Fa mig any que Jordi Roca, de Tona, va aficionar-se a captar mamífers a través d’una càmera de fototrampeig. “Sempre m’ha agradat la fauna”, relata Roca, mentre remarca sorprès que “no sabia que n’hi havia tanta a prop de casa”. Precisament, ha anat col·locant l’aparell a uns tres quilòmetres del nucli urbà, als afores, entre Tona i Muntanyola.
La primera nit que va estrenar la càmera ja va captar un cabirol. Des de llavors, tal com explica, s’hi va començar a “enganxar”. Durant tot aquest temps s’ha trobat animals de tota mena a prop de casa, majoritàriament de nit i en el moment en què les bèsties s’abeuraven.
“A l’estiu vaig buscar punts d’aigua perquè hi va haver molta sequera. Vaig trobar-ne un de molt bo en què vaig captar molts animalons bevent”, relata. A més dels punts d’aigua, posa l’aparell en un lloc on ha trobat rastres d’animals o caminets aïllats de la civilització humana, malgrat que alguna vegada també ha retratat caçadors o gossos de caça.
Normalment deixa la càmera entre tres dies i una setmana. Si el punt és bo, o sigui, que hi ha moviment de fauna, va a canviar la targeta de memòria, mentre fa esport per la muntanya. Ho ha recollit en el perfil d’Instagram @fototrampeig_tona.
“Els més fàcils de trobar són el senglar i el cabirol”, relata, però amb la càmera també ha retratat fagines o gorjablancs, esquirols, genetes, guineus o ratolins. Enmig d’aquesta llista tenia l’esperança de caçar els més complicats: la mostela i la llúdriga. La primera ja va aconseguir-la a l’octubre i aquest abril va gravar una llúdriga.
Va col·locar la càmera en un torrent, “que sempre està sec”, però que amb les pluges de principis de mes corria una mica d’aigua. Al cap d’uns dies, va tornar al lloc i va veure unes petjades sospitoses.
Va visualitzar les imatges a través del mòbil i en un primer moment va veure un “mamífer estrany”. Quan va confirmar que es tractava d’una llúdriga “vaig quedar al·lucinat”. I el model en qüestió, lluny d’espantar-se per la llumeta que fa l’aparell, va acostar-se fins i tot a tocar-la amb el morro.
La sorpresa de l’aficionat de Tona està més que justificada perquè no és gens habitual. Així ho confirma Carles Martorell, del Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN, que exposa que de llúdrigues se’n poden trobar als cursos fluvials del Ter, el Ges i la riera Major, i també s’ha vist al Gurri.
“No és habitual i sorprèn que hagi pujat fins a Tona, però poden moure’s per zones de muntanya”, subratlla. En aquest sentit, apunta que són animals nocturns, dispersius i cada nit poden moure’s entre sis o set quilòmetres. De fet, “quan va tornar a haver-hi llúdriga al Ter va semblar que en comptes de passar de Susqueda a Sau van fer-ho per la capçalera del Fluvià i el Ter, per la zona de Cabrera”. Aquests exemplars que es mouen acostumen a ser “mascles joves o adults sense parella que busquen territoris nous”. “Mentre que la femella està més quieta i es queda amb les cries, el mascle va voltant i té més d’una parella.” Per zones, a més, es dona el cas que la riera de Tona desemboca al Gurri, de la conca del Ter, però molt a prop hi ha la que travessa els Hostalets de Balenyà i pertany a una altra conca, la del Besòs.
“Suposo que devia pujar del Gurri”, opina el veí de Tona, encara sorprès per la troballa. Té una llista on ha anat ratllant els mamífers que ha enregistrat i retratat amb la càmera de fototrampeig. “De mamífers d’Osona, em falta el visió americà, la llebre i el gat salvatge”, explica l’aficionat.
Li faria molta il·lusió veure cries o un exemplar de gat salvatge, però és conscient que “és el més difícil”. Ara bé, “no tenia l’esperança de trobar la llúdriga i al final ho he fet”, conclou. Ja ho diuen: l’esperança és l’últim que es perd.
