El Ministeri de l’Interior ha fet públic aquest octubre el balanç de criminalitat del primer semestre del 2023, on consten els fets delictius a les ciutats de més 20.000 habitants. Les dades recollides són de tots els cossos policials, com Mossos d’Esquadra, policies locals, Policia Nacional i Guàrdia Civil. De les 67 ciutats catalanes que consten a la llista, Manlleu registra la taxa més bai·xa de criminalitat: 8,5 delictes per cada 1.000 habitants.
“Són unes dades excel·lents”, diu la primera tinent d’alcalde de Manlleu, Lluïsa Bautista (Junts), detallant que a la darrera junta local de seguretat, que reuneix tots els cossos policials, ja es van rebre aquests inputs.
També destaca que “això no és fruit de la coincidència. Quan vam agafar la regidoria de Seguretat Ciutadana fa quatre anys es va fer un canvi d’estratègia molt bèstia”. En aquest sentit, reconeix que ara viu “un moment dolç” després de l’esforç i impuls del regidor –i actualment alcalde– Arnau Rovira.
Manlleu registra la taxa més baixa de criminalitat gràcies a un escenari que es podria descriure com a estable, ja que, a diferència de la pujada del 13% de Manresa, per exemple, al municipi osonenc els delictes hi han crescut només un 5%, de 168 a 177. El que més ha pujat és el de tràfic de drogues.
Bautista explica que “els delictes hi són sempre, no desapareixen”. En aquest sentit, com més es denuncia o com més s’hi treballa, més n’afloren. “No és que n’hi hagi més, sinó que han sortit a la llum per·què hi estem treballant”, afegeix.
L’increment del delicte de drogues, segons la regidora, va molt lligat a la creació de la unitat canina (K9). Respecte al primer mig any del 2022, també han pujat els casos de sostracció de vehicles, els robatoris amb força en habitatge o els robatoris amb intimidació. En canvi, a Manlleu han baixat els delictes de lesions i de baralles tumultuàries.
Petit repunt a Vic
Segons el balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, a Vic el repunt dels fets delictius és lleugerament superior, d’un 9%. S’ha passat de 1.083 a 1.182. Com a Manlleu, també lidera el rànquing el tràfic de drogues. Tal com explica la regidora de Seguretat,
Elisabet Franquesa (Junts), “la lectura positiva que podem fer és que hem treballat bé i més i, per tant, quan passa això les dades augmenten”. A més, també afegeix que no hi ha cap registre que els esveri especialment.
Al tràfic de drogues, el segueixen els assassinats i intents d’assassinat, els delictes contra la llibertat sexual i els robatoris amb violència. Sobre el penúltim, Franquesa assegura que hi ha molta més conscienciació i alhora més denúncies. Pel que fa als robatoris violents, apunta que es tracta de persones reincidents i que, per tant, els cossos policials tenen identificades.
A més, sovint alguna d’aquestes pateixen proble·mes d’addiccions i salut mental. En aquest sentit, remarca que és difícil intervenir·hi perquè necessiten una tutela.
A l’altra banda dels delictes que van a l’alça, a Vic han baixat els robatoris de vehicles i els robatoris amb força a domicilis. Si Manlleu ocupa la primera posició, amb l’índex més baix de criminalitat (8,5), Vic està a la 32, amb 25 delictes per cada 1.000 habitants. Ciutats properes i de similars característiques com Olot, Manresa o Granollers registren una taxa de 20, 25 i 29, respectivament.
Les ciutats catalanes amb l’índex més alt són el Prat de Llobregat, Barcelona i Sitges.
OBJECTIU: CASAR LES DADES AMB LA PERCEPCIÓ
Tot i que els números recollits pel Ministeri no són alarmants en cap de les dues ciutats osonenques del rànquing, tant Vic com Manlleu tenen reptes i preocupacions pel que fa a la seguretat ciutadana. Des de la capital de comarca, Franquesa destaca que es vol treballar per la percepció d’inseguretat, és a dir, la sensació que es té anant, per exemple, pel carrer.
En aquesta mateixa línia es pronuncia Bautista: “Les dades a Manlleu són molt bones, però ara ens agradaria revertir la sensació que tenen els veïns”. “Segurament el dia a dia dels manlle·uencs es veu més afectat per fets incívics que delictius”, diu, remarcant que això no es pot perseguir com a delicte.
La primera tinent d’alcaldia apunta que fa un any van haver “d’apagar el foc”. Arran d’això, es va impulsar la unitat canina o el Grup de Reforç d’Emergències i Proximitat (GREIP). Ara que està més controlat, tal com avalen les dades, “hem d’anar més cap a la prevenció que la reacció”. Es refereix a la unitat de mediació que aviat crearan. “D’aquí a uns anys aquesta nova línia de treball també donarà els seus fruits”, conclo
