La junta de govern local de Vic va aprovar inicialment el projecte de restauració fluvial dels rius Mèder i Gurri l’agost passat. Un mes abans, passava per la sala de plens el Pla Director Estratègic (PDE).
Mentre que el primer defineix els detalls constructius de les actuacions per executar les obres, el segon estableix el marc global amb els objectius generals, els resultats esperats o la planificació de l’execució. El govern tenia previst aprovar-ho definitivament poc després, però el projecte s’ha encallat.
L’objectiu de la iniciativa Riberes de Vic és restaurar els ecosistemes fluvials i reduir el risc d’inundacions en entorns urbans utilitzant solucions basades en la natura, així com també millorar la biodiversitat o la qualitat de l’aigua.
Per portar-ho a terme, l’Ajuntament de Vic va rebre una subvenció de vora els 2 milions d’euros de la Fundació Biodiversitat, que pertany al Ministeri per la Transició Ecològica de l’Estat espanyol. El tram fluvial on s’ha d’intervenir va, concretament, des de sota el pont de l’antiga N-152 fins a l’aiguabarreig del Mèder i el Gurri.
La restauració preveu, entre moltes altres coses, destruir trams de formigó o rescloses. I són, precisament, dos d’aquests punts els que han fet paralitzar el projecte: la resclosa de les Adoberies i la del Gurri. “No podem fer l’aprovació definitiva perquè necessitem la validació del Departament de Cultura per aquests dos béns catalogats”, explica la regidora d’Urbanisme i Medi Ambient, Ester Coma, que concreta que la resclosa de les Adoberies és un BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i la del Gurri és un BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).
Van fer un primer enviament del projecte, però els van retornar un informe desfavorable requerint més informació de les dues rescloses. Van tornar-ho a enviar i els han fet un altre retorn desfavorable de les Adoberies. Aquest mateix dijous els van passar més informació.
En aquest cas l’última lletra –entre BCIN i BCIL– marca la diferència. “Un BCIL no ens condiciona tant perquè és local i la potestat és nostra”, explica la regidora. És especialment problemàtic, doncs, la de les Adoberies, que ostenta “la protecció màxima del catàleg”. En tots dos casos s’hi ha de fer un enderroc parcial i una rampa de peixos.
ES POT PERDRE LA SUBVENCIÓ
“Si la Generalitat no ens deixa fer la rampa de peixos, hi ha risc de perdre la subvenció”, reconeix la regidora. A l’espera de la resposta del Departament, aquest divendres l’Ajuntament es reuneix amb la Fundació Biodiversitat per exposar-los la situació i si el fet de no construir la rampa de peixos –sobretot a la resclosa de les Adoberies– fa caure la subvenció. Si Cultura no els dona el vistiplau i des de la Fundació sostenen que la rampa és imprescindible “tindrem un xoc de trens total”.
A més de tot això, a 31 de desembre de 2025 les obres han d’estar executades i pagades. Per tant, els tempos collen. “Anem molt justos. Pensàvem poder aprovar i licitar l’obra a l’estiu i encara estem amb això. Anàvem bé de temps, però ja no”, lamenta Coma.
