El món canvia cada vegada més de pressa i, en aquesta modernitat líquida, com ho definia Zygmunt Bauman, valors que han regit la societat durant segles deixen de tenir sentit. L’Església no és aliena al context d’acceleració, crisi i mutabilitat. També vol repensar quin paper li pertoca al segle XXI, i per això Romà Casanova, el bisbe de Vic, va convocar el 2019 un sínode que ha de fixar les línies de futur de la diòcesi.
A causa de les vicissituds de la pandèmia no s’ha pogut seguir al peu de la lletra el calendari previst inicialment, però sí que es va avançant en les fases. Així, després que fins al mes de maig més de 1.300 persones hagin plantejat preocupacions, propostes… en grups estructurats sobretot des de la base –les parròquies–, el sínode obre un nou capítol i s’acaba de constituir una assemblea d’un centenar de membres que es reuniran cada quinze dies amb l’objectiu de continuar debatent i afinar encara més cap a on camina l’Església de Vic. El grup, que vol ser representatiu de tota “la realitat diocesana”, compta amb 31 preveres, 10 religiosos i 48 laics. Tots ells es van comprometre formalment davant del bisbe aquest diumenge a la tarda, en una missa en el marc del Dia de la Catedral, i ara està previst que es trobin per primera vegada el dissabte 1 d’octubre, de 9 del matí a 9 del vespre. A la llista de noms, que es pot consultar a la web del Bisbat, hi ha des de Rufí Cerdan, director de Càritas Diocesana de Vic, fins a l’exregidor Pere Vilarrasa o mossens molt coneguts a Osona, entre els quals Joan Mir, Pere Oliva, Jordi Castellet o Florenci Gras.
De les trobades de l’assemblea n’ha de derivar una nova versió de l’instrumentum laboris, el document de treball del sínode diocesà, ja amb conclusions més concretes. A continuació, “després d’haver escoltat tothom” –també experts i persones no creients–, el bisbe Romà Casanova discernirà i subscriurà les directrius a prendre. Segons el vicari general del Bisbat, Josep Maria Riba, s’intentarà que aquestes línies de futur siguin “tan concretes com sigui possible”, però sense perdre de vista que la realitat de Vic no és la mateixa que la d’entorns rurals com el Lluçanès, el Collsacabra o la Vall de Camprodon. En darrera instància, el full de ruta s’aprovarà per decret l’últim trimestre del 2023, moment en què les directrius esdevindran normes.
“La convocatòria del sínode surt d’una sola persona. Hem passat per una fase oberta a tothom; la que iniciem aquest diumenge, a alguns; i finalment serà un altre cop el bisbe qui hi posarà el punt final”, detalla Riba. Als debats i diàlegs “s’hi pot parlar de tot”, però sí que s’ha marcat com a punt de partida abordar les necessitats de la societat actual i quina finalitat ha de tenir l’Església al segle XXI, ja que “les crisis, les relacions internacionals, les distàncies… ens demostren que allò va ser vàlid durant segles ara ja no funciona”.
Tal com ha anat recollint EL 9 NOU des que va arrencar el sínode, la convocatòria d’un procés de reflexió d’aquestes característiques és molt extraordinària. A Vic, l’últim havia estat el 1945, amb Joan Perelló al capdavant de la diòcesi, i l’anterior, el 1748, amb el bisbe Manuel Muñoz Guil. Llavors no hi van poder participar laics, ja que no estava previst pel dret canònic.
En les cartes pastorals centrades en el sínode, Romà Casanova en defensa la conveniència per “afrontar els nous reptes que es presenten a l’Església i per reflexionar sobre la seva missió i el que Déu vol per a la diòcesi de Vic”. El context, aquest món que avança a ritme frenètic: un canvi en la transmissió de la fe, abans “fonamentada al llarg dels segles en la família”, i l’emergència d’una nova època que planteja crisis i incògnites.
