Quins són els noms més comuns?

De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Aquest refrany popular fa referència a la gran quantitat d’homes que tenen aquests noms. Avui és vigent la dita a Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès? Encara n’hi ha a totes les famílies, de Joans i Joseps? Segons dades del 2024 publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nom més comú d’home a Osona, el Ripollès i el Moianès és Jordi (el patró de Catalunya), mentre que al Lluçanès és Josep. Aquest nom ocupa les segones posicions a la resta. Posant la lupa a cada comarca, a Osona Jordi lidera el rànquing, amb un 16,55%, seguit de Josep, Joan, Marc, José i Ramon. Podeu consultar la llista completa al requadre. Al Ripollès, també guanya Jordi de golejada (19,71%). El segueixen José, Joan, Josep, Juan, Marc i Antonio. Passa quelcom semblant al Lluçanès, en què encapçala la llista Josep (32,88%), seguit de Jordi (16,06%), Joan, Ramon, Marc, David i José. Els noms començats per jota també acaparen les primeres posicions al Moianès: Jordi, Josep, Joan, José, David, Marc i Juan. Pel que fa a noms de dones, Montserrat (patrona de Catalunya), Maria i Núria –aquests dos darrers també en la seva versió castellana– són els més freqüents a aquestes comarques. Montserrat és el número 1 a Osona (amb un 14,16%), el Lluçanès (23,78%) i el Moianès (17,08%), mentre que al Ripollès ho és Maria (16,77%). Com a segona posició, es capgiren els papers i mentre que Maria ho és a les tres primeres comarques, Montserrat ho passa a ser al Ripollès. El tercer més comú a totes quatre zones és Núria. DE COGNOM, SOBRETOT GARCIAPel que fa a cognoms, Garcia és amb diferència el més comú a Osona, el Ripollès i el Moianès. De fet, ocupa la primera posició tant com a primer cognom com a segon a les tres comarques. Molt a prop seu hi ha els Martínez i els López. Si posem el focus a Osona, el rànquing és el següent: Garcia, López, Martínez, Vila, Pérez, Sánchez, Rodríguez, González, Serra i Fernández. Al Ripollès és pràcticament igual amb algunes variacions: Garcia, Martínez, López, Pérez, Rodríguez, Fernández, González, Sánchez, Sala i Vila. Passa gairebé el mateix al Moianès: Garcia, Martínez, López, Sánchez, González, Sala, Fernández, Rodríguez, Vila i Pérez. El Lluçanès trenca la tendència de Garcia, López i Martínez. El cognom més comú és Font, seguit de Vila, López, Soler, Costa, Puig, Garcia, Serra, Pujol i Codina. ANTONIO I MARIA, A CATALUNYAA Catalunya, els noms més freqüents d’home són Antonio, José i Jordi, mentre que de dona són Maria, Montserrat i María del Carmen. D’altra banda, els Garcia, els López i els Martínez lideren el rànquing, tant de primer com de segon cognom. El pare i el fill que comparteixen nom i cognom Jordi o Jan. Aquests eren els dos noms que dubtaven Jordi Garcia i Laura Dalmau, de Ripoll, a l’hora de posar al segon fill que esperaven. “Tant a mi com a la Laura ens agradava Jordi, però no ho teníem clar perquè no li diguessin Jordi petit o Jordi júnior”, explica el pare. Sigui com sigui, al final van repetir nom. Van acabar de prendre la decisió quan l’avi d’ell, des del llit de l’hospital, va proposar-los decantar-se per aquesta opció. Per desgràcia besavi i besnet no es van arribar a conèixer, però es va complir una de les seves últimes voluntats: que net i besnet es diguessin igual. De Jordis Garcia “n’he conegut quan m’he fet més gran”, diu el pare, mentre reconeix que al CAP ha de dir el DNI per demanar hora. El que sí que té clar és que tant el seu sant com el seu aniversari han passat “a la història”: la seva filla gran va néixer el mateix dia que ell i el seu fill petit porta el mateix nom. Els germans amb els noms i els cognoms més comuns Montserrat Garcia Garcia va néixer a Sabariego, una localitat que pertany al municipi andalús d’Alcaudete (Jaén). A la seva mare, Juani, sempre li havia agradat molt aquest nom sense saber que era el de la patrona de Catalunya. Com si fos una premonició, quan la Montse només tenia un any tota la família se’n va anar a viure a Manlleu. Mesos abans, els seus pares (Juan i Juani) hi havien anat de vacances per veure els seus dos germans (Fermín i Virtudes) que hi vivien i treballaven al tèxtil. El pare de la Montse va trobar-hi feina i tota la família s’hi va acabar traslladant a finals dels setanta. Van anar a viure als pisos de Can Garcia de Manlleu. Llavors eren tres, però de seguida van ampliar la família. A Osona van néixer en David, en Jordi i la Jèssica. Tant la Montse com en Jordi no sabien que tenien els noms més comuns a Osona. El cognom, però, ho intuïen. De fet, tal com relata la gran dels germans, s’ha trobat amb algun entrebanc, bàsicament burocràtic. D’una banda, “per demanar hora al metge sempre ho he de fer amb el DNI perquè si no, no em troben”. De l’altra, “quan em demanen el segon cognom i els torno a dir Garcia, es pensen que m’equivoco”. Les casualitats de la família Garcia Garcia que van viure als pisos de Can Garcia no acaben aquí. Resulta que dos germans es van casar amb dos altres germans. O sigui, la Juani era germana d’en Fermín i en Juan, de la Virtudes. Això vol dir que entre cosins compartien també cognoms. Tal com recorda la Montserrat, “el meu germà i la meva cosina anaven a la mateixa classe i moltes vegades les mares quan anaven a pagar la matrícula se la trobaven pagada”. Només miraven els dos cognoms i molt sovint la mare pagava la matrícula a la neboda i la tieta, al nebot. Per la seva banda, en Jordi, que té una empresa de camions per transportar maquinària, es troba Garcia per allà on va sense sortir pràcticament de Catalunya. Ho porta retolat al vehicle i molts li diuen “tocayo”: “N’hi ha molts”. Així ho recorda la Monserrat a través de la dita: “Quien nombre no tenía, García se ponía”.

Quins són els noms més comuns?

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Tot obert per a la tornada

Mor un motorista en un accident a la BV-5301 al Brull

Veritats incòmodes de l’Informe Fènix

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells