Quatre anys del ‘Glòria’ amb poques cicatrius

El foc té senyor, que l’aigua no. Aquest refrany, que tant havien utilitzat els nostres avis i àvies, serveix per confirmar que el foc es pot arribar a contrarestar, aconduir o apagar, mentre que l’aigua no té aturador. A Osona encara tenim ben present l’episodi del Glòria, entre el 21 i el 23 de gener de 2020, quan el temporal va fer estralls arreu de la comarca. Tot i que fa quatre anys, ho recorden especialment municipis com el Brull i Vilanova de Sau, on van patir-ho sobretot les seves carreteres. Un esvoranc provocat per l’aigua va fer inservible la BV-5301 que connecta el Brull amb el poble de Montseny. Llavors, la primera actuació de l’Ajuntament va ser fer una via secundària exclusiva per als veïns que havien quedat incomunicats. A principis de febrer, es va fer un pas alternatiu per la zona de la Font del Barrancó. No es va reobrir oficialment fins al cap de sis mesos després de l’episodi. Aquest exemple és fàcilment extrapolable a altres pobles de la comarca que se les van haver d’empescar per resoldre el primer embat. A Vilanova de Sau, entrar i sortir del poble no va ser possible fins alguns dies després de la llevantada. De fet, de les quatre entrades del poble, només n’hi havia una de transitable. A Montesquiu, la tempesta també va deixar impracticable l’accés a la C-17 en sentit nord, un tram de l’antiga N-152, que es va acabar tancant per les successives esllavissades. El temporal va deixar també xifres de rècord de pluges. És el cas de Viladrau, on van caure 425 litres per metre quadrat, o Vidrà, on se’n van registrar 335. La majoria d’alcaldes consultats per EL 9 NOU coincideixen en el fet que gran part dels desperfectes del Glòria s’han solucionat i l’ajuda dels ens supramunicipals –com el Departament de Territori o Diputació– va ser correcta. “Pràcticament ho hem anat arreglant tot”, recorda Josep Anglada (Junts), alcalde de Vidrà. En aquest mateix sentit es pronuncien Margarida Feliu (Sumem per Viladrau-AM), alcaldessa de Viladrau, i Jaume Orra (Som-hi Vilanova de Sau-CP), de Vilanova de Sau, que tot i no viure el temporal a l’alcaldia remarquen que tot s’ha anat arreglant. “El problema del Glòria va quedar força resolt i les administracions van actuar correctament”, apunta Orra. En el cas del Brull, però, encara hi ha algunes cicatrius. Tal com relata Pere Medina (Ara Brull), a la mateixa carretera que va patir l’esvoranc “hi ha unes esquerdes d’uns vuit centímetres”. “Portem quatre anys amb uns senyals provisionals de perill i ja està”, critica l’alcalde, remarcant que fins i tot una moto va tenir-hi un accident per culpa d’aquesta discontinuïtat al ferm. Malgrat això, el Glòria també ha servit per aprendre. A Montesquiu, per exemple, tal com apunta l’alcalde, Carles Colomo (SM-Amunt), el temporal va fer modificar el pla d’actuació municipal per risc d’inundacions. “Per a la biodiversitat no és dolent que de tant en tant n’hi hagi un”.Un dels principals efectes del canvi climàtic són les tempestes i l’increment de la seva intensitat. Per tant, tot apunta que cada vegada hi haurà més episodis com el Glòria. A aquest fet s’hi suma una altra conseqüència de l’escalfament global: la sequera. Amb l’actual escenari porta a preguntar-nos què passaria si ara plogués tant com fa quatre anys, i, alhora, si el sòl, que està més sec que mai, podria absorbir tanta aigua. “La diferència no és massa important”, explica Marc Ordeix, director del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic, detallant que “quan fa una tamborinada com la del Glòria, tant si el terra està humit com no, la proporció que s’absorbeix és molt petita en comparació amb la que cau”. Quan fa una ploguda intensa, doncs, “l’aigua transcorre superficialment” i “no penetra al sòl”. Tal com remarca el director del CERM, això és tot el contrari al “ploure bé” al qual es refereix la gent gran, és a dir, quan l’aigua cau amb poca intensitat i es va absorbint superficialment i subterràniament.Segons Ordeix, si es donés un altre Glòria “podria ser que arrossegués més sediments o més arbres” perquè tot està més eixut i n’hi ha molts de morts. “Seria un xou, però és bo i natural”, subratlla. En aquest sentit, explica que aquests aiguats fan recuperar les formes dels rius, netegen les gorgues, s’emporten la vegetació del mig… De fet, des del CERM estan estudiant les conseqüències del Glòria i s’han adonat que després del temporal es van recuperar berns, el barb i van arribar a desaparèixer algunes espècies invasores. Per tot plegat, tal com conclou Ordeix, “des d’un punt de vista de la biodiversitat no és dolent que de tant en tant hi hagi un Glòria”.

Quatre anys del ‘Glòria’ amb poques cicatrius

Una iniciativa sorgida a Tona demana l’eliminació del treball de recerca de Batxillerat a Catalunya

429 alumnes del Ripollès participen al programa Esport Blanc Escolar

Els transportistes es queixen de retards en la tramitació de les autoritzacions per circular

Vic acaba les obres al Portalet gairebé tres anys després de començar-les a la rambla del Bisbat

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi