Queixes dels alcaldes per l’excés de burocràcia de l’administració, que frena i encalla les obres

La llei de contractes del sector públic és la norma estatal que regula com les administracions públiques, com els ajuntaments, contracten obres, serveis o subministraments. L’objectiu d’aquesta regla és, a grans trets, que es gastin els diners públics de manera justa, transparent i eficient. “La teoria sona bé”, diu l’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), que detalla que la llei parla d’aconseguir contractes “més socials, ambientals i sostenibles amb un millor repartiment del pastís de la inversió pública a petites i mitjanes empreses”. A la pràctica, però, “anem en el camí invers”.“L’excés de burocràcia va foragitant les petites i mitjanes empreses de la inversió pública i anem a grans corporacions que poden preparar els plecs i pliques per a l’administració”, apunta l’alcalde de Vic, mentre afegeix que “sovint aquestes clàusules socials i ambientals són difícils d’aplicar” perquè costa d’objectivar. A part d’això, considera excessiu el “control previ”: “Haver de demostrar que per cada euro invertit ets innocent fa que també sigui un excés de burocràcia.” En aquest sentit, apunta que “hauríem de poder fer el que fa el sector privat: una negociació directa i tenir capacitat de decisió”. I un cop feta la despesa i executada l’obra o el servei, “un control posterior exhaustiu”, com la hisenda pública, exemplifica.Per tot això, Castells subratlla que la norma s’ha de refer: “Caldria fer una llei catalana de contractes del sector públic i repensar per complet el sistema.” “S’hauria d’anar cap a un sistema mixt, exceptuant les grans inversions i serveis d’obra pública, que potser sí que té sentit que hi hagi aquests processos llargs”, afegeix. Els procediments per al “manteniment i funcionament de la ciutat” haurien de ser “molt més àgils”.A Vic, ho han vist amb el projecte de substitució de tot l’enllumenat públic per tecnologia LED. La iniciativa va arrencar el mandat passat quan Castells mateix era regidor. Amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, els preus de les energies es van disparar “amb un importantíssim sobrecost” per a les arques dels ajuntaments. “Des d’aquella data fins aquest any no hem pogut completar la substitució”, lamenta l’alcalde, remarcant que no s’ha pogut “gaudir de l’estalvi energètic” fins ara, tot i tenir els diners per invertir. Tampoc hi ha gaire capacitat per negociar la tarifa elèctrica: els preus són “molt menys avantatjosos” que el sector privat.“A la llei de contractació pública li convé una revisió”, assegura en la mateixa línia l’alcalde de Torelló i també president del Consell Comarcal d’Osona, Marçal Ortuño (ERC), perquè “els ajuntaments estem lligats de mans i peus” amb poc marge per decidir en uns processos que darrerament “s’estan judicialitzant”. Ho diu pel fet que moltes de les empreses que es presenten i no guanyen el concurs presenten al·legacions i llavors “queda tot aturat” en un procés que no depèn dels consistoris. Tot plegat provoca que, en ocasions, un procés que triga de per si entre dos i tres mesos, segons com es resol hagi de tornar al punt inicial. A Torelló, s’hi troben, de fet, en quatre grans obres de mandat, algunes de les quals ja s’arrosseguen dels quatre anys anteriors. Malgrat que es tracti de factors externs al consistori, això “costa d’explicar a la gent perquè sembla que no ens en cuidem”.Posa com a exemple la urbanització de l’avinguda Pirineus, en què d’entrada ja hi va haver al·legacions del Col·legi d’Enginyers de Ponts i Camins, que van impugnar les bases del concurs que només permetien redactar projectes a estudis d’arquitectura. Es van rebre més de 30 sol·licituds que després el personal municipal ha de revisar. Després de quatre anys, encara s’ha de redactar. En el cas de la coberta de la pista del Montserratí l’empresa, que havia guanyat el concurs fa uns dies, no ha firmat el contracte perquè “diu que no pot fer-ho amb el temps establert”. Com a retard, també hi ha la reforma de l’edifici del Club de la plaça Vella per fer-hi la nova la biblioteca o l’escola de música. En aquest cas, “la constructora no va tenir prou mà d’obra, no tenia paletes” i finalment els van portar del Nepal i “alguns no havien fet mai de paleta”, explica Ortuño. Tot i això, apunta que “l’empresa ho va afrontar com va poder i ha vetllat perquè es fes correctament”.A les Masies de Voltregà han patit la llei amb les obres al carril bici a la C-17z. Tot i que encara hi estan treballant, la setmana passada es va obrir. “Han durat molt més temps del previst per diferents problemes que han anat sortint”, lamenta l’alcaldessa del municipi, Verònica Ruiz. El concurs públic es va fer per 14 setmanes, l’empresa que va guanyar-lo, però, va fer una rebaixa de temps: entre sis i vuit setmanes. Ha acabat sent pràcticament mig any, “amb tot el que comporta tenir una via principal tancada”. En aquesta línia, Ruiz lamenta que per fer obres públiques han de “passar molts sedassos per fer una contractació”, i, un cop licitada, “no tenim mecanismes per penalitzar la mala praxis” de les empreses. “És molt complicat posar fi a una contractació”, afegeix. D’una banda, i en aquest cas concret, hi ha uns terminis per justificar la subvenció (de 500.000 euros) i, de l’altra, es podria rescindir el contracte, però abans no es torni a contractar una altra empresa “passaran dos mesos d’endarreriment”. Ruiz proposa alguna manera de penalitzar les empreses que no compleixen, com un carnet on constin les males praxis per quan s’hagin de presentar en altres licitacions i així la resta d’ajuntaments no es trobin amb els mateixos problemes. Pintar les línies fins a tres vegadesLes Masies de Voltregà Les obres al carril bici a la C-17z de les Masies han estat un maldecap per a l’Ajuntament. Tal com relata l’alcaldessa, han hagut de pintar “tres vegades” el carril perquè o les línies no estaven rectes o no estaven fetes amb el material que tocava. També es van equivocar a l’hora d’escollir les biondes de seguretat que separa ciclistes de conductors. Això, a part de provocar un endarreriment, també ha suposat un sobrecost per a l’Ajuntament (d’uns 80.000 euros).

Queixes dels alcaldes per l’excés de burocràcia de l’administració, que frena i encalla les obres

L’apagada d’antenes 2G i 3G provoca problemes de cobertura

Centelles instal·larà càmeres de videovigilància per millorar la seguretat

Vic fa el darrer pas per tancar el Rebost Solidari i convertir-lo en un centre logístic d’agroproductors

Dia Mundial del Sommelier amb David Seijas, el premiat “cambrer de vins” de Seva

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”