Un de cada quatre adolescents pensen fumar en un futur proper, i d’aquests més de la meitat creuen que ho faran amb tabac de cargolar. De fet, tres de cada deu d’aquests joves expressen creences errònies favorables al tabac de cargolar, fet que pot facilitar que comencin a consumir cànnabis en edats molt primerenques; en alguns casos, abans i tot de fumar tabac. I d’intencions, a fets consumats: un 3,5% dels joves d’entre 14 i 18 anys de la Catalunya Central entrevistats es declaren policonsumidors de tabac i cànnabis.
Són algunes de les dades que la rodenca Eva Codinach, infermera i adjunta a la direcció de l’Equip d’Atenció Primària de Sant Quirze de Besora l (ICS de la Catalunya Central), recull en la seva tesi doctoral, titulada “Consum de tabac i cànnabis en joves de la Catalunya Central”. La va defensar el passat 27 de gener al campus UManresa de la UVic-UCC, obtenint una qualificació d’excel·lent. La tesi és el resultat de tres estudis paral·lels i successius, realitzats entre el 2012 i el 2020, amb els quals l’autora ha pogut aprofundir en l’estudi del consum de tabac i cànnabis entre els joves d’Osona, el Bages, el Berguedà, l’Anoia i el Solsonès. En un d’ells, amb el grup de recerca al qual pertany van entrevistar més de 7.000 estudiants de segon i quart d’ESO, i de segon de Batxillerat i cicles formatius. Un 8,3% de les noies i un 6,7% dels nois van declarar que fumaven tabac a diari. La tendència per sexes s’invertia quan se’ls demanava pel consum de cànnabis. Un 9,8% dels nois i un 7,4% de les noies ho havien fet els últims 30 dies; mentre que un 4,3% i un 3,6%, respectivament, ja en mantenien un consum considerat de risc. Així mateix, un 3,7% dels nois i un 3,4% de les noies reconeixien consumir les dues substàncies. Uns percentatges que resulten “preocupants”, admet Codinach, si es comparen amb la mitjana espanyola (0,3%), recollida en alguns estudis comparats.
En aquesta “associació” entre consum de tabac i de cànnabis –l’un seria factor de risc de l’altre i viceversa– hi podrien incidir diversos factors, com poden ser l’edat o l’entorn socioeconòmic de cada jove. Però també, i aquesta és una de les aportacions clau de l’estudi, el seu estat de salut mental. “S’observa que els joves que declaren tenir pitjor salut autopercebuda i pitjor estat d’ànim fan més policonsum de tabac i cànnabis”, adverteix Codinach, convençuda que aquest esdevé un dels llums d’alerta: “Sovint no donem prou importància a la salut emocional dels joves, ni a la percepció que tenen de la seva pròpia salut”.
Igualment premonitòria resulta una altra dada: el 26,6% dels joves expressen la voluntat de fumar en un futur, “i si apunten aquesta intenció, segur que ho acabaran fent”, anticipa Codinach. A més, la majoria diuen que ho faran via tabac de cargolar, emparats en falses creences, com que porta menys additius químics que els manufacturats, que el de cargolar és menys perjudicial o el fals control pel fet d’elaborar-lo ells.
En aquest sentit, l’estratègia és clara: “Formació i pedagogia” per desmentir “aquests falsos mites” i exposar que tant el consum de tabac com de cànnabis no són innocus. Hi pot haver repercussions tant físiques com mentals. A més, “com més d’hora comences, vas sumant; i alhora més possibilitats de fumar al llarg del temps”. Enfocat en el problema, Codinach recomana ser “molt propers” als joves d’aquestes franges d’edat per abordar mesures preventives, en complicitat amb els mateixos centres educatius. “Hem de ser capaços de demanar, conscienciar i actuar en conseqüència”, sense descartar, si cal, “canviar les polítiques sanitàries” per rebatre uns hàbits addictius que, malauradament, part de la societat ha “normalitzat”.
{{ comment.text }}