El pont Vell de Roda de Ter seguirà tallat al trànsit durant un bon temps. A hores d’ara no hi ha prevista una data per a la seva reobertura. Van tancar-lo el passat 15 de novembre pels despreniments que hi va haver del tercer arc del pont. “Quan hi ha un despreniment s’ha de valorar la causa i sobretot minimitzar el risc que no n’hi hagi més”, explica l’arquitecta municipal, Anna Altemir.
I, tal com afegeix l’alcalde, Toni Mas, un dels principals detonants “és la vibració que genera el trànsit”. Per tot plegat, es va determinar tallar-ne la circulació. A part d’això, quan s’ha d’actuar a un pont el primer que cal fer és tallar el trànsit.
Durant aquests dies, s’ha consolidat amb morter els forats i les esquerdes que hi havia al segon i tercer arc d’aquesta obra. Inicialment, estudis i experts van proposar fer l’actuació amb una bastida o posar-hi un mallat, però finalment s’ha optat per fer-ho des d’una cistella d’un camió. De fet, l’arquitecta i l’alcalde reconeixen que ha costat trobar un vehicle amb un braç prou llarg per arribar dels baixos del pont fins als arcs.
Aquests treballs són la prèvia a les actuacions de reparació que s’han de fer. És a dir, que els obrers que hi vagin estiguin fora de perill o puguin muntar una bastida. Tal com explica l’arquitecta, “la idea és posar al dia el segon i el tercer arc”, tal com ho estan el quart i cinquè.
Tot i anar “a la major velocitat possible”, apunta Mas, per tapar esquerdes i forats, el projecte de reparació i intervenció tardarà més. Aquest ha de definir el cost i els terminis. “Sabem que no és una cosa de poques setmanes”, diu l’alcalde, subratllant que “ha de prevaler la seguretat”. A dia d’avui, no hi ha cap perill de circular-hi a peu, en bicicleta o patinet.
Els inesperats despreniments han posat sobre la taula la necessitat d’una intervenció del pont en el seu conjunt, ja que al llarg de la història s’hi han fet majoritàriament intervencions parcials. “En la mesura del que sigui possible, volem anar acompanyats d’altres administracions, com Diputació de Barcelona, per mirar ara a curt, però també què passarà els propers anys al pont”.
“HA PATIT EL PAS DE LA HISTÒRIA”
Si s’observa el pont Vell des de baix es pot comprovar el que explica l’alcalde i constatar com al llarg de la seva història ha viscut reconstruccions, ampliacions, reformes i millores. “És una obra que ha patit molt el pas de la història”, explica Maria Ocaña, directora del Museu de l’Esquerda de Roda.
Hi ha la hipòtesi que el pont “podria ser d’origen romà”, explica Ocaña, però el que se sap segur és que en època medieval “es va refer”. “Hi ha documents del XIV que parlen d’una construcció del pont”, destaca. Per aquest pont hi passava la stratta francisa, el camí que comunicava Barcelona amb França, cosa que fa pensar que fos d’origen romà, i també va esdevenir camí ral per anar al Collsacabra o Olot.
El pont ha estat objecte de riuades, com les del 1599 o 1600. El 1648, consta una obra de reforma, impulsada pel rector de Roda Jaume Marsal. El mestre d’obres va ser Josep Morató i la seva aportació es pot distingir molt bé perquè està fet amb còdols de riu.
El 1854, a causa de l’estat del pont, el governador civil ja “va prohibir el pas dels carruatges i, fins i tot, de persones”. Anys més tard, l’Ajuntament va convocar els veïns per fer una subscripció popular per fer –i pagar– les obres del pont. No van començar fins al 1879 i es tracta d’una de les remodelacions més importants del pont. La Diputació de Barcelona es va encarregar de reparar-lo i construir la doble arcada que hi ha actualment, i per la qual es fa servir la dita “pont sobre pont i una església a cada cap”. Cap al 1929 es van fer les obres del segon pont que van descongestionar el pont Vell que ja quedava estret pel pas de carros. Al segle XX, durant la retirada republicana, a la Guerra Civil, es va fer volar una part del pont i als anys 90 la Diputació va restaurar el quart i cinquè arc.
