Un monòlit inaugurat dissabte prop del lloc on es van produir els fets recorda les Degollades de Folgueroles. Eren sis noies treballadores de la filatura que el 21 d’agost de l’any 1858 van ser brutalment atacades per dos homes, que en van matar tres. Un feminicidi documentat en un llibre per l’estudiós folguerolenc Joan Vilamala, descendent d’una de les supervivents, que també ha estat el promotor principal del monument
Els seus noms eren Teresa Fussimanya, Mariàngela Disorgas, Josefa Sala, Maria Disorgas, Maria Serra i Josefa Pous. “Ara sabem com es deien, i el millor homenatge que els podem fer és no oblidar-les”, deia dissabte Joan Vilamala, l’estudiós que ha tret a la llum tots els detalls del crim de les Degollades de Folgueroles.
“La més petita tenia 12 anys, la meva besàvia, que va ser una de les supervivents, en tenia 14”. Darrere de Vilamala, s’alçava el monòlit de quatre tones de pes que s’ha ubicat prop del Sot del Cós, el lloc on es va perpetrar el crim, i que recordarà per sempre un feminicidi que anava quedant arraconat en l’oblit.
Un bon nombre de veïns de Folgueroles i Tavèrnoles, terme on s’ubica el monument, van assistir a l’acte.
El crim es va produir prop de la mitjanit del 21 d’agost de l’any 1858, quan les noies tornaven de treballar de les fàbriques de Malars, en terme de Gurb, i de Can Ricart, a Roda de Ter.
Es trobaven en un punt del camí per continuar juntes fins a Folgueroles, però no hi van arribar mai perquè Pere Masferrer i Sebastià Solà, tots dos de Roda de Ter, es van creuar en el seu camí prop de la roureda del Banús.
D’allà les van dur fins al Sot del Cós, prop de la casa del mateix nom, per cometre el crim. Van donar-les totes sis per mortes, però una d’elles (la més petita, Josefa Pous) va poder arribar malferida al Cós i demanar ajut. Dues més també eren vives. Els assassins van ser detinguts a la Menera, a l’alt Vallespir, quan havien travessat ja la frontera francesa.
“El que fem avui és un acte de memòria històrica i de reparació”, va dir Pep de la Mora, alcalde de Tavèrnoles, que va parlar en nom de tots els ajuntaments que han col·laborat en l’aixecament del monòlit: a més d’aquest, els de Roda de Ter, Folgueroles, Gurb, les Masies de Roda i Manlleu.
“Posem llum a la foscor d’uns fets dels quals havíem sentit coses però va arribar un punt en què gairebé no sabíem si eren llegenda.”
De la Mora va recordar que els criminals van ser executats al garrot vil molt a prop d’on havien comès els assassinats, i les cròniques de l’època parlen de que s’hi van aplegar deu mil persones. “Mai hi ha hagut tanta gent en la història de Tavèrnoles.”
El director de Cultura a la Catalunya Central, Francesc Serra, va dir que el record històric “ens hauria de fer reflexionar sobre per què, al cap de tants anys, tenim encara tants actes de violència de gènere”.
Els terrenys on s’ha ubicat el monòlit pertanyen a la finca del Cós, propietat de l’empresari Josep Maria Onyós, que ha estat un dels mecenes de la iniciativa. Ell ha aportat, per exemple, la gran pedra del monòlit, que s’enfonsa un metre i mig sota terra.
Al davant, hi ha gravats els sis noms de les joves víctimes i al darrere, un mapa amb l’itinerari que seguien. Onyós va dir que havia participat “amb molt de gust” en el projecte, i es va mostrar satisfet que “ens n’haguem recordat, al cap de tants anys”.
Joan Vilamala va recordar algunes referències que s’havien fet al crim, anteriors al seu llibre. Surt esmentat en la novel·la Sic transit Gloria Swanson, de l’escriptor rodenc Emili Teixidor, i també n’havia escrit un altre rodenc, Jaume Salés Sanjaume, i el folguerolenc Ricard Torrents en un llibre sobre itineraris al voltant de Folgueroles.
Però cap d’ells havia anat a fons en la recerca com ell, en el llibre Les Degollades de Folgueroles, 1858, editat en paper i que també es pot descarregar en la seva versió digital des del web del Museu del Ter de Manlleu. “Ara la història és vostra, anant a un cercador d’internet en podeu saber tant com jo”, va dir Vilamala en l’acte d’aquest dissabte.
Un nou romanço, escenificat
Pensant en l’acte d’inauguració, Vilamala també va escriure el Nou romanço de les Degollades, que dissabte va escenificar com a cloenda de l’acte el grup teatral Atlàntida de Folgueroles.
Tres joves actrius prenien el paper de les tres supervivents alternant-se en la narració dels fets amb un actor en el paper d’un periodista, ja que en el seu moment va tenir ressò tant a la premsa catalana com a la internacional.
Vilamala va triar el format d’un romanço perquè aquesta forma de poesia popular recitada era, a mitjan segle XIX, una via eficaç de difusió de fets que impactaven en una població encara en gran part illetrada. Tot i fer-se en terme de Tavèrnoles, l’acte formava part de la festa major de Folgueroles.
