Amb 114 quilòmetres quadrats, les Llosses té el terme municipal més extens de la província de Girona, però amb una densitat de població baixíssima (1,7 habitants per km2). Hi viuen 199 persones.
El pic màxim de població va assolir-lo el 1857 amb 1.831 habitants, però l’arribada de la revolució industrial va fer que la gent en marxés.
L’obertura de la Farga de Bebié a finals del segle XIX va estabilitzar la població en 1.493 persones, però la Guerra Civil i el franquisme van “deshabitar” un municipi caracteritzat per tenir un munt de nuclis de població i cases disseminades.
Arran de la necessitat de repoblar el territori, l’equip de govern de Totes Les Llosses, encapçalat per l’alcalde, Jaume Cuní, va encarregar un estudi d’habitatges buits a Joan Aloy, un veí del municipi que, des del maig del 2023, sortia a caminar i anotava les masies que estaven buides, en runes i habitades.
Al setembre, el Consell Comarcal va obtenir una subvenció de la Diputació de Girona per al projecte.
Les conclusions són desoladores. De les 381 construccions que s’han identificat, n’hi ha 348 que són habitatges. D’aquests, 154 estan habitats (un 44%) i el 54% són de segona residència. Només una setantena de cases tenen foc encès tot l’any.
El problema és que de les 194 restants n’hi ha 10 de buides, 38 s’han d’arreglar, 43 estan en estat ruïnós i de 103 en queden poques restes.
“Les plantes creixen i les parets disminueixen”, explicava divendres Aloy a la presentació de l’estudi. Va posar l’exemple d’una casa que la vegetació havia engolit en 70 anys i d’una altra que, en menys de deu, havia passat de tenir una teulada ferma a una plena de forats. “Només han millorat entre cinc i set cases de totes les del catàleg de masies del 2004”, lamentava.
L’objectiu del consistori seria aprovar el catàleg per incloure les cases amb runes i “poder reconstruir-les per tenir espai per a la gent que vol venir al municipi, però falten inversió i permisos”, deia l’alcalde. Hi ha cases de prop de 600 metres quadrats i la rehabilitació podria enfilar-se entre els 1.000 i els 1.800 euros el metre quadrat, assenyalava Aloy.
Tot això, sense comptar que per les cases amb poques restes es necessiten almenys tres anys de tràmits. Uns terminis que reduirien aprovant el catàleg. Les solucions són moltes, però difícils d’aplicar: compartir habitatges amb cessió d’ús, coliving, activar els pisos buits…
Però perquè funcionin calen campanyes de comunicació, acompanyar els interessats en restaurar o augmentar la desitjabilitat de viure al Ripollès.
Una escletxa positiva són els 60 pisos (no s’inclouen en els 348 habitatges) situats en tres blocs a la Farga de Bebié, on també hi ha quatre cases. Ara seria un bon moment per repoblar-la.
Dos domicilis per rehabilitar Gràcies al PUOSC, l’Ajuntament de les Llosses podrà rehabilitar dos edificis del municipi. El primer és el de Ca les Mestres, l’edifici on hi havia les antigues escoles de Palmerola, on s’hi podrien fer dos habitatges. L’altre és la casa de pagès de la Rovira, que té 25 hectàrees (tres de conreu) i que voldrien llogar-la a un perfil de gent que ho pogués gestionar.
Si es pren com a referència el conjunt de la comarca, 12 municipis del Ripollès sumen 768 habitatges buits i 197 solars sense edificar. Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol és on n’hi ha més -248 i 120, respectivament-. En canvi, si es té en compte la proporció respecte al total d’habitatges, Les Llosses i Queralbs estan al capdavant, amb un 23,7% de buits (un total de 48) i un 14,3% (54), respectivament.
Els estudis s’han fet durant el 2024 als següents municipis, segons ha recollit ACN. Les Llosses (48 habitatges buits), Queralbs (54), Sant Joan de les Abadesses (248), Setcases (41), Vilallonga de Ter (75), Pardines (17), Campdevànol (120), Llanars (49), Campelles (12), Planoles (24), Toses (17) i Ribes de Freser (63). En relació amb la tipologia, s’ha vist que la majoria són de titularitat privada -un 83%- mentre que un 10,7% són públics.
El Departament de Territori va coordinar els estudis als sis municipis de la Vall de Ribes i els sis restants, des del Consell Comarcal del Ripollès amb el suport de la Diputació de Girona tot compartint els mateixos criteris tècnics.
Les dades obtingudes es bolcaran en una base comuna sobre l’habitatge al Ripollès. A banda d’aquests 12 municipis, actualment ja hi consten les dades de Molló, Vallfogona del Ripollès i Gombrèn amb estudis fets amb anterioritat. Durant aquest any, està previst que es coordinin també estudis d’habitatges buits a Ripoll, Camprodon, Ogassa i Sant Pau de Segúries, completant-se així el total de municipis del Ripollès.
Segons el Consell Comarcal, aquest cens ha de permetre als ajuntaments “prendre decisions” amb informació actualitzada del parc d’habitatges i traçar estratègies per buscar fons públics que permetin mobilitzar i rehabilitar habitatges.
