Mohamed Ajouaou finalment va poder trucar aquesta setmana a la seva mare per dir-li que els quatre presumptes responsables de la mort de l’Ali són a presó. Han passat cinc mesos de la matinada d’aquell dissabte 28 de gener en què quatre homes van abordar-lo quan sortia del caixer situat a la cantonada del passeig de la Generalitat amb el carrer Bisbe Strauch de Vic. Un d’ells va arrencar el puntal de fusta situat en un escocell i li va colpejar al cap. Un cop que va acabar sent mortal.
Aquest gairebé mig any sense saber si la investigació policial avançava s’han fet molt llargs, comenta Mohamed, el germà gran de la víctima, que tenia 42 anys. Per a ell, per a la mare, que viu al Marroc, i per al germà petit, Mustafa. “Ara, tot i que ningú ens pot tornar el nostre germà i fill, almenys sabem que la seva mort no quedarà impune.”
La investigació del crim de Mohamed l’han portat agents de la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial Central. Hi ha hagut un gran secretisme i ni la família ni els seus advocats han pogut seguir com avançaven les gestions policials durant tots aquests mesos.
El passat dimarts 23 de maig, els Mossos van fer les tres primeres detencions. Van desplegar un ampli operatiu al centre de Torelló –entre els carrers Ges Avall, Sant Josep i del Pont–, van escorcollar diferents municipis i es van fer les tres detencions. Ningú va donar explicacions de l’operació, encara sota secret de sumari.
La quarta i última detenció va ser dilluns passat a Breda (la Selva). Es creu que aquest va ser l’autor material de la mort violenta. Tots aquests detalls, finalment, els va poder transmetre dimecres l’advocat a Mohamed Ajouaou. Hi ha, però, una derivada dels fets que encara no deixa dormir tranquil·la la família. I és saber si els serveis sanitaris van actuar correctament aquell dia al vespre i si s’hauria pogut fer alguna cosa més per salvar-li la vida.
La baralla que va culminar amb el cop mortal va produir-se a la 1 de la matinada del 28 de gener. Els crits de la víctima van posar en alerta el seu germà petit Mustafa. Tots dos vivien en un primer pis del carrer Bisbe Strauch, a pocs metres d’on van passar els fets. Ja era al llit, però va baixar al carrer i va trobar el seu germà estirat a terra en un bassal de sang. Fins allà van anar-hi els Mossos d’Esquadra i una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Tot i la forta contusió que acabava de rebre, l’home va rebutjar rebre assistència mèdica i va demanar poder anar-se’n a casa. Al cap de 24 hores dels fets, pels volts de les 11 de la nit del mateix dia 28, el germà gran, Mohamed, va requerir de nou assistència en veure que cada cop estava pitjor i havia perdut el coneixement.
Les ambulàncies se’l van endur i va arribar a l’Hospital Universitari de Vic en coma i amb poques possibilitats de sobreviure. Finalment, va ser traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona on va acabar morint. Els dos germans no entenen per què no el van traslladar a l’hospital des del primer moment: “No estava en condicions en aquell moment per decidir què era el millor per a ell després d’haver rebut un fort cop al cap”. Han posat el cas en mans d’un despatx d’advocats perquè esbrini si hi va haver algun tipus de negligència.
Fonts del SEM van defensar en el seu moment l’actuació. Expliquen que un pacient pot rebutjar assistència mèdica, tal com ho estableixen les recomanacions del comitè de bioètica de Catalunya. Aquest diu que poder rebutjar una actuació mèdica és una forma d’exercir la llibertat i és un dret com a tal. Ara bé, el pacient ha de ser competent i tenir capacitat plena per comprendre la situació i prendre la decisió.
