El sistema Lectio de lectura de matrícules s’està desplegant encara a Osona com una eina clau de suport a la investigació dels Mossos. Actualment, només hi ha 10 pobles amb les càmeres connectades directament amb la policia i una desena més que estan a punt. Alcaldes i alcaldesses coincideixen que, a més de la inversió, el procés d’integració amb Mossos és lent i feixuc. L’any passat, van fer 5.200 consultes a les càmeres d’Osona.
Un bon grapat de municipis d’Osona alerten en entrar o sortir del seu terme que hi ha càmeres de videovigilància. La majoria són lectors de matrícula que formen part del sistema Lectio, un sistema informàtic comú per a tot Catalunya que serveix perquè Mossos d’Esquadra puguin llegir, registrar i fer seguiment de matrícules de vehicles sospitosos.
“El futur del Lectio és entrar per Amposta i sortir a Puigcerdà i que el vehicle quedi registrat als municipis per on passa”, explica el cap dels Mossos de l’ABP Osona, Josep Pericas.
Ho exemplifica així: “Si fa un atracament a Amposta, podem fer el recorregut amb la càmera i saber on passa, on s’amaga, on es mou o cap on va. Dona indicis, que a vegades acaben portant a proves”.
La policia catalana s’encarrega de trobar “els forats negres” on no hi ha aquests lectors registrant.
Llavors, fan la proposta als ajuntaments, que és qui s’acaba fent càrrec de la instal·lació i el manteniment.
“On no hi ha càmeres és més vulnerable”, diu Pericas, que remarca que “no és la panacea, però ajuda a resoldre més perquè dona pistes, és una molt bona línia d’investigació”.
L’inspector subratlla que és un sistema al qual només tenen accés els investigadors.
Per tant, fa falta la col·laboració necessària dels municipis, però en últim terme no hi poden tenir accés.
Només poden mirar les matrícules els municipis que disposen de policia local.
No és per caprici: hi entren en joc diversos drets, com el de la intimitat o l’honor, amb la necessitat de sentir-se protegit i segur.
LA QUARANTENA DE LECTORS
Segons dades de la policia catalana, actualment a Osona només hi ha 10 municipis connectats, amb un total de 37 lectors.
A part d’aquests, n’hi ha cinc més que es troben en procés d’adhesió i set més amb qui s’han iniciat converses per instal·lar una dotzena d’aparells.
Entre els que funcionen a tota marxa hi ha Centelles, Taradell, Gurb, Sant Julià de Vilatorta o Sant Vicenç de Torelló.
Centelles, per exemple, va ser dels primers municipis a posar les càmeres en marxa el 2020.
Gurb, per la seva banda, és dels que en té més: 12 lectors que cobreixen tota la zona urbana.
“Sabem que han servit perquè ens ho han dit, però no tenim dades concretes”, explica l’alcalde de Gurb, Josep Cassasas.
L’Ajuntament va invertir-hi uns 84.700 euros i el manteniment anual s’enfila a uns 4.000 euros.
“La inversió és important”, reconeix per la seva banda l’alcalde de Sant Vicenç, Enric Mayo, mentre que l’alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, proposa que si els subvencionessin el manteniment “molt millor”.
La de Sant Julià, Marta Cornellas, remarca que principalment tenen una funció “dissuasiva” i de “tranquil·litat” per a la ciutadania.
UN PROCÉS MASSA LLARG
Més enllà de la inversió, tots els alcaldes i alcaldesses amb qui ha parlat EL 9 NOU coincideixen que el procés per connectar-les amb Mossos ha estat llarg.
De fet, molts encara hi estan immersos, com Torelló, Sant Pere de Torelló, les Masies de Voltregà, Sant Quirze de Besora, Santa Eugènia de Berga o Prats de Lluçanès.
Des de Torelló, la regidora de Seguretat, Elisabet Viñas, explica que en els propers dies els quatre lectors “quedaran totalment operatius i integrats dins del dispositiu de seguretat local”.
És a dir, el gestionarà directament la Policia Local.
“Ens permetrà actuar amb més rapidesa, prevenir delictes itinerants i millorar capacitat de resposta”, afegeix.
Tant a Sant Quirze com a les Masies, les empreses responsables encara estan auditant els aparells per poder-los connectar bé.
Tot i això, tal com remarquen els seus alcaldes –David Solà i Verònica Ruiz–, són operatius.
És a dir, actualment els Mossos han de demanar la informació i les imatges a aquestes companyies.
El procediment, doncs, és més lent que si estiguessin connectats.
A Santa Eugènia de Berga, passa el mateix.
Tal com relata l’alcalde, Xevi Fernández, l’empresa encara no els ha passat el certificat (applus) que garanteix que les cinc càmeres compleixen tots els requisits tècnics per incorporar-se al sistema.
Ara bé, “hem requerit que s’afanyin, i si no ho resol aviat els rescindirem el contracte”, alerta Fernández, que lamenta que estan així des del setembre del 2024.
A l’Esquirol, per exemple, ja encaren el tram final per activar les tres càmeres abans de l’estiu.
“Estem dins el període de verificació de les imatges”, relata l’alcalde, Àlex Montanyà.
N’hi ha d’altres, com Vic o Tona, que no estan dins el sistema, però tenen càmeres i preveuen integrar-s’hi.
En el cas de Tona s’ha fet la sol·licitud formal.
A Roda de Ter i les Masies de Roda comparteixen un aparell que preveuen també convertir a Lectio.
N’hi ha d’altres que també ho tenen sobre la taula, com Olost o Orís.
Durant el 2025, les càmeres Lectio de la comarca han donat resposta a 5.216 consultes dels Mossos.
L’inspector Josep Pericas reconeix que a “Osona hi ha forats negres”, però “s’estan arreglant ràpidament i en poc temps estarem per sobre del 70%”.
