Va començar l’any 1974 fent guàrdies nocturnes en el servei de transport d’ambulàncies i 50 anys després encara es manté al peu del canó col·laborant en diferents projectes. Alpensí de naixement i vigatà des que tenia 20 anys, Josep Forcada és el voluntari més antic de la Creu Roja a Osona, motiu pel qual a finals d’abril va ser homenatjat en el marc de la Festa del Voluntaritat.
“No m’ho esperava i no té preu aquest homenatge”, assegura remirant la placa que li van regalar. El reconeixement li ha fet aflorar records d’una vida lligada a l’entitat, on va arribar de manera casual. “Vam venir a viure a Vic de joves i quan em vaig haver ambientat a la ciutat vaig topar amb la Creu Roja i no m’ha fet falta buscar res més. M’hi vaig trobar tan bé que va ser com una droga”, confessa conscient que ha pogut exercir el voluntariat “gràcies a la meva dona, que s’ocupava de la casa i els fills”.
Fuster de professió, Forcada va fer el seu primer servei un agost de farà cinquanta anys al Ral·li Osona com a membre del que es coneix com a preventiu, és a dir, un equip de primers auxilis amb ambulància per intervenir davant de qualsevol emergència en un esdeveniment amb públic. La major part del temps dels primers anys, però, intervenia en accidents de carretera, de muntanya i trasllats a hospitals. “En aquells moments per conduir les ambulàncies es necessitava el carnet de primera i jo el tenia. Vaig fer el curs de primers auxilis i després ens anàvem reciclant”, recorda. Van ser centenars les persones a qui va traslladar amb ambulància, i tot i que en recorda algunes “ho tenen més present elles perquè quan vius moments crítics et marquen”. És el cas d’una noia que un dia el va trobar i li va agrair que de petita l’hagués portat d’urgència a Barcelona amb meningitis i hagués donat diners a la seva mare per trucar des d’una cabina. “Amb les presses de marxar la mare es va deixar el moneder i es veu que li vaig donar monedes. Jo ni ho recordava i, en canvi, per a ella va ser molt important”, comenta. “El voluntariat –continua– és això, ganes d’ajudar pensant que si jo necessités alguna cosa m’agradaria que algú m’estengués la mà”. Forcada també considera que “ser voluntaris ens fa ser més humans i només dona satisfaccions” i per això anima tothom a provar-ho, “perquè difícilment en sortiran decebuts” i perquè si no “mai sabran què se sent. Quan més et necessiten és quan més satisfet et sents d’haver-hi pogut estar”.
Amb aquest esperit i ja jubilat continua repartint ara aliments a domicili, venent loteria o participant al Gran Recapte. Amb els anys la Creu Roja s’ha diversificat i ha deixat més de banda el vessant sanitari per centrar-se en el social. Josep Forcada, però, continua a punt per ajudar “en el que sigui” una entitat on fa cinquanta anys eren una vintena de voluntaris i ara ja arriben als 400.
