“Mireu-vos els uns als altres. Què hi veieu? Físicament sembleu diferents, oi? Si parleu entre vosaltres, potser us adonareu que us caieu bé i teniu coses en comú, i si aneu a fer el cafè, tot xerrant veureu que, en canvi, també penseu diferent en alguns temes. I tanmateix, no us aixecaríeu i marxaríeu.” Amb aquestes paraules, Laura Marsó, directora de l’escola La Sínia de Vic, convidava a reflexionar sobre la relació entre cultures en una taula rodona celebrada aquest dimecres a la Sala Modernista del Casino de Vic. La vintena llarga d’assistents assentien en silenci.
Ciutats com Vic tenen entre els seus habitants persones de cultures i orígens diferents. El rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Josep Eladi Baños, destacava en la presentació de l’acte la importància d’avançar des del multiculturalisme cap a la interculturalitat, ja que el primer concepte reconeix la coexistència de diverses cultures i fomenta el respecte a la diversitat, però el segon hi afegeix també la interacció i l’intercanvi, per integrar tots els individus en una societat diversa i heterogènia.
Les intervencions de la taula rodona, moderada per la professora de la UVic-UCC Mariona Casas, van portar el debat sobre la interculturalitat a l’àmbit educatiu, per conèixer quins són els principals reptes i oportunitats a l’hora d’aplicar aquesta visió en els centres formatius dels infants i joves de la ciutat. A més de Marsó, que oferia el punt de vista de l’educació en l’etapa d’Infantil i Primària, la taula va comptar amb la directora de l’institut La Plana, Anna Roca, i el director de la Fundació Albir, Jordi Valldeoriola.
La diversitat cultural de l’alumnat és un fet als centres educatius de Vic, però molt especialment a La Sínia i La Plana, que com esmentaven les seves responsables tenen a les aules alumnes amb una vintena de nacionalitats i llengües diferents. Aquesta situació, que pot suposar un repte per al centre, l’entomen com una oportunitat per reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat diversa i complexa. “Als centres hem de ser referents i destacar que a la societat no hi ha un ells i un nosaltres, que no hi ha vies paral·leles, sinó que tots formem part d’un nosaltres global”, afirmava Roca. Els estereotips i els prejudicis, però, tenen l’ombra massa llarga i encara hi ha molta feina per fer entre les famílies “autòctones”, que opten sovint per matricular els seus fills a altres centres, encara que els suposi un desplaçament. “L’escola no reflecteix la realitat del barri del Remei, que ja és molt divers, perquè algunes famílies no trien el seu centre de proximitat”, denunciava Marsó, qui també llançava a l’aire una pregunta contundent: “De què tenim por?”. Durant la taula rodona, la directora també posava en valor el concepte d’interseccionalitat, que reconeix que cada alumne és únic i, com a persona, té moltes semblances i diferències amb qualsevol altra persona que tingui al costat. “Tots som iguals… però igual de diferents!”, afirmava la directora.
La perspectiva sobre com treballar la interculturalitat en les etapes de Primària i Secundària va comptar a la taula rodona amb el complement de la Fundació Albir, una iniciativa publicoprivada impulsada per diverses institucions i empreses d’Osona que pretén donar una nova oportunitat als joves de 18 a 24 anys que abandonen els estudis i poden tenir dificultats per seguir formant-se o trobar feina. Segons el director, als centres que té Albir a Vic i Manlleu, la prioritat és oferir una atenció molt personalitzada que ajudi a descobrir el talent. “Tenim joves desmotivats que amb la rigidesa del sistema educatiu no han trobat quin és el seu lloc a la societat i el nostre paper és trobar quin és el seu talent, què fa bé, en què destaca, i garantir així una situació d’èxit educatiu”, afirmava Valldeoriola. El curs passat van atendre 158 alumnes a través de formacions amb durada diversa i adaptada, per una banda, als interessos dels joves i, per l’altra, a les demandes que necessiten cobrir les empreses en àmbits diversos com la soldadura o la restauració.
La taula rodona de dimecres formava part d’un cicle de cinc activitats sobre interculturalitat iniciat fa dues setmanes amb una altra taula rodona sobre mediació intercultural en l’àmbit de la salut. La programació continua el dissabte 28 d’octubre amb una obra de teatre.
