Eren concretament 103 les cadires que es veien buides diumenge al matí a la plaça Major de Vic, una xifra que es correspon amb el total de dones víctimes de la violència masclista assassinades l’any 2023 al conjunt de l’Estat espanyol.
Es trobaven al voltant de diverses taules decorades amb motius festius i nadalencs, amb plats i coberts. Allò més important, tot i això, era el petit cartell al costat de cada copa que indicava el nom i l’edat de cadascuna de les dones que no van poder celebrar les festes amb les seves famílies.
Fina Campàs, presidenta de l’entitat Acció Trans, explicava a EL 9 NOU que l’objectiu d’aquesta performance –organitzada conjuntament amb el col·lectiu Juntes Som Revolució i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i l’Ortiga Feminista– era significar aquestes dones assassinades i “denunciar la violència masclista que afecta a tota la diversitat de dones existents”. Precisament per això, deia, “les dones trans també som interpel·lades”.
Helena Mínguez, Immaculada Tubau i Roser Iborra, totes elles membres del col·lectiu Juntes Som Revolució, asseguraven que allò que uneix a totes les dones que en formen part és la voluntat d’organitzar aquest tipus d’actes en contra dels crims masclistes. La intenció, segons afirmaven, és “recollir tot el sentit feminista de la comarca centrat en aquesta lluita”. “Ja no pot ser, i hem dit prou”, sentenciaven
Quant a les víctimes, van voler destacar que és necessari donar-los visibilitat sense oblidar que “no són un número; són mare, una filla una neboda o una amiga”.
L’acte va comptar, a més de l’escenificació, amb música instrumental a càrrec de Ramon Redorta, un discurs de benvinguda a càrrec de la regidora d’Igualtat del consistori vigatà, Anna Alemany, i la lectura del comunicat de les entitats.
En aquest comunicat van voler honorar les 103 famílies “que aquest Nadal han hagut de patir aquestes absències”, i van demanar una “implicació activa, emocional i personal” en la performance. “Aquestes dones tenien un destí: la vida”, afegien.
També reivindicaven que en aquest recompte oficial “probablement no hi apareixen totes, perquè no es comptabilitzen les dones que es trobaven en una relació ocasional, les prostitutes o les dones trans, i totes mereixen el mateix respecte”.
Després es va guardar un minut de silenci en record de les víctimes i es va procedir a la lectura de tots els seus noms. Un cop acabada la lectura, es va convidar els assistents a ocupar cadascuna de les cadires que fins ara s’havien mantingut buides en senyal de respecte. “Allò més important és que us fixeu en el nom que teniu al davant; seure a les cadires simbolitza la lluita que ara ens fem nostra”, indicava Iborra, mentre els llocs s’anaven omplint.
La performance finalitzava amb una lectura de poemes i cançons de manera conjunta amb Marta Vilaró i Mercè Piqué, i amb el cant coral de la Cançó de fer camí, de Maria Mercè Marçal.
{{ comment.text }}