No passar-se i acabar morint d’èxit. Aquesta idea, que sembla que es va convertint en lema entre els municipis amb patrimoni i atractiu, també podria ser el subtítol del Pla estratègic de turisme que el ple de Vic aprovava per unanimitat fa quinze dies.
En un moment que ciutats catalanes com Barcelona i el centre de Girona malden per gestionar les conseqüències d’un turisme massiu que ha alterat el dia a dia dels seus habitants, Vic es ratifica en una altra direcció: creixement i voluntat d’atraure sí, però no a qualsevol preu.
“Encara som a temps de decidir quin model de turisme volem, lligat al model de ciutat que volem”, assegura la regidora de Turisme, Anna Alemany (Junts).
Aquest segon pla estratègic –que s’ha tornat a traçar amb la implicació dels diferents agents públics i privats que conformen la Taula de Turisme– advoca, doncs, per un turisme regulat, silenciós i distribuït.
És allò de posar la bena abans de la ferida: “Volem evitar que Vic repeteixi el model de saturació d’altres ciutats patrimonials i prevenir una possible superació de la capacitat de càrrega en alguns espais”, continua Alemany. Un model que s’adapti “als ritmes, els valors i les necessitats d’una ciutat amb identitat pròpia com és Vic”.
Aquest ADN té als fonaments el patrimoni, la cultura, el comerç i, sobretot, l’autenticitat. “Ens hem de mostrar tal com som, però no hem de treballar perquè se’ns vegi d’una determinada manera ni ens hem de vendre perquè vingui més gent”, apunta Dolors Maria Alemany, cap del servei de Turisme de l’Ajuntament de Vic.
Amb l’experiència d’atendre visitants a l’oficina de la plaça del Pes destaca, de fet, que el perfil majoritari són catalans que justament es desplacen a la ciutat a la recerca d’una “destinació rural, de pagès i de bestiar, i de mercat. L’autenticitat és un dels valors que ens identifica”.
El pla planteja desestressar l’entorn de la plaça Major –molt evident els dissabtes al matí– i activar un nou pol d’atracció a l’entorn del Museu Episcopal, la Catedral, les Adoberies, l’Illa de la Pietat… També posicionar Vic com a ciutat barroca o que es puguin obrir al públic més finques emblemàtiques, a l’estil de les cases Cortada i Pratdesaba.
En les trobades de la Taula de Turisme també s’ha fet èmfasi a potenciar el comerç amb segell propi, i així defugir el fenomen de la gentrificació.
Un altre focus pot ser realçar el Temple Romà, un edifici que és realment excepcional al segle XXI per molt que la societat local hi estigui habituada i l’hagi normalitzat enmig del paisatge urbà.
El document no només dibuixa línies d’acció, sinó que es presenta com una eina de planificació que permeti actuar amb visió i prudència.
Alemany explica que, com a pla estratègic, “no és d’obligat compliment”, però sí que esdevé una eina molt útil per al rumb de la ciutat. “Ens agrada i és possibilista. No fa volar coloms.”
Des de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la gerent, Clàudia Dinarès, considera molt positiu que Vic sigui ciutat d’acollida de visitants, però insisteix que el creixement s’ha de fer de manera controlada: “Està bé que es potenciï la ciutat com a destinació, però cal garantir que les persones que vinguin gaudeixin d’una bona experiència: trobar lloc als restaurants que triïn, i que un cop allà els atengui personal amb ganes i no sobrepassat per la quantitat de gent”.
Dinarès hi afegeix que Vic és una ciutat amb una oferta d’hotels i restaurants cada vegada més potent, i alerta que seria contraproduent arribar a un punt de col·lapse: “No seria lògic que una ciutat de les dimensions de Vic acollís un turisme massiu. M’agrada pensar en un model on el visitant pugui dinar on vulgui i rebre un tracte excel·lent”.
Guillem Soldevila, representant de la Cambra de Comerç a la Taula de Turisme, coincideix en la idea general que “volem que vingui gent, però de manera sostenible i sent conscients que com a ciutat mitjana tenim limitacions, entre les quals la falta d’espais per pernoctar”.
També insisteix que s’ha de treballar la capitalitat de Vic pensant a “potenciar no només la ciutat, sinó la comarca en el seu conjunt. Soc molt defensor d’aquesta visió global, per mi són coses que no es poden deslligar”.
El nou pla estratègic parteix de l’experiència anterior (2021-2025), que es va redactar en plena pandèmia i que va quedar parcialment condicionat per aquell context d’incertesa. És per això que, en lloc de revisar-lo, s’ha optat per un de nou tot i compartir la filosofia moderada.
En el debat sobre el turisme, un altre aspecte interessant és el paper dels ciutadans.
Tal com destaca Dolors Maria Alemany, “la gent de Vic està molt orgullosa de la seva ciutat, i això la converteix en la millor prescriptora. És fàcil convèncer un de fora de venir quan els d’aquí apreciem tant el que tenim”.
El pla estratègic acaba de conferir full de ruta a l’aposta per un turisme fonamentat en el convenciment que el millor reclam és que Vic continuï sent Vic.
