Josep Serra és un dels inquilins de la nova llar residència de Sant Tomàs per a persones amb discapacitat intel·lectual que acaba d’obrir les portes. Tot i que feia gairebé tres anys que estava construïda, ha entrat en funcionament aquest febrer després que la Generalitat hagi resolt la dotació econòmica per crear les places. Fa una quinzena d’anys que en Josep viu en una llar residència de l’entitat. Fins ara estava a la del carrer de la Riera de Vic, però ara s’ha traslladat a la de Calldetenes.
“Està molt adaptada a les seves necessitats”, relata el seu germà, Jaume Serra. Fins fa poc, en Josep havia d’agafar diàriament l’autocar per anar al centre ocupacional. Ara només baixant les escales o agafant l’ascensor hi pot arribar. Per en Jaume, això suposa més autonomia i “una facilitat molt important” per al seu germà, de 72 anys, que “ja comença a tenir dificultats per caminar”, que els dies de fred o pluja tenia “més mandra” per anar a buscar el bus i que no haurà de córrer per por de perdre’l.
En Josep comparteix habitació amb Romà Puigdollers, amb qui ja convivia a Vic. “Ja es coneixen i fa temps que dormen plegats”, relata el seu germà, remarcant que “això ha ajudat al canvi” i que no hagi “trobat tanta diferència d’un lloc a un altre”. Tot i que en Josep no parla, es fa entendre i el seu germà té la impressió que està “molt content”. “Aquí es distreu molt més. Li agrada mirar per la finestra i veure com passen els cotxes”, detalla.
A la llar residència hi viuen 12 persones amb discapacitat que conviuen amb educadores durant les 24 hores del dia. La majoria dels inquilins tenen entre 60 i 70 anys. “Aquesta llar es va concebre per donar resposta a persones que ja vivien en llars i que pel seu moment vital, una edat més avançada, necessitaven continuar ocupats però reduir una mica el ritme”, explica Marta Paxau, coordinadora del servei d’atenció a les famílies i demandes de Sant Tomàs. La professional exemplifica aquesta baixada de ritme: “Poden allargar una mica més al matí a l’hora de llevar-se” o “pujar a fer la migdiada al seu llit” després de dinar. Per tot plegat, destaca que la proximitat entre la llar i altres serveis proporciona més “qualitat de vida” als usuaris.
La nova llar residència també és molt important per a les famílies. Així ho reitera en Jaume: “Mentre hi ha els pares, se’n poden cuidar. El problema és quan falten o es fan grans. Llavors hi ha germans que se’n poden fer càrrec més o menys”. En el seu cas, “és una tranquil·litat saber que el tenen en un lloc on el cuiden tan bé”.
Sant Tomàs disposa de quatre llars residència: dues a Vic, una a Manlleu i l’acabada d’obrir a Calldetenes. En total, hi ha 59 places plenes, però encara hi ha 62 persones a la llista d’espera. Tal com relata Paxau, “per poder entrar-hi cal una valoració de la Generalitat i només per tenir-la pot trigar entre un i dos anys”. Després, l’entitat té un barem d’emergència social per prioritzar l’ordre. En tot cas, Paxau denuncia que “aquestes llistes no són acceptables” i que encara queda molt camí per recórrer. En aquest sentit, destaca que “la societat ha canviat molt” i que abans les famílies –més extenses– gestionaven la cura d’aquest familiar. “Ara és molt més difícil.” Per això, aprofita per reclamar que es proveeixi de més serveis. En aquestes llars, a més, cada vegada hi ha menys rotació perquè l’esperança de vida també ha pujat.
La nova llar consta d’uns 370 metres quadrats. Disposa de nou habitacions, sis de les quals són individuals, cinc banys, dos menjadors equipats amb televisor, una cuina, i una àmplia terrassa. En una d’aquestes habitacions s’hi ha instal·lat Anna Gallifa, que, cofoia, ja la té decorada i sobretot “ben neta i endreçada”. És el que fa cada matí abans de baixar a treballar. Unes portes més enllà hi ha la de Pilar Padrós, que també està contenta de la nova llar i per no haver d’agafar l’autobús per anar a treballar. Des del seu escriptori fa manualitats amb llana. Uns moments abans, estava traient els ous de les gallines, que es poden veure des del terrat de la llar.
A qui li agrada aquesta nova terrassa és a Manolo Pérez: “És súper gran”. De fet, considera que la llar és “molt més àmplia” que la residència de Manlleu. “Tots els trastos que tenia al quarto els he traslladat cap aquí”, explica. El que li agrada més és fer un volt per l’entorn: “Aquí estem envoltats de camps, a Manlleu hi havia trànsit”. També té temps de mirar la tauleta o les teles del menjador amb els seus companys.
“Diàriament assisteixen al centre ocupacional i quan acaben la jornada van a casa, estan amb els seus companys i amb els educadors segueixen les seves rutines, que poden ser diferents. La llar és casa seva”, conclou Paxau.
Aquesta nova llar, doncs, a més d’omplir-se de vida, també dona més qualitat als usuaris que hi han entrat. Ja ho diuen que “com a casa, enlloc”.
{{ comment.text }}