La manca de metges de família al Ripollès s’ha convertit en un problema recorrent els darrers anys, tot i que aquest estiu la situació no és tan crítica com el passat. Entre les causes, la distància entre la comarca i Barcelona o altres grans zones urbanes, a més a més d’un degoteig de jubilacions –i futures jubilacions– que dificulta cobrir totes les places ofertes per Salut.
Ara bé, malgrat aquest teló de fons, la directora dels equips d’atenció primària de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, Neus Coma, parla d’una situació de “relativa calma”. Al conjunt de la comarca hi treballen a hores d’ara 20 metges. Dels 11 que tocarien a Ripoll, per exemple, n’hi ha 10 en actiu i a Camprodon només en falta 1 de 4, dues vacants que hi ha el compromís d’haver cobert a la tardor.
Es respira, per tant, un context completament diferent al que es va viure l’estiu passat, quan la situació va arribar a crítica per l’absència sobtada de tres metges de família que no es va aconseguir substituir, la qual cosa va deixar més d’un terç dels pacients de Ripoll sense facultatiu assignat.
La directora apunta que en període de vacances és habitual que s’agreugi la situació, però també destaca que aquest any els equips s’han organitzat per tal de garantir tant el descans dels professionals com l’atenció de la ciutadania. Una derivada és que, amb l’objectiu de mantenir sempre les consultes presencials, alguns consultoris locals de la comarca es troben amb una modificació temporal dels horaris.
Tot i les dificultats de retenir professionals a l’àmbit rural, les visites realitzades a les tres Àrees Bàsiques de Salut (ABS) del Ripollès entre el gener i el juliol d’aquest any són més que durant el mateix període del 2022. El 2023 s’han portat a terme gairebé 38.000 atencions de medicina familiar, la qual cosa suposa un increment del 14% respecte els mateixos mesos del 2022, quan se n’havien fet 33.316.
Coma ho atribueix en part a planifi.cat, un projecte impulsat durant la pandèmia amb la finalitat d’anticipar-se i agilitzar el control de la malaltia crònica: “La gent no ha de venir al CAP constantment a demanar hora, sinó que es programa automàticament i el pacient ja sap d’entrada quan tocarà revisar al llarg de l’any la diabetis o la hipertensió”.
En el cas dels joves, la pandèmia va catapultar l’ús de l’e-consulta o la consulta telefònica, perquè “el procés és més ràpid”, però Coma matisa que al Ripollès s’hi continua fent molta visita presencial a causa de l’envelliment de la població.
D’altra banda, i per tal de captar metges de medicina familiar, ella mateixa contribueix a la recerca d’habitatge, des de missatges via xarxes socials fins a trucar la porta de diferents consistoris del Ripollès –com Camprodon o Sant Joan de les Abadesses– perquè s’impliquen en el procés. Els avenços, això sí, de moment no són significatius. I Coma apunta al Departament de Salut: “Caldria que l’administració destinés més esforços a agilitzar la feina”.
ESTALVI DE 117 MILIONS D’EUROS AMB LA CONSULTA VIRTUAL
Un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’associació tecnològica Barcelona Health Hub calcula que la consolidació de la consulta virtual a l’atenció primària de les zones rurals serviria per reduir costos de transport, emissions de CO2 i costos d’oportunitat, amb un estalvi que podria arribar fins als 117 milions d’euros.
De fet, com queda palès en la falta de metges de família al Ripollès, els desplaçaments són clau, ja que acostumen a resultar el principal impediment per a tots aquells professionals que s’han de desplaçar en vehicle propi fins al lloc de treball. Així doncs, per ser conscients de l’estalvi en costos de transport, una variable que fixa l’estudi és la distància mitjana que hi ha en un municipi rural –12,85 quilòmetres entre casa i consultori– pels 2,12 dels nuclis urbans.
És en aquest sentit que la Cambra de Comerç i l’associació Barcelona Health Hub insisteixen que invertir activament en salut digital genera un estalvi important derivat de la teleconsulta o solucions similars, la qual cosa permet dedicar diners després a altres demandes de serveis sanitaris. També defensen que és una manera de reduir desigualtats territorials en qüestió de serveis públics.
CONTINUA VACANT LA DIRECCIÓ D’ATENCIÓ PRIMÀRIA A OSONA
El Servei d’Atenció Primària (SAP) d’Osona continua sense direcció al capdavant. Segons fonts de l’Institut Català de la Salut (ICS), el concurs públic per optar a aquesta plaça, que es va convocar poc abans de començar l’estiu, ha quedat desert. Per tant, la gerència de la Catalunya Central –ara en mans de Núria Prat, abans d’Anna Forcada– continua assumint la direcció per garantir el bon funcionament del servei. Ara per ara, no hi ha data per una nova convocatòria per trobar direcció.
A finals del 2022, Anna Moreta i Laura Almendros, directora i adjunta a la direcció, van deixar els respectius càrrecs. La direcció del SAP d’Osona està formada per tres figures i llavors només es va mantenir la coordinadora de l’àrea d’atenció a la ciutadania, Sandra Casassas, que treballa col·laborativament amb la gerència.
El SAP s’encarrega de la coordinació dels nou equips d’atenció primària, des del Lluçanès fins a la Vall del Ges, els serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), de Diagnòstic per la Imatge (SPDI) o d’atenció continuada (ACUT), així com també amb la gerència.
