Des del punt de vista econòmic, el gran risc de situacions com l’apagada de dilluns és que derivin en incertesa i condicionin sectors com la indústria, el turisme, el transport… o la confiança empresarial i la inversió. Ho analitzem amb Julio Reyna, doctor en Economia i professor a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC.
És possible posar dades a l’impacte econòmic de l’apagada de dilluns?
Hi ha aproximacions en marxa, però encara és d’hora. S’han d’acabar de comptabilitzar les incidències. El que sí que queda clar és que des de la Revolució Industrial l’electrificació ha anat guanyant protagonisme a les nostres vides. Actualment és tan estratègica que condiciona la conducta de les persones.
Donem per descomptat que prement l’interruptor s’encendrà el llum…
Circumstàncies com la de dilluns són una oportunitat per prendre consciència de la fragilitat del sistema. Una aturada tan gran és excepcional, però fa evident que el nostre model de vida depèn enormement de l’energia. En necessitem per comunicar-nos, per pagar, per moure’ns… També s’ha obert el debat de com les energies renovables van guanyant espai i si tenim la xarxa prou preparada davant les oscil·lacions i el risc de desestabilització.
Quin tipus d’activitats econòmiques corren més risc de ressentir-se de l’apagada?
A qualsevol indústria, un dia sense producció és un greuge important, més encara si pensem que s’acostava el pont, que hi ha en marxa la planificació de l’estiu… Ara bé, l’efecte més greu pot ser en les expectatives. Cal que les autoritats aclareixin les causes de l’apagada i que tranquil·litzin la població sobre si va ser una incidència puntual o realment hi ha el risc que es torni a produir.
Doncs en aquest sentit s’ha obert una cursa contra el temps…
Si no se’ns proporciona una versió oficial, fiable i que la comunitat pugui entendre i acceptar, viurem una bola de neu de teories conspiratives. La falta de respostes impacta en les expectatives i pot generar tant desconfiança empresarial com inversora. El mateix dilluns, caminant per l’avinguda Meridiana de Barcelona, em vaig fixar en un cartell d’una gelateria anunciant que rebaixava tots els preus a la meitat. Pot semblar una anècdota, però prova la preocupació perquè no funcionaven els congeladors i s’havia de minimitzar danys. Si la incidència va ser excepcional i se n’explica les causes, serà una cosa, però si no es gestiona amb transparència, des de la botiga més petita fins a l’empresa o l’inversor més gran s’ho pot pensar dues vegades a l’hora d’expandir el negoci.
Quin paper hauria d’entomar la Unió Europea?
El primer, ser ràpida en la transferència de dades, identificar l’origen de l’apagada i tota la cadena d’errors que va provocar. En segon lloc, desenvolupar encara més eines preventives que ens puguin alertar de descompensacions del mercat de l’energia, i en tercer, reprenent el fil del que comentava abans, insistir a les autoritats de cada país que s’ha d’explicar amb claredat els motius de l’apagada.
Ens podem trobar davant d’un replantejament de la transició energètica o dels ritmes d’integració de les renovables?
Si ens serveix per facilitar més eines de generació, interconnexió i distribució de l’energia, el que va passar dilluns s’acabarà convertint en una oportunitat. Per això, però, cal visió estratègica i direcció política. Penso que ara s’obre un debat molt important a escala macro sobre els pros i els contres de reduir les energies fòssils, el pes de les nuclears, si tenim la xarxa preparada perquè entrin en joc les renovables, la qüestió de l’emmagatzematge… Tot això s’ha de posar sobre la taula, però sobretot comunicar, decidir i avançar amb el rumb que es fixi.
A EL 9 NOU de dilluns justament hi explicàvem que de les 30 comunitats energètiques constituïdes a Osona, només quatre estan proporcionant energia als socis. No casen els missatges que es promou i les traves que s’han de torejar després.
És veritat, però sí que hem de valorar molt positivament associacions com aquestes, perquè grans incidències revaloritzen la proximitat. Segurament una comunitat local no tindrà les eines per tornar a proporcionar llum als socis en una apagada, però sí que els pot informar i donar resposta. El model imperant actualment es basa en economies d’escala, però qualsevol comunitat autoorganitzada i eficient a l’hora de gestionar els recursos de prop té tot el sentit del món. Si a sobre l’esperit és social, mediambientalment responsable, cooperatiu… millor que millor.
Quines mesures econòmiques es podrien prendre per minimitzar l’efecte d’apagades com la de dilluns? Incentius fiscals afavorint determinats sectors? Diversificació energètica?
Sense conèixer les causes exactes de què va passar no podem aplicar una auditoria forense. Abans de buscar com millorar i blindar el sistema energètic, necessitem explicacions.
Sense subministrament elèctric tampoc es podia pagar amb la targeta o amb el mòbil. Quines conseqüències tindrà la caiguda de les eines que ofereix la banca electrònica?
Novament he de respondre que ens falten dades si el que volem és quantificar un impacte en xifres. El que sí que tinc clar és que no tornarem als bitllets i monedes. Després d’aquest episodi, es desenvoluparan encara més serveis de portabilitat electrònica per garantir el saldo de les persones en tot moment i independentment que es disposi o no de connexió.
En general fa un discurs optimista…
Per l’oportunitat de repensar el model econòmic i el tipus de matriu energètica que necessitem. Sent tan dependents de l’electricitat, ens convé donar protagonisme a aquests debats i prendre decisions en conseqüència.
