Amb l’arribada de l’eruga del boix (Cydalina perspectalis), l’aspecte dels boscos d’Osona i el Ripollès va canviar completament. Aquesta espècie exòtica invasora va cruspir-se la gran majoria de boixos i va provocar la mortalitat de centenars d’hectàrees d’aquests arbustos.
Ara sembla que la situació es comença a revertir i “la meitat de les plantes tornen a rebrotar” a ambdues comarques després que l’eruga hi arrasés a partir del 2016. Així ho explica Pedro Carballal, tècnic de servei de Gestió Forestal del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. “Al Ripollès s’estan recuperant una mica més”, especifica, però ambdues zones van “en la mateixa línia”. “La velocitat d’expansió s’està alentint una mica i hi ha una lleugera millora”, reitera.
Tot i això, els boscos del Ripollès i Osona (ara també del Lluçanès) encara arrosseguen els estralls que va provocar aquesta eruga originària d’Àsia. Tal com relata Carballal, “les primeres invasions van ser molt aparatoses i van afectar molta extensió”. De fet, és en aquestes etapes inicials de les plagues quan la població “molt més nombrosa afecta una superfície més reduïda”. Per això, afegeix, “les primeres afectacions sempre són molt més pronunciades”. El primer atac d’aquesta espècie –en forma de larva defoliadora– és només a les fulles i és menys mortífer, però la segona vegada, ataca directament el tronc i pot arribar a matar-lo.
A més, als inicis no tenien depredador que se les mengés. Ara sí que en tenen, com la mallerenga carbonera, el pardal, la garsa, el mosquiter, el dragó comú o el ratpenat. Tot i això, “la taxa de depredació és molt baixa”, especifica el tècnic. En aquest sentit, remarca que “la papallona es reprodueix molt ràpid” i pot fer una posta de 500 ous durant la seva vida. “Per molts depredadors que hi hagi no podem fer front a una població tan extensa”, subratlla.
Combatre aquesta espècie continua sent, doncs, un maldecap. “El tractament [fitosanitari] només es planteja en l’àmbit de la jardineria perquè hi ha tanta extensió de bosc que és inabordable. No es pot frenar un atac d’aquestes dimensions”, reconeix. Tot i això, sí que es plantegen “actuacions localitzades” en boixedes singulars. La setmana passada, per exemple, el Departament va fer un tractament d’emergència a la boixeda de Valielles a Montmajor, entre el Berguedà i el Solsonès. Es preveu una segona aplicació a la tardor, coincidint amb la nova generació d’erugues invasores. També s’han tractat exemplars de boixos catalogats monumentals perquè no desapareguin, com el del Montseny.
A Catalunya, la plaga de l’eruga del boix es va detectar per primer cop el 2014 a la Garrotxa i llavors va estendre’s “com una taca d’oli” a les comarques veïnes, com Osona. “Ara l’expansió la tenim a la part occidental del Ripollès, el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i el Bages. La línia va avançant en direcció sud-oest des del punt central de la Garrotxa”, explica Carballal. Actualment, tal com es pot veure al mapa, ja és present a 192 municipis de 24 comarques i ha afectat un 33% del total de boixos de Catalunya (unes 180.000 hectàrees). Està previst que arribi a totes les zones amb presència d’aquest arbust.
Ara per ara, la que ho ha patit més sense cap mena de dubte és Osona, amb 53.000 hectàrees. “És amb diferència la comarca que té més superfície afectada”, remarca el tècnic. A darrere seu, s’hi situa la Garrotxa amb 29.000, el Ripollès amb 28.000 i el Berguedà amb 26.000.
El Departament, mitjançant els serveis de Sanitat Vegetal i el de Gestió Forestal i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, lidera el Grup de Treball Tècnic de la Papallona del Boix. També està integrat pels Agents Rurals i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Treballen per conèixer l’evolució de la invasió i el cicle biològic, i comprovar l’eficàcia i els moments per aplicar possibles tractaments. Aquest grup de seguiment també està portant a terme un treball experimental a Tavertet, que avalua quines són les eines de control més eficients.
Els estudis d’aquesta plaga, per tant, continuen. Tal com remarca Carballal, no tenen clar “si ha vingut per quedar-se o si arribarà a col·lapsar”. “Sembla que la plaga va avançant i no torna als llocs on ja s’ha menjat tot el que podia. Encara que n’hi continua havent, el gruix de la població està al front d’atac, que ara se situa al Solsonès i al Berguedà”, conclou.
