El 52% de les fonts d’Osona i el Lluçanès han deixat de rajar, i de les que se n’han pogut obtenir mostres un 41% presenten una elevada contaminació per nitrats. Aquestes van ser algunes de les dades que el Grup de Defensa del Ter (GDT) va presentar dilluns a l’entorn de la riera de Sant Martí de l’Esquirol a partir del mostreig que realitza anualment a les fonts del territori. Enguany, el GDT justifica els resultats per la forta sequera, però insisteix en l’impacte del sector porcí tant en la contaminació de l’aigua com per la captació de recursos hídrics.
La situació de les fonts s’ha anat agreujant durant els últims anys per la manca continuada de pluges, fins al punt d’arribar a trobar eixutes aquest any un total de 89 de les 170 fonts registrades, més de la meitat. Al mostreig fet l’any passat, no brollava aigua a un 42% de les fonts, mentre que fa dos es van trobar seques una de cada tres (33%). El 2021, les fonts seques tot just van ser-ne 15, un 9,1% de totes les mostrejades. Si bé l’afectació és present a la gran majoria dels municipis, en alguns s’han quedat sense cap sortida natural d’aigua: totes les fonts de Balenyà, Centelles, Collsuspina, el Brull, Malla, Olost, Seva, Sant Quirze de Besora i Tavertet van quedar ben seques ja al mes de gener.
La seixantena de voluntaris del GDT que van prendre mostres de les fonts ho van poder fer en un total de 81 que sí que tenien aigua. De les diverses mostres recollides, un cop analitzades a laboratori, un 41% tenien una concentració de nitrats superior als 50 mg/l, el llindar de contaminació que defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La mitjana de nitrats de les fonts analitzades ha estat de 58 mg/l, dos punts per sobre de la de l’any passat. La font més contaminada ha estat, com el 2023, la de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, amb 511,2 mg/l de nitrats, deu vegades més del llindar de contaminació. La font Salada de Gurb és la segona que presenta pitjors resultats, amb 215,4 mg/l, i la segueix la font del Raig de Torelló, amb 192,4 mg/l. Per sobre dels 150 mg/l també hi ha set fonts més: les de la Fonteta (178,3) i del Parató (155), a les Masies de Voltregà; la de la Cadernera (173), a Manlleu; la de les Coves (161,1), a Lluçà; la dels Ocells (158,9), a Torelló; la del Figueral (152,9), a Calldetenes, i la Forriola (151,3), a Sant Feliu Sasserra.
Fent una valoració de les dades obtingudes, la presidenta de l’entitat, Ginesta Mary, va comentar que són dolentes, però que amb les pluges d’aquests últims dies els valors obtinguts encara serien més alts: “Quan tiren el purí al camp, el nitrat es queda a la terra i arriba als aqüífers quan plou i es filtra, per això ara veuríem concentracions més altes i menys estables que abans”. Mary també lamenta que amb la sequera disposen de menys mostres i no poden conèixer l’abast de contaminació d’alguns aqüífers que en mostreigs anteriors presentaven resultats dolents.
Pel GDT, la sequera és la principal causa de la manca d’aigua a les fonts, però l’associen també amb el consum d’aigua vinculat a la ramaderia intensiva del porc i al seu ús de pous i aqüífers. “Al final les fonts són els sobreeixidors dels aqüífers, i és veritat que ara no s’omplen, però també hi ha algú que els està buidant”, afirmava el membre del GDT Xevi Crosas. Des de l’entitat consideren que el consum d’aigua del sector porcí és desmesurat i com a mostra van compartir una comparativa entre el consum d’aigua domèstica de les dues comarques i la de les granges i principals escorxadors del territori. Segons les dades estimatives facilitades per l’entitat, les granges consumeixen a diari 12,5 milions de litres d’aigua per abeurar, netejar i refrigerar el milió de porcs que formen la cabana porcina de les dues comarques. Pel que fa als escorxadors, el GDT calcula que en requereixen 7,7, el que fa pujar el consum del sector a 20,2 milions de litres d’aigua per dia. Aquesta xifra, com critiquen des del grup, és superior als 17,8 milions de litres diaris que gasten els més de 165.000 habitants de les dues comarques. “Les dades que donem són estimades, si bé el consum de les granges està calculat a la baixa i el dels escorxadors es basa principalment en els permisos d’abocament de l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua”, deia Crosas.
Per reduir l’impacte del sector porcí en la captació d’aigua i la seva contaminació, des del GDT consideren que cal reduir la cabana porcina a la meitat de cara al 2030 i limitar la capacitat dels escorxadors, que consideren “sobredimensionats a les possibilitats i necessitats de la comarca”. A més, proposen reconvertir el sector cap a un model més familiar i sostenible, i elaborar un pla de control i recuperació dels aqüífers i un registre exhaustiu dels pous i captacions existents.
Durant l’acte en què van exposar els resultats del mostreig a l’Esquirol, el GDT va simular la presentació en petit comitè d’un brou fictici elaborat amb aigües de diverses fonts, que ja “estava ben salat” i portava “tots els nutrients necessaris”, en referència als purins i l’aigua contaminada per nitrats derivada de l’activitat ramadera intensiva.
La resposta del sector porcí
Amb motiu de l’acte de presentació dels resultats del GDT i l’acusació que l’entitat fa al sector ramader, des de Porcat, l’Associació Catalana de Productors de Porcí, han emès un comunicat per posar en valor les actuacions que duu a terme el sector per reduir el consum d’aigua. Segons comenten, el consum d’aigua a les granges porcines ha disminuït en un 50% en la darrera dècada, passant de generar 2,15 metres cúbics de purí per porc a prop d’1 metre cúbic, l’equivalent a 1.000 litres. Porcat assegura que “hi ha una incidència mediambiental que cal afrontar”, però defensa que “si les fonts estan eixutes és perquè no plou” i que “el sector porcí no és el responsable de la sequera”.
