Seva va celebrar dijous passat els 75 anys de la seva Guàrdia Municipal. L’actual cap d’aquest cos, Juanjo Aboitiz, va fer una recerca als arxius de l’Ajuntament i va descobrir que la primera vegada que el consistori va contractar una persona amb aquestes tasques va ser el 17 de febrer de 1950. Abans hi havia hagut altres figures al municipi, com guardes forestals que contractaven des de les mateixes masies o sometents.
Aboitiz és la cara visible d’aquest cos, que ha de vetllar els pobles de Seva i Sant Miquel de Balenyà, sis urbanitzacions i dos polígons industrials. Va començar a treballar-hi el 1990, ara fa 35 anys. Llavors, feia tasques de sereno i treballava de les 10 del vespre a les 6 del matí. Compartia feina amb un altre company, que durant el dia feia d’agutzil. “Entre tots dos ens ho fèiem tot”, relata.
La Guàrdia Municipal de Seva va anar creixent i assumint més responsabilitats per l’augment de població i també de delictes. Actualment, són sis efectius i fan un torn de 24 hores. Això, tal com subratlla Aboitiz, va ser l’“empenta més important” que l’Ajuntament va donar al cos.
Al llarg del temps, a més de l’evolució de la població, Aboitiz també ha vist el canvi de delictes. “Abans als robatoris en cases s’emportaven el televisor, la nevera i tot allò que trobessin. Ara només busquen joies i diners”, exemplifica. També havien vist força accidents de trànsit a la carretera que portava a la discoteca Fox-trot. “Els veïns sabien que si volien anar a Vic o Tona diumenge a la tarda havien de donar la volta per les urbanitzacions”, recorda.
ELS PRIMERS D’ARRIBAR
Sigui com sigui, “tenim molta feina” i quan hi ha una urgència al municipi els efectius de la Guàrdia Municipal de Seva “sempre som els primers d’arribar”. “Donem resposta en un màxim de cinc minuts”, remarca. Aboitiz explica que, a més, la gent està acostumada a trucar-los: “És com si fóssim de casa, ens tenen més confiança”.
Tal com subratlla l’alcalde, Pol Barnils, per la seva banda, “és un servei essencial”. “Són els primers que arriben i els que comencen a redirigir la possible emergència”, reitera, mentre afegeix que “el veí sap que en qualsevol moment pot trucar a la Guàrdia Municipal i tindrà una resposta immediata”.
MÉS CONSIDERACIÓ
Al llarg de tots aquests anys, també han viscut una retallada de competències amb l’entrada en vigor de la Llei de Policies Locals, el 1991. Tal com explica Aboitiz, “ens van acotar molt les funcions i ens van denigrar una mica” a vigilants, guàrdies municipals i serenos.
La reivindicació que aprofita per fer el cap de Seva, doncs, és “que ens tractin pel que som: cossos i forces de seguretat de l’Estat”. “La Generalitat hauria de tenir en consideració la nostra figura. Donem servei a més de 140 pobles de tot Catalunya i som més de 500 agents”, subratlla. A part d’això, són patrulles unipersonals, motiu pel qual “correm un risc molt alt i a sobre anem desarmats”.
Un dels altres problemes als quals han de fer front pel fet de no ser considerats policies locals és que tampoc ho són per la Seguretat Social. Quan arriba, doncs, l’edat de jubilació no ho poden fer als 59 anys, com sí que poden fer mossos, bombers o policies locals. Tot i que Aboitiz encara no sàpiga exactament quan es jubilarà, sí que té clar allò que s’emportarà de tots aquests anys al cos: “El record més bonic és la gent. Ha sigut una història molt llarga, de moltes generacions que han anat passant”.
Un cotxe policial, també amb “molta història”
A la celebració de l’aniversari també hi era present el que havia estat el cotxe del cos: un Land Rover 88 Super Turbo (a la foto, amb Juanjo Aboitiz). L’Ajuntament de Seva va comprar-lo el 1986. Com recorda el logo del vehicle, llavors eren policia local i els seus efectius anaven uniformats –i armats– com a tal. A dins el vehicle, que s’ha restaurat ara amb motiu del 75è aniversari, també hi havia una ràdio petita i dels primers telèfons mòbils (d’unes dimensions considerables) que hi va haver a la comarca d’Osona. Tal com recorda el mateix cap Aboitiz, amb aquest cotxe les havien vist de tots colors: “Hem viscut des de nevades, fins a treure cotxes i camions, o gent tirada als camins”. “Té molta història i una història molt maca”, afegeix.
