Embossar, encaixar, realitzar feines manipulatives, fer petits muntatges o etiquetar productes que empreses externes encarreguen a Sant Tomàs.
Cada dia un centenar de persones, amb diferents graus de discapacitat, treballen a l’àrea d’Ocupació Terapèutica de Sant Tomàs amb el suport de les educadores. La responsable de l’àrea, Cristina Costa, explica a l’ACN que la feina dona als usuaris “un sentit i un valor de venir cada dia a treballar, com tothom”.
I afegeix que aquestes feines ofereixen oportunitats d’aprenentatge, no només en habilitats manipulatives, sinó també en concentració, constància i responsabilitat. La remuneració que obtenen després serveix als usuaris per fer sortides a la natura o a algun parc d’atraccions.
Les educadores de Sant Tomàs s’ocupen d’adaptar les feines que els arriben. “Nosaltres mirem com podem desglossar tota aquesta feina per tal que el màxim nombre de persones pugui participar de l’espai d’ocupació”, assenyala Cristina Costa, responsable de l’àrea d’Ocupació Terapèutica. “Si ho féssim nosaltres, seria comptar 25 i tancar la bossa, però aquesta feina l’estan fent 16 persones”, explica Costa.
De moment donen servei a una desena d’empreses, però asseguren que estan oberts a rebre nous encàrrecs perquè més personal de Sant Tomàs pugui treballar. “Són feines que potser per les empreses són feixugues o molt mecàniques, però que a nivell de persones ateses ens permet oferir oportunitats d’aprenentatge”, assenyala Costa.
Algunes de les tasques que ara tenen sobre la taula són la d’embossar i segellar fruites deshidratades per combinats que es serveixen en aerolínies, pintar figures petites de l’espai Catalunya en Miniatura, tallar i nuar cordills per a empreses alimentàries o fer divisions de cartró per una empresa farmacèutica.
La majoria d’usuaris treballa al centre de Calldetenes, però també n’hi ha que treballen a Manlleu, a l’obrador de xocolata de Sant Tomàs, on s’encarreguen d’envasar, embolicar i etiquetar productes.
Cristina Costa explica que els usuaris viuen el fet de venir a treballar com una cosa “molt satisfactòria”. “És el que els agrada, poder venir cada dia i seguir unes normes de treball, uns tempos, uns ritmes, i poder fer les comandes que ens demanen i lliurar-les a l’hora”, ha afegit la responsable. Costa ha destacat que els usuaris del centre no tenen “pressió productiva” a l’hora de treballar, la qual cosa vol dir que es fixen un temps “llargs” per poder fer la feina “amb tranquil·litat i qualitat”.
Les educadores són les que marquen els objectius de cada usuari i procuren perquè els puguin complir. “Hi ha persones que poden realitzar la feina de manera totalment autònoma, però si tenim algú que no sap fer alguna tasca, li proporcionem plantilles o utillatges d’acord a les seves habilitats”, explica l’educadora Cristina Abós. “Després també n’hi ha que necessiten la cooperació dels seus companys”, afegeix l’educadora.
La Sílvia Tuneu és una usuària que treballa a l’àrea d’ocupació terapèutica. Explica que ha passat per diferents feines i de totes n’ha après alguna cosa. “Per mi poder venir aquí és una rutina. I el fet de treballar i guanyar diners per fer activitats això enriqueix molt la vida de les persones amb discapacitat”, assenyala Tuneu.
Les empreses remuneren aquestes feines, uns diners que després reverteixen en els usuaris a través d’activitats de lleure que ells mateixos decideixen en assemblea o en materials que puguin necessitar. Per exemple, l’any passat van fer una sortida amb vaixell de vela a Palamós o van anar amb raquetes de neu al Pirineu.
{{ comment.text }}