Les pedres que van caure a Sant Pere serviran per predir nous episodis de temps violent

Cada agost dels últims tres anys hi ha hagut a Catalunya una pedregada amb boles de gel extraordinàriament grosses. La darrera, aquest 2024 a Sant Pere de Torelló. Gràcies a les mostres que van congelar els veïns, meteoròlegs catalans estan fent un estudi que probablement canviarà la manera com s’havia explicat fins ara a Europa la gènesi de les pedregades. Els TAC els acostumem a associar a la salut humana, com a prova diagnòstica, però els experts del Sistema Meteorològic de Catalunya (SMC) han descobert els últims dos anys una nova (i sorprenent) utilitat a la tomografia axial computaritzada: disposar d’imatges de l’interior de les pedres que cauen durant una pedregada i, d’aquesta manera, poder saber amb més detall quines condicions culminen en la seva formació, per què n’hi ha d’esfèriques i d’irregulars o què passa quan entren en contacte amb una superfície. El projecte va agafar embranzida amb la pedregada de la Bisbal d’Empordà del 30 d’agost de l’any 2022, un episodi en què malauradament va morir una nena de 20 mesos; va tenir una segona fase de recollida de mostres a la Sénia, el 2023, i ara també s’ha desplegat a Sant Pere de Torelló, on la pedregada del passat 2 d’agost convertia les teulades en coladors i deixava, entre altres desperfectes, 400 cotxes abonyegats. Tal com explica Carme Farnell Barqué, doctora en Temps Violent i tècnica de l’Equip de Predicció i Vigilància del SMC, que porta a terme la investigació juntament amb el seu company Tomeu Rigo Ribas, aquests tres episodis comparteixen que van caure pedres molt grosses, per sobre dels set centímetres de diàmetre que ja s’havien considerat extraordinaris en tempestes del 2014 a Mollerussa i Torelló. Els treballs de camp s’havien articulat fins llavors basant-se en les condicions meteorològiques i les zones de pas dels temporals, però que amb l’episodi de la Bisbal d’Empordà hi hagués veïns i veïnes que van guardar pedres al congelador va obrir noves vies d’estudi. Carme Farnell i Tomeu Rigo, en un congrés a Alemanya La investigació que s’ha tirat endavant des d’aleshores, a la qual ara se sumen les mostres de Sant Pere, ja ha permès extreure algunes conclusions. Una desmunta la hipòtesi que les pedres més grans són irregulars perquè es tracta del conglomerat d’altres de mida més petita. “Explorant l’interior gràcies als TAC hem vist que no, que són tota una i que la forma es deu al procés de caiguda”, detalla Farnell. També s’ha descobert que pedres esfèriques de la Bisbal d’Empordà tenien el centre desplaçat cap a dalt, la qual cosa permet afinar detalls tècnics sobre la seva gestació i manera de caure, informacions que ja eren allà però que passaven inadvertides als científics quan el procediment habitual era partir-les per la meitat. Els pròxims passos inclouran, gràcies a mostres com les recollides a Sant Pere, anàlisis d’isòtops i químics, fixant l’atenció en el paràmetre de la temperatura. Farnell creu que al final s’acabarà provant que la teoria que s’ha sostingut fins ara a Europa per explicar les pedregades no és prou precisa, i que s’ajusta més a la realitat la pròpia del corrent nord-americà. Aquest coneixement científic també es traduirà en una derivada pràctica: poder preveure amb certa antelació pedregades extremadament virulentes. “Evitar-les és impossible, perquè formen part de la naturalesa, però sí que podrem avisar i augmentar el temps de reacció.” Continuaran a la base d’aquestes prediccions les imatges dels radars i anàlisis de descàrregues elèctriques o d’altres aspectes termodinàmics que ja monitoritza el Servei Meteorològic de Catalunya. Més enllà de la rellevància de les conclusions, que ja s’han presentat en congressos a Alemanya, Lleida o Barcelona, el projecte del SMC també inclou curiositats. Una és que l’opció de fer TAC a les pedres va emergir perquè Farnell té amics odontòlegs que en realitzen habitualment i que disposaven dels aparells necessaris. Veure que aquella primera intuïció aportava resultats va derivar en una professionalització del circuit i passar a treballar amb centres mèdics. Una altra particularitat –i èxit– del projecte és que implica la gent. Perquè les pedres que recullen i estudien els investigadors les van congelar primer persones dels pobles afectats. Del 2 d’agost, per exemple, se n’ha aconseguit una vintena de Sant Pere i 12 de més petites de Tavèrnoles. “Tenir càmeres i radars a tot Catalunya és impossible”, sentencia Farnell, “la meteorologia s’ha basat sempre en els observadors i les seves anotacions. Té molt de ciència ciutadana, i per això necessitem la població”. Una setmana d’inversió tèrmica i contaminació L’anticicló d’aquesta setmana s’ha traduït en molta inversió tèrmica entre les valls i els punts alçats. Segons dades de MeteOsona, dimecres a les 8 del matí constaven 15,2 graus a Bellmunt, 14,7 a Cabrera, 12,4 a Ciuret i 12 al Brull. El termòmetre es desplomava, per contra, a les fondalades, amb registres com 4,4 graus sota zero a Bojons (Sant Sadurní d’Osormort), -2,8 a Olost, -2,7 a Sant Martí Sescorts o -1,8 a la ciutat de Vic. La boira de la plana de Vic, en una estampa habitual d'aquestes dies / Carme Molist La qualitat de l’aire també s’està veient afectada per l’arribada a Catalunya de pols africana. La Generalitat va activar aquest dijous un avís preventiu arran dels elevats nivells de partícules en suspensió. Tant a l’estació de mesurament de Vic com a la de Manlleu es va superar en PM10 el valor límit diari de 50 micrograms per metre cúbic d’aire. A la foto, les gelades i boires vistes des de sobre la Gleva, dimecres en sortir el sol.Sant Pere de TorellóTxell Vilamala

Les pedres que van caure a Sant Pere serviran per predir nous episodis de temps violent

Ferit un home per la caiguda d’un voladís a Sant Pau de Segúries

Els cops de vent ja han superat els 90 km/h

Què s’ha suspès i què no davant la previsió de fortes ventades

Protecció Civil suspèn l’activitat educativa, universitària i esportiva aquest dijous per la previsió de fort vent

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Aquell local d'adolescents

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Commoció i dol a Manlleu