Visita al temple sikh de Vic

La gurdwara, el temple o lloc de culte del sikhisme –un moviment filosoficoreligiós de la regió índia del Panjab firmat l’any 1469 pel Guru Nanak Dev Ji–, és el punt de trobada de la comunitat sikh per venerar l’escriptura sagrada a partir del cant i la recitació. A l’hora d’accedir-hi, es caracteritza per haver de dur a terme un ritual d’entrada, tant si s’és sikh com si no. Essencialment, consisteix a anar-hi polit i amb la roba neta com a mostra de respecte i símbol de puresa. En arribar, cal treure’s les sabates i els mitjons, rentar-se les mans i els peus, i cobrir-se el cap. Tot seguit s’entra a la sala principal que conté les escriptures sikhs, on cal prostrar-se i, si es considera oportú, deixar una ofrena econòmica. Finalment, se seu i s’escolta la recitació. A Catalunya, hi ha una desena de gurdwares, la primera de les quals es va establir a Barcelona als anys noranta, quan la comunitat va començar a créixer al territori català. Des de l’any 2008, un d’aquests temples se situa a Vic, actualment a l’avinguda dels Països Catalans del barri de Santa Anna. Varnpreet Singh Kaur, de la comunitat sikh d’Osona, explica que, ben entrats els 2000, el nombre de sikhs a la comarca va anar augmentant i que, per aquest motiu, s’hi va establir un dels temples. “Quan vaig arribar l’any 2007 érem unes 20 famílies i ens coneixíem tots entre tots”, destaca. Ara, pràcticament 18 anys després, aquesta xifra ha augmentat fins a les 400 famílies aproximadament, l’equivalent a unes 2.000 persones, sense comptar aquells que van al temple des de comarques del voltant, com el Ripollès o el Bages. Al temple, tot és comunitari, un dels grans valors que distingeix el sikhisme. De fet, un dels tres pilars base del moviment, conegut com a Vand Chakko, ja implica la doble acció de compartir i ajudar. “És tot molt solidari, tot és de tots i per a tots”, reforça la Varnpreet. Així, cada membre dona el que pot al temple, amb l’objectiu de mantenir-lo i poder oferir menjar i sostre a qui ho necessiti. Com a característica essencial, la gurdwara està oberta a tothom, sempre que se segueixi el ritual d’entrada i s’hi accedeixi amb el degut respecte. “No només és per a la comunitat sikh, sinó per a tothom que hi vulgui venir, no hi ha discriminació”, remarquen els seus membres. Talment, assenyalen que, des de fora, sovint es veuen el menjar i els colors llampants dels vestits com els dos emblemes principals dels temples, però que tampoc és aquesta la idea que s’hi vol transmetre. “El més important són les escriptures sagrades”, assenyala una altra integrant sikh d’Osona, Mehakpreet Kaur, que fa cinc anys que viu a la comarca. D’aquesta manera, doncs, posen especial èmfasi en el llibre sagrat, també anomenat l’onzè i darrer guru o Guru Granth Sahib Ji, en la mesura que és a partir d’aquest que es conceptualitza el temple. DES DEL RITUAL DEL ‘KIRTAN’ FINS A CLASSES DE ‘GATKA’ A la sala principal del temple duen a terme el kirtan, que consisteix a narrar, explicar i descriure parts del llibre sagrat mitjançant la música. “És una manera d’unir-se amb Déu, de manera que es va llegint el llibre amb la música per connectar-hi més”, comenta la Mehakpreet. Aquesta pràctica la duu a terme la figura del granthi, que exposa el contingut a les hores indicades del dia per torns –al matí, a la tarda i al vespre–, perquè sempre hi hagi algú que acompleixi la tasca. En ocasions especials, com ara l’aniversari del naixement d’algun dels deu gurus del sikhisme i l’escrit, o la defunció d’algun màrtir del moviment, s’organitzen jornades especials en què es llegeix tot el llibre, d’un total de 1.430 pàgines. És un acte que dura 48 hores, de divendres a diumenge. Pel que fa a aquest tipus de jornades més festives, també hi ha el Nagar Kirtan, una processó que consisteix a dur l’escrit pels carrers durant el Vaisakhi, que marca el principi de l’any nou solar, a l’abril. “Així, qualsevol persona que no pot venir fins al temple veu el llibre sagrat quan anem passant per la ciutat”, apunta la Mehakpreet, que assegura que, aleshores, sí que és més comú veure els colors vius dels vestits sikhs, el salwar kazmeez per les noies i el kurta pajama pels nois. A més, al temple en si també hi organitzen altres activitats, com ara classes de gatka –un tipus d’art marcial per protegir-se i defensar-se– i tallers per aprendre a llegir i escriure panjabi, tocar instruments del kirtan o fer turbants. Paral·lelament, com a tasca voluntària, els que saben l’idioma també consideren important fer de pont amb la societat catalana. A Osona, sobretot després de la pandèmia de la covid-19, quan es van tancar diverses activitats relacionades amb la restauració, hi va haver un boom significatiu de la comunitat sikh, provinent del sud d’Espanya. “Van venir-hi principalment pel sector carni, que ofereix més possibilitats de feina, i perquè ja hi havia un comitè consolidat del temple que els va ajudar a instal·lar-se”, apunta la Varnpreet. Amb el creixement de la comunitat, doncs, Varnpreet i Mehakpreet coincideixen que donar-se a conèixer és essencial per a la integració. “Està bé que si algú passa per davant del temple i veu gent que porta el turbant, sàpiga per què és”, destaquen. De totes maneres, segons expliquen, el problema és que molts, com els granthi –que tenen més coneixement sobre el llibre sagrat–, no saben parlar la llengua. Resseguint l’essència de la comunitat, però, els que n’han après ajuden els que no en saben. De fet, fa un temps, la mateixa Varnpreet s’encarregava de fer diverses gestions a Vic per membres de la comunitat. “Recordo que portava tothom a tot arreu i em coneixien a tot Vic”, explica. Però tant per ella com per la Mehakpreet no és un pes, sinó una sort. “El que més ens agrada és que si sabem l’idioma, podem parlar de la nostra religió”, sentencien.

Visita al temple sikh de Vic

Creen un grup de suport d’afectats de Parkinson a Centelles

La caminada per l’ELA a Sant Vicenç recapta més de 12.000 euros

Nou aparell a l’Hospital de Campdevànol per detectar el càncer de pell

Ja hi ha en funcionament la nova zona blava de Tona

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin