És una tradició que cada 2 de novembre, la festivitat religiosa dels Difunts, l’exèrcit espanyol vagi al cementiri de Sant Joan de les Abadesses amb motiu de la celebració militar del Dia dels Caiguts per Espanya. Aquest dimecres no en va ser una excepció i una quinzena de soldats van retre un breu i solemne homenatge de poc més de cinc minuts als 118 soldats i oficials de tropa de l’exèrcit d’Alfons XII que van morir afusellats el 17 de juliol de 1874, en plena Tercera Guerra Carlina, per les forces del mític general Savalls. Les persones assassinades van morir a l’indret conegut com la Creu dels Afusellats, a poc més d’un quilòmetre de la vila, per sota la carretera d’Olot, un topònim degut a la creu que encara avui es dreça en el lloc dels fets. Els caiguts, que pertanyien als batallons de caçadors Arapiles número 9 i Barcelona número 2 van ser enterrats al cementiri vell l’endemà mateix.
El 1890 es va erigir el Mausoleu dels Afusellats al cementiri nou, que és un monument de base quadrada amb escales i, al capdamunt d’aquestes, hi ha un cub amb quatre làpides que expliquen els fets. A les quatre cares del monument també hi ha el nom de tots els afusellats. Del cub en surt una pilastra de forma quadrada i acabada en punta on hi ha esculpides una estrella i una palma unides a una creu i una corona. El monument està rodejat per unes barres de ferro de més d’un metre i mig d’alçada. El coronel i comandant militar de Girona, Salvador Medrano, explicava que aquest acte el duen a terme a altres parcel·les i nínxols militars de la província com a Sant Climent Sescebes, Girona i Figueres.
A l’acte de Sant Joan s’hi van acostar tres veïns curiosos a fer fotografies i va començar amb una oració. Tot seguit es va entonar la cançó La muerte no es el final. Llavors, els soldats van fer una ofrena floral al Mausoleu dels Afusellats, una última pregària i el toc d’oració amb la corneta. No fa gaire anys, es disparaven també unes salves d’honor.
{{ comment.text }}