La Plana de Vic, les àrees de Barcelona i Vallès-Baix Llobregat van registrar la concentració més gran de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5, relacionades amb el trànsit rodat) de Catalunya l’any passat, segons l’informe ‘La qualitat de l’aire a l’estat espanyol durant 2025’, d’Ecologistes en Acció. Aquestes àrees van superar els nous límits legals aprovats per la Unió Europea per al 2030 (20 µg/m³ per a PM10 i 10 µg/m³ per a PM2,5). L’anàlisi destaca que el 58,6% de la ciutadania catalana (4,8 milions) va respirar aire contaminat, tenint en compte aquests paràmetres europeus. En canvi, amb les mesures actuals (40 µg/m³ per a PM10 i 20 µg/m³ per a PM2,5), la xifra baixaria al 2,3% (186.684). L’informe ressalta el repunt de nivells d’ozó.
L’observació assenyala que Catalunya presenta dues zones amb una “elevada contaminació”. Per una banda, Barcelona i la seva àrea metropolitana, delimitada al Vallès-Baix Llobregat, per “l’elevada intensitat” de vehicles, l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, el transport marítim del port de Barcelona i l’activitat industrial. I per l’altra, el Camp de Tarragona condicionat per la presència del complex petroquímic i el port.
L’observació destaca que, d’acord amb la normativa vigent, que marca un màxim de 35 dies a l’any per sobre de 50 µg/m³ en el cas de PM10, la capital d’Osona va concentrar el nombre més gran amb nou dies; l’àrea de la capital catalana, amb set, igual que la Catalunya Central; les Terres de Ponent, amb cinc, i quant al Vallès-Baix Llobregat, van ser-ne tres.
Per contra, el diòxid de nitrogen (NO2), que també ve generat en gran part pel trànsit, es va reduir a Catalunya un 36% respecte a la concentració mitjana del període 2012-2019. De fet, segons el document, Barcelona destaca en el descens d’aquest gas, ja que cap estació va anotar un valor superior al límit anual actual (40 µg/m³) i el punt de l’Eixample va registrar el millor resultat des que es comptabilitza (29 µg/m³).
En altres indrets de l’àrea metropolitana també es va notar aquesta millora del NO2 com ara a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) amb guarismes per sota del màxim permès, amb 28 o 27 µg/m³. Unes reduccions contaminants que l’informe apunta com a possibilitat la implementació de les zones de baixes emissions (ZBE), en vigor des de l’1 de gener del 2020.
Ports de Barcelona i Tarragona
L’anàlisi indica que els ports de Tarragona i Barcelona van superar el límit diari legal de PM10, que la legislació vigent fixa en 35 dies, amb 75 i 70, respectivament. Una situació que l’informe de l’organització vincula a les operacions de càrrega i descàrrega, així com de l’activitat dels creuers.
Per aquest motiu, l’entitat reclama que es redueixin els creuers que arriben a la capital catalana i que no s’ampliïn aquestes infraestructures, ni tampoc els aeroports. En la roda de premsa per presentar l’informe, Carmen Duce, d’Ecologistes en Acció, ha demanat a les administracions que “no tirin endavant els plans d’ampliació d’aeroports i ports previstos” davant l’impacte “terrible”, ha advertit, d’aquesta activitat en el canvi climàtic i en la qualitat de l’aire.
Ozó al Prepirineu i la plana de Vic
El Prepirineu i la plana de Vic van superar el límit màxim vigent de dies a l’any (25) amb la presència d’ozó, pel fet d’estar per sobre dels 120 µg/m³, amb 36 i 35, respectivament. Es tracten de les zones amb els valors més elevats del territori català. Uns registres que van ser el doble que, per exemple, la Catalunya Central, les Terres de Ponent i comarques de Girona, entre d’altres.
El document ressalta en aquest punt que l’estació d’Alcover (Alt Camp) va arrabassar el llindar d’alerta, amb la quarta màxima concentració horària d’aquest contaminant de l’estat espanyol durant el 2025, amb 241 µg/m³.
El coordinador de l’informe, Miguel Ángel Ceballos, ha destacat que Catalunya va registrar l’any passat els nivells d’ozó més elevats des del 2015, amb nombrosos episodis durant els mesos de juny, juliol i agost. Aquesta tendència també s’ha observat al conjunt de l’estat espanyol.
Ceballos ha explicat que l’ozó és un contaminant que es forma per l’acció de la radiació solar sobre altres contaminants precursors emesos en bona part pel trànsit rodat i altres activitats com l’aviació i el transport marítim. Les altes temperatures afavoreixen aquestes reaccions i poden contribuir a l’augment dels nivells d’ozó.
A més, ha advertit que les emissions generades a l’àrea metropolitana de Barcelona poden afectar especialment l’interior de Catalunya, ja que a l’estiu alguns contaminants són transportats pel vent cap a aquestes zones, on poden contribuir a la formació d’ozó.
Milers de morts prematures per contaminació
El coordinador de l’informe ha alertat de l’impacte en la salut de la contaminació, que agreuja malalties cardiovasculars i respiratòries, entre altres, i que es relaciona amb milers de morts prematures cada any, a més de tenir conseqüències econòmiques en el sistema sanitari i social.
“La contaminació de l’aire és la principal causa ambiental de mort a escala mundial i també a Espanya. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, el 2023 l’exposició a contaminants atmosfèrics va estar relacionada amb fins a 24.000 morts prematures a Espanya i amb més de 60.000 ingressos hospitalaris”, ha advertit.
L’entitat demana de forma urgent al govern espanyol la “transposició” de la directiva europea perquè s’instaurin els nous límits i objectius aprovats per al 2030 perquè es tracta d’un “benefici per a la salut pública”. Una normativa comuna que a l’Estat està en fase de tramitació administrativa.
Els resultats recollits en aquest document provenen de dades facilitades per les 105 estacions de control de contaminació repartides per diferents punts del territori, incloses les que es troben als ports de Barcelona i Tarragona. Tot i això, l’informe insta el Govern a “millorar” la recollida de dades de la qualitat de l’aire.
