Com moure’s de forma sostenible dels pobles a les ciutats. Aquest és l’objectiu principal amb el qual s’ha començat a treballar aquests dies a Vic. La fita forma part del projecte europeu Beyond the Urban, finançat a través d’Urbact, i es lidera des de Creacció, l’Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement. El programa parteix de la premissa que la desconnexió entre zones urbanes i rurals provoca exclusió social, desigualtats econòmiques i problemes ambientals, que afecten la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
Aquesta setmana, representants tècnics i polítics dels municipis i regions que formen part del projecte han començat a fer sessions a Vic i treballaran conjuntament fins al 2025 per desenvolupar plans integrals que permetin instaurar aquesta mobilitat sostenible entre zones rurals i urbanes en cadascun dels territoris.
Els socis europeus del projecte són Bram (França), Bucarest (Romania), Hradec (Txeca), Kocani (Macedònia del Nord), Machico (Madeira, Portugal), Mátészalka (Hongria), Santa Maria da Feira (Portugal), Tartu (Estònia) i Treviso (Itàlia).
El president del Consell Comarcal d’Osona, Gerard Sancho, destacava dimarts durant la roda de premsa de presentació del projecte que “Urbact suposa una oportunitat d’aprendre i implementar solucions de mobilitat compartint complicitats i models amb la resta de regions”.
Així es pronunciava també la responsable de projectes del Secretariat Urbact, Irina Rotaru. A grans trets, la iniciativa “prepara el camí per a una visió compartida, en l’àmbit polític, però també tècnic”, explicava Rotaru, remarcant que és “molt important” ja que aquest model sostenible i innovador “es pot replicar en altres llocs del món”. Malgrat que les regions són diferents entre si, l’expert europeu en mobilitat d’Urbact que assessora la xarxa, Oliver Clyde Hutchinson, també remarcava que cadascuna de les regions “té alguna cosa per compartir. La idea és aprendre els uns dels altres”.
De fet, segons l’expert, tot i les diferències que tenen les regions entre si, hi ha problemes de mobilitat compartits pels 10 socis: “Hi ha massa cotxes i no hi ha la cultura de compartir vehicle o de no portar els infants en cotxe”. D’Osona, els responsables d’Urbact van lloar el suport polític i la gran implicació dels agents amb el projecte i iniciatives de mobilitat sostenible com el bici bus, aquells grups d’infants que van en bicicleta a l’escola a diferents poblacions de la comarca.
La mobilitat és un dels projectes estratègics d’Osona. Tal com reiterava el conseller comarcal de Mobilitat, Arnau Basco, el projecte europeu “ens brinda l’oportunitat per saber d’on venim i cap on anem”. Segons el conseller, aquest full de ruta s’ha de fer “de baix cap a dalt”, és a dir, amb les mateixes entitats de la comarca.
Com a grans línies de treball, situava aquest projecte europeu per disposar d’un estudi d’intermobilitat, l’Oficina Tècnica de l’R3 i la redefinició de la Taula de Mobilitat d’Osona.
D’aquesta manera, també servirà com a eina per desllorigar les assignatures pendents en mobilitat a la comarca, des del desdoblament de l’R3 fins a la reducció de la contaminació atmosfèrica o l’aplicació de la zona de baixes emissions a Vic i Manlleu.
Així ho expressaven els alcaldes de Vic i Manlleu, Albert Castells i Arnau Rovira. Castells mostrava la preocupació per l’equilibri territorial i situava com a assignatures pendents de Vic la mobilitat als polígons industrials, on la majoria de treballadors condueixen sols, o la millora del transport públic dins la trama urbana. Rovira, per la seva banda, posava el focus en el repte de treure els vehicles pesants de dins de Manlleu, desenvolupar més carrils bici o com avançar per esdevenir una smart city.
El conseller Basco destacava que tot aquest full de ruta ha d’estar definit abans del 2028, quan venci la concessió del transport interurbà per carretera que depèn de la Generalitat i connecta alguns pobles i ciutats d’Osona. “Cada racó de la comarca té els seus casos particulars i per partir d’un bon consens hem de fer una feina molt interna que ens permeti arribar a aquest horitzó del 2028”, concretava. Llavors, coincidirà allò que es vol amb l’oportunitat de canviar de model.
