El desembre de 1952, un fenomen que ha passat a la història amb un nom propi, el Gran Boirum de Londres, va cobrir la ciutat de manera persistent amb una espessa capa de boira impregnada de contaminants atmosfèrics pel creixement incontrolat, aquell hivern, dels consums de combustibles fòssils a la indústria, el transport i els habitatges. Va afectar al voltant de 100.000 persones, i es calcula que el 10% va acabar morint per infeccions pulmonars derivades d’aquell episodi.
L’exemple l’esmenta Vinicius Rosa, professor de la Facultat de Ciències de la Salut de la UVic-UCC i investigador del grup de recerca M3O, per il·lustrar amb una imatge un problema al qual “hauríem de donar més importància de la que hi donem”, com és el fet que la comarca d’Osona, juntament amb l’Eixample de Barcelona, són amb dades de 2022 els dos territoris del país amb els índexs més alts de contaminació atmosfèrica. “Els nivells són preocupants i caldria ser més conscients del que això representa”, avisa.
En el cas d’Osona, com és sabut, hi ajuda l’orografia de la plana, on fàcilment s’estanca l’aire. I la boira de l’hivern és un dels principals agents de retenció de partícules contaminants –PM 2,5 i PM 10, com a referència– “que no es poden dispersar, queden més a prop de terra i acaben essent un dels principals focus de contaminació”, diu Rosa.
Una de les paradoxes respecte a la generació de partícules que empitjoren la qualitat de l’aire és la crema de biomassa, tant en l’àmbit domèstic com comunitari, que per una banda és una aposta per una energia neta i renovable, en la mesura que estalvia l’ús de combustibles fòssils, però que alhora també acaba generant emissions contaminants específiques. “Com també són un factor important la concentració de granges de porcs amb les seves emissions sobretot d’amoníac i gasos com el metà, el diòxid de carboni o l’òxid de nitrogen.”
Per Rosa, cal corresponsabilitat a l’hora de revertir la situació i no atribuir l’origen de tota la contaminació atmosfèrica que exporta l’àrea metropolitana de Barcelona. És una excusa fàcil que desvirtua la realitat, assegura, perquè “la gent que viu a Osona també contribueix de manera directa a aquesta contaminació i, per tant, també pot fer accions per combatre-la”.
A tot això s’hi ha sumat, com a nova variable, el problema de la sequera, un factor afegit que incrementa les condicions que faciliten la contaminació atmosfèrica. “L’aigua és un dels millors elements a l’hora d’atenuar i dispersar la presència de partícules contaminants, i és evident que la falta de pluges dificulta la renovació i dissolució d’aquests elements”.
El conseller d’Acció Climàtica de la Generalitat, David Mascort, va assegurar la setmana passada que el nou Pla de Qualitat de l’Aire de Catalunya ha de contribuir amb “solucions estructurals” a reconduir una situació que globalment s’ha cronificat i que reclama intervenir.
De fet, és un imperatiu legal, perquè el desembre de 2022 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar la Generalitat a publicar plans específics per combatre la generació de contaminants, sobretot pels alts nivells d’ozó, cosa que ara s’ha d’abordar. Com també una segona cosa no menys important, i és que el futur Pla “tindrà un abast per tot Catalunya i implicarà una visió global que fins ara no ha existit”, apunta l’investigador de la UVic.
És de preveure que el futur Pla incidirà de manera directa en la necessitat de reduir els focus més immediats de contaminació de l’aire, com pot ser d’entrada l’ús poc racional del vehicle privat, l’extensió de les zones de baixes emissions a d’altres punts del territori i controls més exigents sobre volums i composició de les emissions a la indústria.
