Osona comença a estendre la taca de parcs solars d’entre 4 i 5 MW

El Departament d’Acció Climàtica té sobre la taula una desena de projectes de parcs fotovoltaics a Osona, en diferents fases de tramitació. Es consolida l’aposta d’instal·lacions d’un màxim de 5 MW de potència. Un visor cartogràfic de la Diputació situa Osona com una de les comarques amb més territori potencial. S’està encara molt lluny d’explotar tot el potencial que té la comarca en aquest tipus d’energia, però de mica en mica a Osona es comença a perfilar l’extensió d’iniciatives a diferents municipis per a la creació de parcs fotovoltaics al voltant dels 4 o 5 MW de potència instal·lada. És la dimensió que es considera òptima per dimensionar aquest tipus de plantes a una escala municipal sostenible, pensant en una generació i consum de quilòmetre zero. De moment, alguns d’aquests parcs estan associats a empreses grans, per a l’autoconsum, i altres projectes incorporen l’evacuació per connectar-los a la xarxa de distribució. Segons un visor cartogràfic que ha presentat aquests dies la Diputació de Barcelona, els municipis de la demarcació tenen un potencial fotovoltaic per generar el 140% de l’energia elèctrica que consumeixen actualment. Dins d’aquest àmbit, Osona concentra el 18% de la superfície considerada òptima per a aquest tipus d’instal·lacions. El càlcul es fa tenint en compte tant les cobertes sobre teulat com l’ocupació del que es considera territori de baix impacte, que deixa fora espais de valor natural, paisatgístic o agrícola. Per contra, recintes com pedreres o abocadors es consideren prioritaris. D’acord amb aquestes dades, Osona i el Bages comparteixen el segon lloc del rànquing amb el 18% de superfície potencial cadascuna, només per darrere del Vallès Occidental, que representa el 19%. El Lluçanès, en aquesta relació, aporta el 5,1% de la superfície. L’eina, estrictament informativa, desglossa aquest potencial per municipis. En el cas d’Osona, com a més òptims i per aquest ordre, el visor situa els de Gurb, Vic, Manlleu, Seva i Taradell, amb una generació potencial que va des dels 288,7 GWh de Taradell fins als 770 de Gurb. Amb el matís que mentre que a Gurb el 90,9% del potencial fotovoltaic és sobre terreny i només el 9,1% en teulat, a Vic la generació sobre terreny cau fins al 52,4% i el teulat representa el 47,6% dels 559 GWh de generació potencial que se li atribueixen. Des de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), el coordinador, Gil Salvans, posa en valor l’eina de la Diputació en la mesura que “ens fixa una fotografia del potencial que tenim com a comarca i, sobretot, del molt camp per córrer que ens queda”. Segons ell, eines com aquesta ajuden a assumir que “estem a la cua d’Europa en el desenvolupament d’energies renovables”. De tota manera, el mateix Salvans posa algun matís a la nova aplicació de la Diputació, que més enllà de la fotografia general no és tan concreta en altres variables que “sens dubte” caldria tenir en compte a l’hora de considerar un terreny com a idoni. Una primera condició són els planejaments municipals, que poden ser limitadors. O tenir present, per exemple, la recomanació que “a 100 metres lineals d’una masia o una edificació catalogada no hi ha d’haver un camp fotovoltaic”. L’ALEO va elaborar fa tres anys un estudi que ja posava xifres al potencial fotovoltaic d’Osona i el Lluçanès basant-se en terrenys susceptibles de poder acollir parcs solars. “Vam identificar 3.800 hectàrees i, d’aquestes, 2.046 que es podien considerar òptimes.” El visor de la Diputació pràcticament hi coincideix –2.152 entre les d’idoneïtat alta i mitjana–, però n’hi afegeix 11.255 més d’idoneïtat baixa, que són les que disparen un potencial que seria menys ajustat a les condicions reals del territori. Per Salvans, “és urgent que la Generalitat desplegui el Pla Territorial d’Energies Renovables” (PLATER), en què es va començar a treballar el 2022 i que, entre altres coses, “ha d’incloure un mapa d’usos del sòl a partir del seu valor agrològic” i, per tant, establir normativament quins poden acabar essent els adequats per plantejar-hi parcs fotovoltaics. Que dos anys després de presentar-se el PLATER encara no s’hagi concretat “és una mostra més que anem tard en la implantació de les energies renovables”. Salvans també adverteix de dos aspectes més. D’una banda, que a les comarques d’interior “el consum d’energia és sobretot tèrmic, no elèctric, amb una proporció pràcticament de 70 a 30”, de manera que la incidència sobre el total del consum energètic ha de tenir en compte aquest paràmetre. De l’altra, que en la mesura que creixin els parcs i les demandes d’evacuació “es constatarà que part de la xarxa és petita i caldrà ampliar-les o desdoblar-les”, amb l’impacte que això també pot generar.

Osona comença a estendre la taca de parcs solars d’entre 4 i 5 MW

Besora subvencionarà la instal·lació de dipòsits d’aigua per fer front a la sequera

Tira endavant el projecte de coberta solar a la zona esportiva de Prats de Lluçanès

Balenyà Sostenible, a Europa

Projecte pioner a Balenyà per escalfar i refredar tot un barri sense contaminar

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Quatre camions implicats en dos accidents simultanis a la C-17 i la C-25 a Gurb

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu