Ja fa temps que Torelló treballa per recordar i dignificar les víctimes de la Guerra Civil espanyola i el règim nazi. L’exemple més recent és el Memorial i procés participatiu d’homenatge que es va fer al Soldat del Puig i a totes les víctimes de les desaparicions forçades ocorregudes entre el 1936 i el 1977.
Ara el proper pas és instal·lar plaques commemoratives Stolpersteine en record a tres torellonencs deportats a camps de concentració nazis. Es tracta d’una iniciativa d’àmbit mundial que consisteix a col·locar unes llambordes de 10 per 10 centímetres davant les cases on van viure els deportats o en un lloc significatiu del poble.
L’any passat es va crear una comissió integrada per l’Arxiu Municipal, el Museu de la Torneria, l’institut Cirviànum i un familiar de víctima amb l’objectiu d’impulsar el projecte i dijous se’n van donar a conèixer els detalls.
“Es vol que en l’àmbit de poble se sàpiga que altres convilatans van patir aquesta repressió i sobretot fer molta divulgació a les noves generacions perquè siguin conscients dels valors de la democràcia i la llibertat”, deia l’arxivera municipal Gemma Carretero.
Justament per això l’institut Cirviànum s’ha implicat en la iniciativa i un dels seus alumnes, Dàrius Lazar, hi ha dedicat el treball de recerca. “Jo el que he fet és ajudar Gerard Verdaguer, del Museu de la Torneria, i Gemma Carretero, de l’Arxiu, a buscar i aprofundir sobre aquest tema i després li he donat visibilitat entre la gent de la meva edat”, explicava el jove de segon de Batxillerat.
La proposta d’instal·lar les plaques va passar pel ple municipal el març de l’any passat i ja s’han iniciat els tràmits oficials a través del Memorial Democràtic per col·locar-les. Mentre s’espera que arribi l’autorització, s’ha avançat en la tasca de recerca i recopilació de dades de les persones deportades.
Es tracta de Bonaventura Cutrina Vila, Leandre Pey i Juvanteny i Domènech Marquilles Costa, que durant la Guerra Civil van fugir a França i allà, en el context de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació alemanya, van ser detinguts i deportats a camps de concentració nazis.
La informació s’ha obtingut sobretot a partir d’estudis previs de TILBO – Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica i del treball d’investigació de l’historiador Santi Molera i Clota, així com de Josep Rovira i Pey, familiar d’un dels deportats a Mauthausen.
Mentre que Pey va sobreviure Cutrina i Marquilles van morir. “Són dels primers republicans catalans que arriben a Mauthausen i després els deriven al subcamp de Gusen, que era on anaven a morir perquè era gent molt castigada que aguantava rarament un any”, detallava l’historiador local Lluís Toneu, que també forma part de la iniciativa.
El projecte Stolpersteine va començar a principis dels anys noranta i des de llavors s’han instal·lat més de 50.000 llambordes a diversos països d’Europa. A Osona i el Lluçanès fins ara s’han col·locat una vintena de plaques, la darrera a finals d’abril a Tona. Torelló espera que les seves s’afegeixin properament a aquesta llista.
