El Ripollès, conjuntament amb el Berguedà i l’Alt Urgell, és una comarca on es fan bolets. I tot apunta que aquesta tardor hi haurà una bona temporada. Així es pot veure a peu de carrer, com les parades del mercat de la plaça Major de Vic, però també en els serveis que han de fer els Bombers per boletaires que es perden. EL9 NOU ha pogut assistir a unes pràctiques per veure com s’organitzen aquestes recerques.
Com més bolets hi ha al bosc, més rescats de boletaires han de fer els Bombers de la Generalitat. “Aquest any hi ha moltes recerques perquè ha plogut i hi ha hagut bolets”, explica Jordi Fernández, sotscap de la Regió d’Emergències Centre dels Bombers.
El Berguedà, el Ripollès i l’Alt Urgell són les tres comarques on s’han de fer més cerques de boletaires de mitjana. Nou cada any de mitjana a la primera, i sis tant al Ripollès com a l’Alt Urgell.
Des del parc de Guardiola de Berguedà, d’on Fernández és cap, aquests dies s’hi han fet pràctiques de recerca de boletaires. Dissabte al matí va ser el torn d’efectius dels parcs de Vic, Torelló, Prats de Lluçanès i Berga. EL 9 NOU va assistir-hi.
Des de la Unitat de Comandament Mitjana (UCM) –un vehicle de Bombers equipat amb noves tecnologies des d’on s’acostumen a coordinar recerques i incendis–, els del parc de Guardiola gestionen les pràctiques.
A uns metres, hi ha la pissarra tàctica on es va anotant en quina zona s’actua i quina maniobra s’hi porta a terme. “Amb una simple mirada a la pissarra, ja se sap què s’està fent”, explica. Les eines digitals són essencials en aquestes cerques.
Tal com apunta el sergent, “des d’aquí els donem la sortida i ells amb els seus mòbils i tauletes intel·ligents ens marquen uns tracks i ens quedarà reflectit sobre la cartografia el tipus de maniobra que han fet i on les han fet”.
A les pantalles de la UCM, una línia discontínua encercla el primer sector a atacar pels efectius de Vic, Torelló, Prats i Berga. Un cop feta aquesta zona, la línia esdevé contínua i segueixen amb l’altra.
Les recerques –una per a cada parc– es divideixen en tres fases: recerca extensiva amb vehicles, recerca intensiva a peu i una batuda. Tal com relata Fernández, “a l’extensiva solem buscar una persona perduda en moviment. El típic boletaire que es mou fins que troba una pista i comença a caminar normalment cara avall”.
“A la intensiva –continua– busquem persones amb mobilitat reduïda, que hagin pogut patir un accident i que no puguin avançar”. En aquest cas es fa a peu. I la batuda és el cas més extrem: “Busquem una persona que ja no ens pot contestar perquè pot estar inconscient”.
Això significa que es fa una recerca pam a pam del terreny i, òbviament, requereix de més efectius. En una recerca, poden haver-hi implicades entre una vintena i una trentena de Bombers.
Aquí hi col·laboren diverses unitats, com el Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE), amb l’equip de subaquàtica si es requereix, el Grup Operatiu de Suport (GROS) o la unitat canina.
En una recerca real, s’estableix un punt des d’on es coordina l’operatiu. Acostuma a ser en el lloc on s’ha vist per darrera vegada la persona. En el cas dels boletaires, “sol ser el vehicle”. Sigui com sigui, el sergent subratlla que “la facilitat o no de la recerca ens la dona si sabem on està o no, és a dir, si la persona està perduda o desapareguda”.
De la desapareguda, no se’n sap res, mentre que la perduda es pot comunicar. Tenir cobertura al telèfon mòbil facilita fer una cerca molt més senzilla i fàcil. D’aquesta manera, “hi ha molts serveis que es gestionen des de la sala de control”.
Altres factors clau a tenir en compte són la vulnerabilitat de la persona –“no és el mateix un nen, que una persona de 40 anys o de 80”– o l’hora. A mesura que es fa més fosc, hi ha menys llum i, per tant, no hi ha tant marge d’actuació per als Bombers. “Una recerca de nit queda molt limitada”, afegeix.
En aquestes pràctiques hi ha tres fases molt ben organitzades, en una de real, la troballa de nova informació i indicis poden fer canviar la recerca completament. Per exemple, un efectiu topa amb un pou d’aigua on podria haver caigut el boletaire desaparegut.
Llavors s’activa el GRAE o l’equip de drons. Aquestes recerques no tenen a veure amb les d’abans quan només s’utilitzaven “plànols i fluorescents” per delimitar zones.
Amb dades dels darrers 12 anys facilitades per Bombers, la comarca de Catalunya on hi ha més serveis relacionats amb boletaires és amb diferència el Berguedà, amb nou a l’any de mitjana.
A darrere seu, s’hi situen l’Alt Urgell i el Ripollès, amb sis anuals de mitjana. La taula no marca una tendència a l’alça o la baixa sinó que va en funció de la bona temporada de bolets. En aquest sentit, doncs, també se’n desprèn que els anys 2014 i 2018 van ser anys de bolets.
Arreu del país, van haver-hi 86 i 115 serveis, respectivament. Tot apunta que també ho serà aquest 2024. Ho veiem a les parades i a les recerques dels Bombers.
{{ comment.text }}