Victòria Terricabras és regidora d’ERC a l’Ajuntament de Vic i, des de l’estiu del 2023, la consellera de Benestar Social del Consell Comarcal d’Osona. En parla en aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous.
Un 16% dels veïns i veïnes d’Osona i el Lluçanès van beneficiar-se el 2024 d’algun dels serveis sota paraigua d’Osona Acció Social. És molt? Poc? No hi ha bona dada?
Depèn de com es miri. Si tenim en compte l’objectiu d’abraçar tots els cicles vitals –infància, joventut, edat adulta i gent gran–, és una bona notícia, en el sentit que arribem a molta població. Si pensem en els serveis socials com només adreçats als col·lectius més vulnerables, cap dada serà mai bona. Nosaltres ens decantem per la primera concepció. Tenim un abast de funcions molt ampli.
Ens les exemplifica?
Des de l’atenció domiciliària, perquè qui ho vulgui compti amb suport en la decisió d’envellir a casa, fins a les activitats per a gent gran a través de la xarxa Activa’t o l’atenció social i sanitària, el model que s’està implementant a la comarca a fi de posar la persona al centre i que qualsevol intervenció sigui transversal. També l’atenció al sensellarisme, a la infància, els serveis de ludoteca, els casals… Tot això, pensant sempre en l’equitat: que l’accés i oportunitats siguin les mateixes es visqui en entorn urbà o més rural.
Som una societat formada, amb recursos, que es cuida cada cop més la salut… Però alhora creixen els casos que cal atendre a serveis socials. També la conflictivitat. Quin contrasentit, no?
Explicar per què passa ho hauria de fer un expert, però és real. En situacions com un desnonament, per exemple, a darrere hi pot haver el rerefons d’addiccions, un problema de salut mental, violència de gènere… La vulnerabilitat es deu cada cop més a múltiples factors, no un de sol. Això demana solucions transversals i enginyoses.
És una derivada del pes que han perdut les xarxes familiars?
Que hi ha influït, segur. Abans les famílies ens ocupàvem més els uns dels altres. Podien viure sota un mateix sostre avis, pares, nets… Part d’aquestes funcions actualment ha passat a cobrir-les l’administració pública.
Osona Acció Social té un pressupost anual de 8,5 milions d’euros i una plantilla de 73 professionals. Farien falta més diners i més mans?
Sí. Aquest 2025 hem de signar el nou contracte programa amb el govern de la Generalitat, aviat començarem a negociar-lo. Pel volum de serveis que ens tenen delegats, segur que necessitem incrementar el pressupost. Al final ens devem a la gent. Si calen recursos és perquè la ciutadania ho requereix.
Estan col·lapsats els serveis socials d’Osona i el Lluçanès?
No, però sí que tenim molta feina. Els professionals fan cada dia un gran esforç. Sempre dic que són la nostra gran riquesa.
Un dels reptes que han d’entomar és maniobrar la urgència. Costa?
Ens agradaria tenir un espai separat per atendre els set dies de la setmana els casos que ens arriben sobrevinguts. Ja fa mesos que ho treballem i parlem amb el departament. Evidentment que hi som sempre que passa alguna cosa, però això augmentaria la capacitat de cobrir estructurats les urgències.
Posem el supòsit d’un desnonament. De quins recursos disposen?
D’entrada, convenis amb hotels, pensions, hostals… per fer front a la immediatesa i, llavors, pisos d’estada temporal, de quatre a sis mesos, i de més llarga, fins a quatre anys. L’acompanyament que fem, però, no és mai només de sostre, sinó que intentem abordar totes les circumstàncies entorn de la persona. Poden ser addiccions, violència de gènere, un problema de salut mental… Activem eines no només per parar el cop, sinó per fomentar l’autonomia i un projecte de vida. Si no, ens quedaríem coixos.
Quins són els col·lectius que més preocupen?
Els més vulnerables: les situacions d’addiccions i problemes de salut mental, els joves migrants no acompanyats, el sensellarisme… En violència masclista, el 2019 vam atendre 405 dones. El 2023, 489. Que els casos augmentin no és bo, malgrat que cada vegada comptem amb més mitjans per fer-hi front. Recentment s’ha instal·lat a Vic el servei d’intervenció especialitzada.
I el sensellarisme, com l’aborden?
A la comarca ens consten 46 persones en aquesta situació. L’objectiu torna a ser el mateix: mirar-les de manera integral i acompanyar-les en el treball d’autonomia i projecte de vida. Nosaltres ens hi aboquem amb totes les eines que tenim a l’abast, però també entenem que la nostra feina acaba en la llibertat de cadascú de prendre o no aquests recursos.
La gent gran vol envellir cada vegada més a casa. Què implica això?
Que cal invertir en atenció domiciliària. La gent gran d’ara no és la de fa uns anys, sinó un col·lectiu actiu que es vol apoderar, decidir què fer, com, quan… Més enllà de l’atenció domiciliària, que és bàsica, tenim dos projectes molt interessants. El Consell Consultiu de la Gent Gran, la unió de totes les associacions i casals d’avis d’Osona i el Lluçanès per defensar conjuntament els seus drets i posar accions en comú, i la xarxa Activa’t, en què coordinem trobades als diferents pobles on són els mateixos participants qui decideix què volen fer. A Santa Eugènia de Berga, per exemple, es va tirar endavant un taller intergeneracional per aprendre a fer anar el TikTok o a l’Esquirol, un d’herbes remeieres.
El Japó o la Gran Bretanya han creat ministeris de la Soledat. És cap on hem d’anar?
No sé si estem en aquest punt. Sí que tinc clar el desig majoritari d’envellir a casa, i que hem d’intentar no fer-ho sols. Per això projectes com els que comentava són per a nosaltres una prioritat.
També és regidora d’ERC a l’Ajuntament de Vic, on el seu partit està a l’oposició. Què pensa de les polítiques socials del govern de Junts i Pacte Local?
Vic compta amb la seva pròpia àrea de serveis socials, té competències pròpies. A mi em correspon parlar del conjunt de la comarca, el que abraça Osona Acció Social. Sigui des de l’administració que sigui, l’important és no perdre mai de vista la universalitat.
En un discurs més “de drets i deures” que assistencialista, s’hi troba còmoda?
La tendència dels serveis socials ha estat professionalitzar-se, i estic totalment a favor que hi ha drets i deures, però això no ens pot fer perdre de vista la universalitat en l’accés als serveis socials. Necessitem un ordre i estructura és evident, però donant cabuda a tothom. També insisteixo en l’equitat en recursos i oportunitats independentment del lloc on es visqui.
Que creixin els discursos d’extrema dreta, sobretot entre els joves, la fa patir?
La visió dels serveis socials com només dirigits a un determinat col·lectiu és esbiaixada. En algun moment de la nostra vida, tots en serem usuaris o ens en beneficiarem, perquè són molts i abracen totes les etapes: infantesa, adolescència, joventut, edat adulta i gent gran. El treball real és aquest, ampli i amb serveis adreçats a tots els col·lectius. Qualsevol altre discurs és fals, una simplificació.
Viu el seu segon mandat en política. Hi haurà tercer?
No ho sé. És aviat per dir-ho, queden dos anys. M’agrada fer política, com a regidora de la meva ciutat i, ara, com a consellera de Benestar Social. L’experiència està sent molt enriquidora. El futur no el tinc clar.
De cap de llista s’hi veuria?
Uf, això són paraules majors. No, no m’hi veuria.
