Efecte dòmino, reacció en cadena o bola de neu són termes útils tant a l’hora d’explicar la sobtada apagada de dilluns com la posterior recuperació del subministrament elèctric.
S’ajusten al problema d’entrada –un desequilibri oferta-demanda que va provocar una baixada de tensió i va aturar tota la producció nacional– i a la represa de després, ja que justament per no repetir l’avaria l’engegada es va haver de dur a terme de forma esglaonada.
Osona, el Lluçanès i el Ripollès van ser comarques afortunades en aquest procés, ja que molts municipis havien recuperat la llum ni que fos parcialment pels volts de les 2 del migdia, només una hora i mitja després d’haver marxat i molt abans que la majoria de ciutadans de Catalunya.
El secret d’això és la interconnexió elèctrica França-Espanya a través dels Pirineus i, en contret, la línia de Molta Alta Tensió (MAT) Vic-Baixàs. L’autopista que va utilitzar Red Eléctrica de España (REE) per tornar a dotar d’energia el nord de la península Ibèrica, com al sud es va tibar del Marroc.
A partir d’aquí, “la recuperació ha de ser sempre progressiva, acoblant la demanda a la velocitat que es reactiva punts i més punts del sistema”, explica Pau Barrós, director comercial de Bassols Energia.
Des de la direcció d’Anell, la filial de distribució d’Estabanell, Lluís Sabata reforça la mateixa idea i prossegueix el camí de l’electricitat posant el focus en la subestació del polígon Malloles de Vic, la que hi ha al costat de l’Eix Transversal: “Que estigui connectada a la MAT, de 400 kV, la converteix en un nus d’autopistes molt important”.
Havent reengegat la xarxa mitjançant la línia Vic-Baixàs, la directriu de REE va ser alimentar el nord i les zones d’embassaments. “Perquè els generadors es puguin connectar cal que vegin tensió”, detalla Sabata, de manera que es va sumar a l’espurna procedent de França la reactivació de les centrals hidroelèctriques del Ter i el Freser, entre les quals Sau.
Que fos aquesta l’estratègia no és casualitat, sinó que obeeix a la característica síncrona del sistema: el fet que les hidroelèctriques es poden adaptar a la freqüència de xarxa i començar a generar.
Un altre aspecte a tenir en compte és que la càrrega que representen les comarques d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, amb un consum molt per sota de l’àrea metropolitana de Barcelona, s’ajustava a l’imperatiu d’una represa gradual.
“Per això mateix l’últim que ha entrat en servei a tot l’Estat espanyol han estat els trens i ferrocarrils, o el metro a Barcelona. Requereixen moltíssima energia”, apunten fonts d’Endesa.
Distribuïdores com aquesta o Estabanell, que tenen instal·lacions a la subestació de Vic, també van reenergitzar mitjançant la injecció francesa la subestació de Manlleu, la Ripoll-Tregurà-Camprodon, la de Santa Cecília-Ripoll-Olot… I així, “subestació a subestació, transformador a transformador, línia a línia, fins a anar arribant primer parcialment a tot arreu i per complet pels volts de 2/4 de 4 de la matinada”, expliquen des d’Endesa.
En el cas d’Estabanell, el darrer client de Granollers va recuperar la llum quan passaven vuit minuts de les 5 de la tarda. Bassols, que opera sobretot a la Garrotxa, donava la situació per normalitzada a les 7.
Gran part de Vic ciutat, més tard
Geogràficament, la reactivació de la teranyina va ser en sentit baixada, és a dir, d’Osona i el Ripollès a continuar cap als vallesos, la corona metropolitana, el Maresme, el Penedès... Gran part de la ciutat de Vic també va haver d’esperar. Per volum de població –consum– i perquè les seves connexions tenen origen a la subestació de davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra i no a la del costat de l’Eix.
Sobtava, en aquest sentit, veure llum dilluns a la nit a finestres del carrer Nou i que no n’hi hagués, en canvi, als blocs de pisos del carrer Pla de Balenyà o del Passeig. A fora, una mena de retorn a la infantesa i els jocs de nit característiques de les colònies, ja que la gent es movia amb llanternes.
Les subministradores consultades per EL 9 NOU també expliquen que malgrat que hospitals i centres d’emergències disposen de grups electrògens, amb autonomia per hores, des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) es va demanar prioritzar les línies que alimenten serveis essencials i, entre altres, hospitals, parcs de bombers, comissaries, sistemes d’aigua o repetidors de telefonia. I és que sí, dilluns també vam recordar que si cau tot el sistema, ens quedem sense mòbil i internet.
Una desena de rescats dels bombers en ascensors
Durant l’apagada, els Bombers de la Generalitat van haver de rescatar bàsicament diverses persones que havien quedat atrapades en ascensors. A Osona, segons fonts del cos d’emergències, van fer una desena d’obertures. Ni al Ripollès ni al Lluçanès es van donar incidents d’aquest tipus.
D’altres serveis, similars als dels ascensors, van tenir a veure amb auxiliar persones amb mobilitat reduïda. A Vic, per exemple, van pujar una persona que va en cadira de rodes fins al cinquè pis on viu. També van ajudar una seixantena de passatgers del tren de l’R3, de sis vagons, que havien quedat parats a Montesquiu a causa de la falta de corrent elèctric.
Pel que fa a la policia, tant Mossos com les policies locals van reforçar el patrullatge en aquells municipis on la llum va tardar més a tornar, com ara la ciutat de Vic. A Manlleu, la situació es va donar per normalitzada a les 7 de la tarda. Fonts de Mossos i la Guàrdia Urbana de Vic apunten que “no hi va haver més incidents que una nit normal”.
Molló, sense cobertura durant gairebé dos dies
Molló ha passat gairebé dos dies sense cobertura de telefonia mòbil. No van recuperar-la fins dimecres pels volts de la 1 del migdia. Curiosament, no l’havien perdut amb l’apagada elèctrica general, sinó entre les 3 i les 4 de la tarda de dilluns, unes dues hores després del retorn de l’electricitat.
L’alcalde, Josep Coma (Junts), explica que hi havia una “ratlla de 3G a la zona de la pista poliesportiva, que és més oberta”, però al centre del poble, a l’interior dels edificis i als nuclis urbans, res, “per tenir-ne gairebé havies de baixar a Camprodon”. L’Ajuntament es va queixar via correu electrònic, perquè no podien trucar.
A Molló hi operen tan sols Movistar i Vera, que depèn de la seva mateixa infraestructura per proveir internet. L’alcalde lamenta d’un comunicat del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya que dimecres es qualifiqués “d’incidències residuals” els problemes que estaven experimentant pobles com el seu. Fins aquest dijous també constaven incidències en el servei de Movistar a Vic i, entre altres pobles, Sant Pere de Torelló.
