Reivindicar una maternitat informada i el dret a decidir de la dona embarassada. Aquest és l’objectiu del llibre Guia per a un embaràs conscient, de la llevadora osonenca Laia Casadevall, que Eumo Editorial portarà en català a les llibreries el 22 d’octubre. Casadevall, amb milers de seguidors a les xarxes socials, és especialista i referent en la divulgació d’informació sobre l’embaràs, el part i el postpart.
Que hagi escrit un llibre perquè les dones coneguin les opcions que tenen i puguin ser protagonistes de les seves decisions vol dir que no passa?
Malauradament, no. Jo em vaig formar al Regne Unit i allà era molt important el dret d’autonomia de les dones i que estiguessin ben informades. Al tornar, el 2013, em vaig adonar que aquí les dones vivien una maternitat molt perduda, que no sabien que tenien drets i opcions, i que ho vivien com una prova d’obstacles que havien d’anar passant sense saber on anava a parar tot plegat. Per aquest motiu vaig començar l’activisme i la divulgació. Si volem ser lliures en les nostres maternitats ens cal informació veraç, objectiva i científica. Si no coneixes totes les opcions no en tens cap. Aquest llibre, que tracta l’embaràs, el part i el postpart, va ser el primer a l’Estat espanyol escrit per una llevadora i ara em fa molta il·lusió que per fi surti en català i que una editorial hi hagi apostat.
Al llibre reclama un canvi urgent per acabar amb el paternalisme i la hipermedicalització dels parts. Són encara els protagonistes?
Sí. Les taxes d’intervenció sobrepassen les que fixen el Ministeri de Sanitat o el Departament de Salut. A una de cada tres dones se li indueix el part artificialment quan se’ns diu que la taxa recomanada hauria de ser al voltant del 10%. Som el país d’Europa amb més parts instrumentats, que van associats a més episiotomies i problemes de sòl pelvià després.
Encara hi ha la creença que és millor l’atenció d’un ginecòleg a la d’una llevadora?
Hi ha molt desconeixement de quines són les competències de cada professional i la població hauria de saber que les llevadores som les referents en la salut sexual i reproductiva de les dones que tenen embarassos normals, és a dir de baix i mitjà risc, que som la majoria. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estipula que un 87% de les cures de les dones en tot l’embaràs haurien de ser portades a terme per llevadores. Això no és perquè ens interessi dir-ho a les llevadores sinó perquè som les professionals que aportem millors resultats. S’han fet moltíssims estudis i revisions sistemàtiques i s’ha demostrat que les cures liderades per dones redueixen les intervencions innecessàries i complicacions en l’embaràs i el part. A més a més, també està associat a millors taxes de lactància materna, menys problemes de salut mental en el postpart i el més important, a més satisfacció de les mares. El 2024 l’OMS va treure una guia que insta tots els governs a apostar per models liderats per llevadores perquè està demostrat que redueixen la mortalitat i morbiditat materna i neonatal.
Vostè reivindica que falten llevadores.
Els nostres llocs de treball no és que no hi siguin, és que estan ocupats per altres professionals i realment la figura de la llevadora és la que hauria de ser referent en aquesta atenció a la salut sexual i reproductiva. N’hi hauria d’haver a totes les escoles i centres d’atenció primària per atendre des de la primera menstruació fins a la menopausa. També als domicilis de les dones, no només als paritoris i hospitals, i poder cobrir l’atenció del postpart, que és quan les dones se senten més vulnerables. Hi ha molt paternalisme durant l’embaràs i després se’ns abandona completament. Moltes vegades depèn dels teus privilegis poder-te permetre cuidar la teva salut mental, el teu sòl pelvià o tenir ajuda per la lactància materna i això no és just ni equitatiu. Està demostrat que tenir llevadores a casa, com passa a la majoria de països d’Europa, redueix moltíssim les visites a urgències durant el primer any de vida del bebè i és molta menys despesa.
I falten vocacions per exercir la professió?
No, hi ha moltes infermeres que voldrien ser llevadores, però el sistema d’accés és molt restrictiu i es donen molt poques places cada any. Això fa que no es puguin cobrir els llocs de treball que hi hauria d’haver. Per això també estem reclamant la carrera pròpia de llevadora, com hi ha a tot Europa.
Moltes dones viuen el procés amb preocupació o por. Per què passa?
Vam passar del part a casa sense recursos, atenció prenatal ni higiene a enviar tots els embarassos i parts als hospitals a partir dels anys 60, convertint-los en un procés medicalitzat i de risc, i amb aquest procés hem perdut el control que ens pertany a nosaltres. Les dones han començat a manifestar la violència obstètrica, que és l’abús d’intervencions que rebem, la deshumanització, el tracte inadequat, la falta de consentiment informat i l’apropiació dels nostres processos fisiològics. Ens han fet creure que no podem quan des dels principis de la història de la humanitat estem parint i ho podem fer perquè som mamíferes. Això no vol dir que a vegades no passin coses, ningú nega els avenços científics i benvinguts siguin, però hem de ser coherents i utilitzar les intervencions quan són necessàries perquè si les utilitzem bé salven vides però si n’abusem les posen més en risc.
Tots els hospitals treballen igual o hi ha diferències entre públics i privats?
L’abús és a tot arreu, però la sanitat pública té menys intervencions com les cesàries que la privada. Jo sempre recomano la sanitat pública perquè d’entrada assegura més actualització dels professionals i els protocols.
Té 145.000 seguidors a Instagram per seguir contingut sobre maternitat. Això vol dir que interessa.
Des que vaig començar ha tingut molt èxit perquè les mares ens sentim molt soles i molt perdudes. La maternitat real és encara una mica tabú i necessitem tenir espais de referència on anar a buscar informació fiable i no només basada en l’evidència científica, també en el sentit comú perquè cada una s’escolti a ella mateixa. Les recomanacions i els protocols poden dir el que vulguin, però al final el que compta és el que tu sents dins teu i per mi això és tant o més important. Tot està bé si has pogut decidir amb consciència i informació.
De llibres n’ha escrit tres. Guía para un embarazo consciente (Vergara, 2021), que ara es tradueix al català; Parir a casa (Vergara, 2022), i Maternidad consciente (Vergara, 2024). N’hi haurà més?
Estic treballant en un de nou sobre la violència obstètrica que sortirà el 2026.
Respecte al del part a casa, aquest continua sent un tema controvertit. Per què?
Molta gent creu que és retrocedir i simplement és recuperar un tipus de part que amb els avenços científics que tenim a dia d’avui s’ha demostrat que no només és més segur per a les mares sinó que és igual de segur per als bebès. En dones de baix risc i embarassos normals parir a casa és una opció vàlida i segura i tots els països l’haurien de poder garantir.
Hi ha qui es deu preguntar si és legal i no saben que realment és un dret.
Està reconegut pel Tribunal Europeu de Drets Humans i segons les Nacions Unides Espanya l’està vulnerant. Que hi hagi part a casa per a totes les dones que vulguin és una cosa que ens afecta a totes. Com més opcions tinguem més lliures serem.
Aquí és una opció privada però Salut compta amb un grup del qual forma part que treballa perquè sigui públic. Com s’avança?
No passarà ni a curt ni a mitjà termini perquè no hi ha recursos ni llevadores. Encara estem intentant implementar els centres de naixement en hospitals públics quan a la majoria de països europeus funcionen des de fa dècades. Aquí ens costa molt arribar als estàndards mínims.
