La residència per a la gent gran que l’equip de govern de Campdevànol –Sumem (Junts), PSC i CUP– volen ubicar a l’antic edifici de l’escola Pirineu, a la carretera de Gombrèn, serà privada. Les cartes de tots els grups municipals estan sobre la taula.
No cal dir que el projecte està generant molt debat intern al govern i la regidora de la CUP, Mariona Baraldés, va expressar al ple que li generava “contradiccions”. Un fet que l’alcalde, Oriol Lázaro (SpC-Junts), atribuïa als beneficis que tindrà l’equipament.
Lázaro va explicar que hi ha unes persones disposades a invertir uns quatre milions d’euros per fer-hi la residència i evitar que l’edifici caigui a trossos, ja que continua degradant-se a marxes forçades després de cinc anys tancat.
Apostant per la iniciativa privada el projecte podria avançar més ràpidament, va assegurar. Un cop a ple rendiment, l’Ajuntament en podria decidir un canvi de gestió d’aquí a 25 anys. A més, des del primer dia hi haurà un centre de dia i un menjador comunitari, i al cap d’una dècada es proposarà construir apartaments tutelats.
Precisament, el govern va rebutjar, al ple de dijous, la moció d’ERC per fer-hi pisos comunitaris, perquè no la veien viable tal com estava plantejada. L’alcalde apuntava que es prioritzarà la gent del poble, “que això no es pot fer a la pública ni en una cooperativa d’habitatge, on només hi entraran els que paguin d’entrada”.
LA VIABILITAT DELS PISOS COMUNITARIS
L’aposta d’ERC pels pisos comunitaris ve d’anys enrere. Els republicans pensen que matarien dos ocells d’un tret ubicant-los allà. L’edifici és davant de l’hospital i els pisos de gent gran que quedessin buits es podrien destinar de forma voluntària a lloguer per a gent jove.
Segons va detallar Toni Riera (ERC), es potenciarà un envelliment actiu a través d’un model d’habitatge que “combinarà l’autonomia personal i els serveis comunitaris (sales de trobada, gimnàs o menjador obert)”. També hi hauria la possibilitat d’integrar-hi un SAIAR (servei d’atenció integral).
El regidor d’Hisenda, Francesc Puig, no ho veia viable, perquè convertir una escola en pisos que tinguin calefacció, cuines i lavabos “no val menys de sis o set milions d’euros”. “Esteu venent fum i s’il·lusiona la gent amb un engany”, li va etzibar.
Riera va recordar-li que a Cassà de la Selva ja funcionava un projecte similar i que l’escola i el pavelló, que eren grans projectes i van costar més cars del previst inicialment, es van executar tot i tardar anys. Riera apostava per cedir l’edifici a la Generalitat, perquè gestionessin els pisos.
Xavier Capdevila (PSC) pensava que calia seguir debatent i consensuar el projecte, mentre que Jordi Coch (Gent de Poble) creia que allà s’hi podrien fer habitatges per a joves i que era millor cedir l’edifici a una empresa social i solidària.
{{ comment.text }}