Ja fa un mes i mig que els jutges de pau no poden celebrar casaments civils. Des del passat 3 d’abril han perdut aquesta competència a causa d’un error en la tramitació de la nova llei d’eficiència jurídica, que està canviant tota l’organització judicial i que, entre d’altres, ha de convertir els jutjats de pau en oficines judicials municipals amb més atribucions. El govern espanyol ho vol corregir però per ara no hi ha data per fer-ho i els jutges de pau es queixen dels perjudicis que això està causant als ciutadans.
A Catalunya hi ha jutjats de pau en tots els municipis on no hi ha jutjats de primera instància i instrucció –a Osona el Ripollès en tenen només Vic i Ripoll–. Això vol dir que hi ha un total de 898 jutges de pau, que s’agrupen al voltant de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia. “La situació és de manca de drets fonamentals i de falta de respecte cap al ciutadà perquè era un dret gratuït que tenien”, denuncia la presidenta de l’associació, Francesca Terron, que és la jutgessa de pau de Salt, al Gironès. Els jutjats de pau continuen aquests dies tramitant els expedients, però per formalitzar l’enllaç cal buscar alternatives. Una d’aquestes és anar al Registre Civil central, però els jutges de pau es queixen que l’organisme “està col·lapsat i hi ha esperes de més d’un any”. També hi ha l’opció dels ajuntaments i les notaries, però en aquests dos casos el tràmit comporta una despesa econòmica “en forma de taxa o de minuta”.
Qui també forma part de la junta directiva d’aquesta associació com a tresorer és el jutge de pau de Tona, Ramon Esmarats. En aquesta localitat es fan una cinquantena de casaments l’any entre el jutge de pau, la seva substituta i l’alcalde. “És una quantitat important per un poble com Tona perquè en tenim de gent de fora. Aquí hi ha aquesta tradició d’abans dels balnearis”, explica Esmarats. La majoria “venen a firmar i és simplement un tema burocràtic, però també n’hi ha amb cerimònia amb flors, música i parlaments”. En aquest poble fins ara l’alcalde oficiava una de cada set o vuit cerimònies i ara “se li ha multiplicat la feina”. Convençut que aviat podran recuperar la competència, Esmarats posa en valor l’altra funció principal dels jutges de pau, la de celebrar conciliacions. “Fer d’home bo i aconseguir que parlant la gent s’entengui és el millor que podem aportar al poble per ajudar a resoldre controvèrsies i estalviar que hagin d’anar als jutjats, que ja estan prou col·lapsats”, diu.
Els ajuntaments, els que més han notat la situació
En previsió de la prohibició, els jutges de pau van avançar al mes de març tots els casaments agendats a l’abril i el maig. A Manlleu, per exemple, al llarg de tot el 2024 es van celebrar 52 casaments al mateix jutjat de pau i només en tres mesos d’aquest 2025, fins la prohibició, se’n van fer 28, arribant a programar-ne cinc en un dia. Tot i així, la situació ja es comença a notar a l’ajuntament manlleuenc, on s’han derivat la major part d’actes matrimonials dels propers mesos. “Abans l’alcalde i els regidors només en celebràvem els caps de setmana i els d’entre setmana els feia el jutjat de pau i ara els hem d’assumir tots nosaltres”, diu el segon tinent d’alcalde i regidor de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, David Bosch. Per això, se’ls reparteixen. “A mi no em fa res, però abans era escadusser haver de casar i ara és una feina extra per als ajuntaments. Ja hi ha una taxa però a vegades costa trobar el dia perquè ja tenim les agendes molt plenes”, detalla.
Augment de bodes a Torelló arran del cas de Mireia Garriga
A Torelló, on anualment el jutge de pau celebra una cinquantena de matrimonis civils, també preocupa la situació, sobretot tenint en compte que en els últims anys s’ha detectat un increment de casaments que atribueixen al ressò del cas de Mireia Garriga, la veïna del municipi a qui no concedeixen la pensió de viduïtat tot i haver conviscut 18 anys i tenir dos fills perquè no estava casada ni s’havia registrat com a parella de fet. “Un 50% dels casos que tenim són persones que s’han donat compte que han de solucionar la seva situació. Molts ja tenen un fill o són persones grans”, explica el jutge de pau, Miquel Sala. Recentment ell ha celebrat enllaços de persones de fins a 80 anys “perquè volen agrair que els cuidin i el suport que els han donat en vida”.
El jutge de pau d’aquest municipi té clar que “la gent arregla papers no només per la pensió, sinó també per les herències perquè no és el mateix ser familiar de primer grau o de tercer a l’hora de pagar impostos”. Abans del 2014, a Catalunya i a altres cinc comunitats autònomes més es podia obtenir la prestació de viduïtat acreditant davant d’un jutjat que eres parella estable, però el Tribunal Constitucional ho va tombar “i ara per força ho has de tenir arreglat perquè si no tens problemes”.
“Volíem la jutgessa perquè la coneixem i per no haver de triar regidor en un poble petit”
El 14 de juny és el dia escollit per la vilatortina Judit Tort i el vigatà Albert Cortés per casar-se a Sant Julià de Vilatorta. Aquesta parella de 31 i 44 anys fa sis anys que té una relació i ara ha decidit formalitzar-la.
“Jo sempre m’he volgut casar. Primer per arreglar els papers perquè soc infermera i es veuen moltes coses i després per fer una festa i celebrar-ho amb tota la gent que estimem”, comenta Tort. L’Albert li va demanar per casar-se en un viatge a Londres fa un any i mig i a partir de llavors van començar a organitzar el dia, que en tot moment van tenir clar que seria una cerimònia civil “perquè és el més natural per nosaltres”.
Com que la germana de Tort treballa a l’administració local de seguida van estar al cas de la problemàtica que afectaria els jutges de pau a partir d’aquesta primavera. “Nosaltres volíem la jutgessa perquè la coneixem i per no haver de triar regidor d’un partit o un altre en un poble petit”, confessa. Al final van optar per l’alcaldessa “perquè és la que tenia més hores disponibles i ho farem a l’ajuntament, que cap problema, però preferíem la jutgessa i ja hi havíem parlat i tot”.
