Osona, el Ripollès i el Lluçanès mantenen una setantena de símbols franquistes a la via pública

El Parlament està ultimant aquests dies un acord sobre la llei de memòria democràtica. La norma preveu multes per l’enaltiment del franquisme i fixa la retirada de símbols franquistes a l’espai públic. A Osona, el Ripollès i el Lluçanès encara en queden una setantena, tot i que en els últims anys se n’han anat retirant i d’altres han estat resignificats per convertir-los en espais de memòria democràtica o d’utilitat pública. Amb l’objectiu d’unificar les normatives vigents en matèria de memòria històrica –la Llei del Memorial Democràtic (2007), la Llei de Fosses (2009) i la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme (2017)– el Parlament treballa aquests dies per tancar un acord sobre un únic text legal. A falta d’alguns serrells, la norma preveu multes d’entre 200 i 150.000 euros per l’enaltiment del franquisme o danys en espais de memòria i fixa la retirada de símbols de la dictadura. Tot i que en els últims anys molts ajuntaments han avançat en aquesta tasca, a l’últim cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat hi consten encara 78 elements d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, entre els més de 2.000 de Catalunya, si bé n’hi ha alguns d’aquesta llista que ja s’han eliminat i d’altres que han estat resignificats per convertir-los en espais de memòria democràtica o d’utilitat pública. El més recent que ha passat a comptabilitzar com a retirat és una placa d’una façana d’una casa de Prats de Lluçanès en record del sacerdot Isidre Castells, assassinat el 1936. Quan la van comprar els actuals propietaris fa tres anys ja no hi era i per això creuen que la va treure la promotora a qui la van comprar. Tot i que amb aquesta retirada el municipi queda net de símbols, l’antropòloga local Roser Reixach, que és qui va adonar-se del canvi, assegura que tant al Lluçanès com a Osona “hi ha d’haver altres elements no comptabilitzats, sobretot a tocar de carreteres”. En aquests espais ja hi ha identificada, per exemple, una creu a la C-153 a l’Esquirol. Ret homenatge a 19 torellonencs que hi van ser assassinats el 1936. Es troba en un terreny privat, entre dos camps, i l’alcalde, Àlex Montanyà, destaca que encara hi ha alguna veïna de la zona que recorda l’episodi. A Torelló, també hi figura una creu del 1954 dedicada a les santes missions, però en aquest cas un accident de trànsit va acabar amb el seu trasllat. S’ubicava entre el carrer Atlàntida i el Rocaprevera i l’alcalde, Marçal Ortuño, detalla que el patronat de Rocaprevera va decidir reubicar-la al lateral del santuari, de manera que va passar de trobar-se a la via pública a fer-ho en un terreny privat del Bisbat de Vic. Així mateix surt a la llista una creu a Olost, davant l’església de Sant Adjutori, si bé aquesta es va modificar per tal que no contingués una placa en honor als caiguts. Sant Boi de Lluçanès i Centelles són dos exemples de municipis que van optar per la resignificació i, en un cas, es va convertir en font un monòlit del 1955 dedicat als caiguts i, en l’altre, es va ubicar al cementiri un monument que va passar a ser en record de tots els centellencs morts durant la guerra. El que sí que continua sense canvis és el monument en record dels religiosos assassinats a Sant Martí de Riudeperes, dins la finca de Santa Margarita, al voral de la carretera entre Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta, que va ser vandalitzat fa quatre anys. La major part de símbols vigents registrats, una cinquantena, es troben entre Ripoll i Campdevànol –tot i que també n’hi ha de no comptabilitzats a d’altres municipis del Ripollès com Sant Joan de les Abadesses–. Són sobretot plaques en edificis construïts pel Ministeri de l’Habitatge franquista, tot i que moltes han anat desapareixent els últims anys. En terme de la capital del Ripollès, d’altra banda, hi queden tres elements al quilòmetre 89 de la carretera N-152a, a prop de Terradellas. Es tracta d’un relleu just al pont sortint de la C-17 amb el símbol de la Falange, i d’una creu i un monòlit més endavant, en aquest cas en record de les persones de pensament conservador que foren assassinades al principi de la guerra pels incontrolats i que es troben en molt mal estat de conservació. A Vic, en canvi, els principals símbols franquistes que hi havia identificats, com una creu al parc Balmes, van ser retirats fa dos mandats. L’últim municipi que ha optat per l’eliminació és Vilanova de Sau, que tal com explica l’alcalde, Jaume Orra, va treure fa dos anys la placa de la façana de l’església en record de José Antonio Primo de Rivera i de dos requetès i en va col·locar una altra sobre el mil·lenari de l’església, “on figura una guilla, l’animal que dona nom a les Guilleries”. Manlleu: de plaça Crist Rei a la del Pou L’Ajuntament de Manlleu té previst canviar el nom de la plaça Crist Rei per plaça del Pou. Es va aprovar per unanimitat el març de l’any passat, via moció de la CUP. Per qüestió de prioritats i volum de feina tècnica la modificació no s’ha pogut fer efectiva, però l’alcalde ratifica que hi ha la voluntat.

Osona, el Ripollès i el Lluçanès mantenen una setantena de símbols franquistes a la via pública

Viure els incendis des de dins, el cas d’un santjoaní que els documenta

Osona humanitza les seves residències a través del joc

Manlleu Energia i la Mútua de Pa i Queviures sumen esforços

Vic confisca més de 200 patinets que incomplien la nova normativa

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un incendi com cap altre

L’ofici de construir un bon menú

Un mercat més buit i acalorat

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”