QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

La pedregada converteix Sant Pere en el municipi català que ha retirat més amiant

Un any després, ha desaparegut el 90% de fibrociment de les teulades

Era la tarda del primer divendres d’agost. Lluny de convertir-se, però, en un inici de cap de setmana associat a les operacions de sortida per vacances, Sant Pere de Torelló va viure un episodi meteorològic inèdit al municipi. Un temporal que va durar prop de mitja hora i que va deixar caure gairebé 60 litres d’aigua i pedra de la mida d’ous de gallina i va ocasionar nombroses destrosses al municipi, fins a un valor de 50 milions d’euros. “Aquell dia vam estar fins a les dues de la matinada ajudant a retirar elements que estaven a punt de caure”, recorda l’alcalde, Jordi Fàbrega.

Alguns dels efectes més evidents es van observar a les teulades dels edificis, que van quedar foradades, així com als cotxes aparcats al carrer, amb vidres trencats i bonys a la xapa. Per aquest motiu, un dels primers passos que es van dur a terme un cop netejats els carrers va ser facilitar un espai al polígon del poble on l’empresa d’autovidre Cristalbox, de Vic, pogués ajudar a canviar els vidres dels vehicles afectats, fins a generar escenaris mai vistos. “Quan es va obrir aquest servei, es veia una filera ben llarga de cotxes que hi van anar per poder arreglar els vidres”, exposa Júlia Guillén, veïna del municipi, que va veure el seu vehicle afectat arran de l’episodi.

A més, tal com detalla Fàbrega, es va obrir l’Oficina d’Atenció al Ciutadà amb l’objectiu de donar resposta a tots els habitants de Sant Pere i poder agilitzar el procés de reparació de les teulades amb la concessió de llicències d’obres per via ràpida. “No només hi va haver els 57 litres el dia de la pedregada, sinó que al llarg del mes d’agost en van caure prop de 200”, rememora l’alcalde per evidenciar la necessitat d’actuar ràpidament. De les 1.050 teulades, només a l’agost es van demanar 840 llicències. “Va quedar tot destrossat i em van haver de canviar la teulada, però el procés va ser ràpid”, explica Alberto Serrano, també veí de la localitat, que va sentir el soroll de la pedregada des de casa.

Ara per ara, la majoria de teulades ja estan restaurades. “Estem entre el 80 i el 90% de les reparacions, i les que no ho estan és per aspectes secundaris que no han permès fer-ho abans”, relata Fàbrega. Un d’aquests casos és el de l’institut escola Josep Maria Xandri –que s’està reparant després d’un curs escolar que va poder començar a temps gràcies a la construcció d’una carcassa de formigó i una planxa de metall a sobre–, així com el camp de futbol o els dipòsits d’aigua.

“Les afectacions de la pedregada duren més d’un any, això és veritat”, assegura Fàbrega. En aquest sentit, explica que a mesura que passaven els mesos van anar descobrint qüestions que no van visualitzar des d’un inici i que no tenien previstes: “La pedregada va comportar també afectacions ocultes, com ara una caixa de l’enllumenat públic que tenia una petita esquerda i que va deixar filtrar l’aigua fins a fer malbé els llums públics d’una part del poble.”

Tot i això, si des del municipi han de buscar la “part bona” de l’episodi, es fixen en la retirada de fibrociment, després que l’Agència Catalana de Residus publiqués una convocatòria extraordinària de 2 milions d’euros per treure 70.000 metres quadrats d’amiant de teulades malmeses. De cara a l’any 2032, es preveu que s’ha de poder erradicar el material tòxic de les cobertes de tot el territori català i, en aquest sentit, a Sant Pere van molt avançats. “Segur que, si es valora, no ha sigut positiu per a la gent que ho ha viscut, però per altra banda hem pogut treure un 90% de l’amiant. És important perquè som el municipi amb menys fibrociment de Catalunya”, destaca l’alcalde.

Fent retrospectiva del que va passar, Fàbrega posa sobretot l’accent en el moviment constant per ajudar la gent del poble, des d’avisos perquè els ciutadans es quedessin a casa durant la pedregada fins als passos a dur a terme a partir dels dies següents. En diverses ocasions també van haver de lluitar contra les asseguradores i l’Oficina del Consumidor va posar fins a 50 expedients a les companyies que no donaven resposta. “Hi havia situacions inversemblants de gent a qui li deien que les destrosses no eren per la pedregada, sinó pel mal manteniment de la teulada”, remarca.

Un any després, i malgrat que no hi va haver cap dany personal, la gent del poble encara continua refent-se. De fet, vistes les destrosses que va ocasionar la pedregada, l’habitual és que se’n recordin sovint. “Des que visc aquí que no havia passat mai res semblant i, per això, ara quan hi comencen a haver núvols de pluja sempre penso que tant de bo no torni a passar”, explica Serrano. De la mateixa manera coincideixen igualment altres veïns del poble, com David Pacheco, treballador del restaurant La Coope, que assenyala que el xoc que va ocasionar l’episodi perdura en el temps: “La gent ja està més tranquil·la, però quan veiem un núvol d’aquells grossos, encara ens espantem. Quedarà marcat per sempre.”

