), arribant a un total de 177 milions d’euros.
El diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Marc Serra, destaca que aquesta ampliació “ens situa com l’administració que més hi inverteix a tot el país”.
Entre els municipis que més despesa han fet amb aquestes ajudes (vegeu quadre) hi ha a les primeres posicions Vic (5,2 milions), Sant Pere de Torelló (3,9), Tona (3,6), Taradell (2,9), Centelles (2,2), Sant Julià de Vilatorta (2), Torelló (1,5), Gurb (1,4), les Masies de Voltregà (1,4), Olost (1,4) i Manlleu (1,2).
Destaca el cas de Sant Pere, que ha aconseguit un estalvi econòmic anual d’1,1 milions d’euros i ha reduït les emissions de C02 en 4,1 milions de quilos l’any.
“Som dels pobles capdavanters de Catalunya en renovables i si mirem la població i la quantitat de diners devem ser els primers. Ja fa anys que vam fer aquesta aposta i tenim una planta de biomassa que dona cobertura a més de 800 habitatges, 30 indústries i els equipaments municipals”, detalla l’alcalde, Jordi Fàbrega.
La gran part de les ajudes del programa Renovables 2030, dos milions, aquest municipi els ha destinat a una nova caldera, mentre que la resta han servit per arreglar la xarxa de calefacció i distribució d’aigua calenta. “És clarament un projecte d’autosuficiència energètica, que promou l’economia circular i contribueix a fer gestió forestal que serveix de combustible i, a més a més, evitem que els veïns hagin d’utilitzar combustibles fòssils, amb una emissió de la planta equivalent a dues llars de foc casolanes”, destaca Fàbrega.
El Lluçanès, per la seva banda, ha invertit un total de 5,8 milions d’euros en 23 instal·lacions, que han rebut ajudes de la Diputació per valor de 4,8 milions d’euros. En aquest cas, se n’han beneficiat tots els pobles tret de Sobremunt i l’estalvi econòmic anual a la comarca ha estat de 689.300 euros.
S’ha aconseguit una reducció anual de les emissions de CO2 d’1,4 milions de quilos i la producció energètica de les instal·lacions ha estat de 3,1 milions de kWh l’any. La capital, Prats de Lluçanès, és qui més recursos ha destinat en energies renovables, amb 2,7 milions d’euros.
La major part han servit per canviar l’enllumenat i la resta per posar fotovoltaica a diferents equipaments. “La valoració és molt positiva perquè en ajuntaments petits com el nostre la partida de l’enllumenat és gran dins el pressupost. Estem molt contents tant perquè posem energia verda com per aquest estalvi de costos”, ressalta l’alcalde, Jordi Bruch. A més a més, com a molts altres municipis “ens fabriquem energia i els excedents van a la cooperativa de consum”.
En tot aquest procés ha estat clau l’assessorament de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, que ha convertit els municipis en referents de la transició energètica.
El Moianès hi destina 1,9 milions
El Moianès l’aposta per la transició energètica ha estat més tímida. Només quatre dels deu pobles –Moià, Calders, Castellterçol i Santa Maria d’Oló– han presentat projectes valorats en 1,9 milions d’euros, dels quals la Diputació n’ha finançat 1,5 milions. L’estalvi econòmic assolit amb nou instal·lacions és de 173.500 euros i també hi ha hagut una reducció de 533.100 quilos de CO2 a l’any.
{{ comment.text }}