Dins de les prestacions que es poden assignar a un hospital comarcal, el de Campdevànol té encara marge per créixer. Això és el que recull el pla estratègic 2022-2026 presentat divendres i que es proposa arribar a cobrir fins al 85% de casos d’acord amb el seu nivell assistencial. L’aliança amb Vic, amb qui també es comparteix professionals, és una de les claus. Ara, la prioritat és incorporar els serveis de neurologia i endocrinologia.
Un dels objectius troncals de l’Hospital Comarcal del Ripollès de Campdevànol per als propers anys és que, com a mínim, pugui fer entre el 80% i el 85% de les activitats d’un hospital de les seves característiques, perquè els pacients no hagin de marxar a una altra comarca a tractar-se. Ara mateix està entre el 75% i el 80%.
Divendres passat, davant de 150 persones al centre cívic La Confiança, l’Hospital va presentar el pla estratègic 2022-2026, que consta de cinc eixos centrals: hospital amable i amb valor social, referent en coneixement i atenció integral i integrada, magnetisme pels professionals, pràctiques en valor i aliances estratègiques i col·laboratives. Uns eixos que s’han de concretar en més de cinquanta objectius i accions.
La directora assistencial de l’Hospital de Campdevànol i del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Rosa Morral, explica que de totes les malalties que una persona pot patir al llarg de la vida, només “entre l’1,5% i el 2% corresponen a processos d’alta complexitat que s’han de tractar en un centre de terciarisme com podria ser el Clínic o la Vall d’Hebron”. El 80% es poden atendre en un hospital comarcal bàsic com el de Campdevànol.
L’aliança estratègica de la C-17 amb l’Hospital de Vic, que enterra la que hi havia hagut amb Olot i Girona, ha permès que el centre pugui oferir més serveis dels que es feien abans. I encara ara se’n continuen afegint.
Durant el primer semestre del 2024 s’ha de treballar per incorporar la neurologia i l’endocrinologia i, de fet, en el segon cas ja compten amb un professional provinent d’un hospital d’alt nivell que ha vingut a viure al Ripollès.
Tot i les millores, hi ha patologies que no es podran tractar mai a Campdevànol com, per exemple, un infart, que requereix un centre amb activitat coronària. “I tampoc tindrem mai una unitat de cures intensives (UCI)”, diu el gerent de l’Hospital de Campdevànol, Joan Grané.
L’aliança estratègica amb l’Hospital de Vic implica que la majoria dels professionals treballen pels dos centres encara que estiguin contractats per una de les dues institucions. Hi ha metges o pediatres que baixen a fer guàrdies a Vic i hi ha cirurgians, traumatòlegs o nefròlegs que pugen a Campdevànol. “Si la corresponsabilitat i la implicació és de tots, els resultats són millors”, sentencia Morral.
Així doncs, qui vetlla pels quiròfans o les consultes externes de Vic ho fa també per Campdevànol. Grané assenyala que la manca de professionals per l’onada de jubilacions es compensa “amb aquestes aliances estratègiques”.
El magnetisme per atraure professionals al Ripollès és un dels objectius primordials de cara al 2026. Per això se’ls vol oferir la possibilitat de desenvolupar la seva tasca assistencial, docent o de recerca a altres centres, però també cal gratificar-los amb retribucions més generoses. L’Hospital de Campdevànol s’ha ficat entre cella i cella que han de tenir avantatges respecte a les persones que es queden a la primera o segona corona de Barcelona.
La falta de recursos humans és una evidència dins del sistema sanitari català. Si la manca de metges es pot pal·liar amb l’aliança estratègica de la C-17, la d’infermeres ja és més complicada de solucionar.
A l’Hospital de Campdevànol hi ha uns 230 treballadors i una trentena són infermeres. “Ens en faltarien set o vuit per tenir les que toquen”, verbalitza Grané. En la branca mèdica, ara el que estan buscant és un digestòleg, perquè el que hi havia s’ha jubilat.
En el pla estratègic no hi figura cap gran millora a les instal·lacions. La darrera reforma és de 2008, i gràcies a aquelles obres es va poder instal·lar més tard un TAC. Si calgués millorar l’espai, Grané recorda que hi ha una ala tancada que podrien usar-la. El que sí s’ha millorat és la tecnologia, que ha permès portar més cartera de serveis al centre i fer intervencions quirúrgiques amb “molta menys agressivitat”, facilitant que pacients de cirurgia major ambulatòria puguin marxar a casa sense requerir ingrés hospitalari.