La tarda del dia de la pedregada, Eva López, veïna de Sant Pere de Torelló, marxava de vacances amb el cotxe, quan de sobte la seva parella, Joan Ramon Güell, la va avisar que s’aturés i s’esperés per tornar al poble. “Quan vaig poder, l’entrada de Sant Pere era caòtica”, explica López.

Ràpidament, es van aproximar a la nau del polígon, on tenien una empresa dedicada al muntatge i verificació de taps de perfumeria. “L’obertura de portes va ser un moment bastant desesperant, perquè les infraestructures estaven ensorrades, hi havia molta aigua a l’interior, el producte l’havíem perdut… Va ser una imatge molt dura”, relata la veïna del municipi. Davant de la desesperació, però, van veure la necessitat de fer un canvi. “Veus que ho perds tot en qüestió de minuts i has de tirar endavant”, evidencia Güell.

Després de fer les neteges corresponents, va sorgir la idea de muntar un centre esportiu com a rocòdrom, coincidint amb el fet que l’escalada era un esport que sempre els havia generat inquietud. Una idea que López i Güell destaquen que va sorgir de manera espontània, en un sopar: “El primer esbós del projecte el vam fer amb un tovalló que teníem a taula i, a partir d’aquí, ho vam anar construint.”

Ara, ja fa sis mesos que treballen en la posada en marxa del projecte, que han anomenat La Pedregada. “No sabíem quin nom posar-hi i, de cop, va sortir aquest, que juga amb un doble sentit”, relata Güell. Per una banda, l’escalada està relacionada amb la pedra i, per l’altra, és la pedregada de fa un any el que els ha dut fins aquí.

De fet, tenen l’episodi molt present en la manera com s’ha ideat l’espai, tal com apunta López: “La nostra percepció era que, tot i que hi havia una destrossa generalitzada, el que havia quedat molt afectat eren els interiors i, per això, vam decidir enfocar-ho molt cap a dins per poder plasmar l’experiència viscuda en el projecte”.

Pel que fa als serveis que oferiran, s’enfoquen a totes les edats i inclouen diferents nivells d’escalada, des de principiants fins a més experimentats. A més, també preveuen una zona infantil i un petit bar.

“Ens agradaria poder generar un ambient familiar i de xarxa social, perquè, al capdavall, el món de l’escalada permet interactuar molt amb la gent”, detalla López.

La santperenca Júlia Guillén era a la feina mentre durava la pedregada. “Quan vaig tornar i vaig veure tot el panorama un cop ja va haver passat, va ser bastant xocant”, detalla Guillén. Per contra, el també veí del municipi Arnau Aragón ho va viure en directe: “Era a casa jugant a la consola i, de cop, vaig començar a sentir cops molt forts. Vaig sortir a fora i vaig veure que el que queia era pedra.”

La pedra va impactar contra vidres i cotxes, fins a fer-ho tot malbé. “Mentre passava, va trencar un dels vidres de casa. Va ser un xou”, explica Aragón, que ara reconeix que no s’ho podia creure.

Per la seva banda, Guillén va tenir problemes amb el cotxe, que li va quedar abonyegat a causa de l’episodi meteorològic. “Com que no era a casa, sort en vaig tenir dels veïns que van sortir a posar lones als vehicles, perquè si es trenca el vidre, se t’inunda el cotxe”, evidencia la veïna del municipi. En aquest sentit, doncs, destaca que la major part dels desperfectes van ser a la xapa del vehicle: “Si a hores d’ara veus cotxes amb bonys al capó, per exemple, és que són de Sant Pere.”

Un altre dels danys més generalitzats al poble va ser a les teulades, que van quedar foradades com coladors. Un factor que s’havia de solucionar tan aviat com fos possible perquè els edificis no s’inundessin amb les properes pluges. “Trobar qui ho arreglés va ser difícil, perquè hi havia molta demanda, tothom necessitava fer-ho”, destaca Aragón.

En relació amb les destrosses i el xoc que va ocasionar l’episodi, coincideix també David Pacheco, treballador al restaurant La Coope i veí del municipi, que exposa que el temporal va arrencar els tendals del local i també va aixafar una teulada d’uralita. “Durant la pedregada jo no hi era, però quan hi vaig arribar vaig veure que estava tot per terra”, detalla.

A més, Pacheco posa l’accent en la singularitat de la situació: “El mateix dia a la nit ja van començar a venir grues i grues a emportar-se cotxes, i l’endemà ja tothom se’n va anar a mirar les assegurances.”

Després de tot, tant Guillén i Aragón com Pacheco assenyalen que les afectacions de la pedregada encara són visibles al municipi, i que, en alguns casos, queden pendents teulades destrossades i cotxes abonyegats als quals les assegurances no han donat resposta. “Hi ha coses per arreglar, però de mica en mica”, remarquen.

 

 

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 372 persones.