Un dibuix convertit en farmàcia

“Què vols ser de gran?” La típica pregunta que molts nens han de respondre un matí qualsevol d’escola, plens d’il·lusions, dubtes i dibuixos improvisats sobre un full en blanc. Quan Maria Formatgé tenia 10 anys, la seva resposta ja era clara. Mentre que molts companys dubtaven entre futbolistes, mestres o veterinaris, ella va dibuixar una farmacèutica dins un laboratori preparant una fórmula magistral. “Des de ben petita ja tenia aquesta idea molt present”, recorda. 14 anys després, aquella escena dibuixada des d’un pupitre s’ha convertit en realitat. Avui, amb 24 anys, és titular d’una farmàcia a Sant Joan de les Abadesses, a poc més d’un quart d’hora de Campdevànol, d’on és originària. Fa un any i mig que es va posar al capdavant del negoci. L’oportunitat va aparèixer fa dos anys, quan encara no buscava activament portar una farmàcia, però tant ella com la seva família van entendre que difícilment es repetiria una ocasió així. “Jo tenia molt clar que volia quedar-me aquí i ser farmacèutica comunitària”, explica. Sempre havia volgut tornar al Ripollès. Tot i estudiar i treballar durant una etapa a Barcelona, mai va arribar a plantejar-se quedar-s’hi. “Està bé sortir, veure altres maneres de treballar i agafar experiència, però també serveix per valorar encara més el lloc d’on vens”, diu. En el seu cas, el vincle amb la professió ve directament de casa. La seva mare, Teresa Cuy, és farmacèutica a Campdevànol i Formatgé va créixer entre medicaments, taulells i converses amb pacients. “Veure com estimava la feina i com ajudava la gent em va transmetre aquesta passió sense adonar-nos-en”, explica. A Sant Joan hi ha trobat el que més buscava, la proximitat. “En un poble petit acabes coneixent pràcticament tothom i la relació amb els pacients va molt més enllà de dispensar medicaments”, diu. Defensa que les farmàcies de poble tenen també una funció social i humana. Molta gent hi entra a resoldre dubtes, demanar consell o simplement explicar com es troba. “Es crea un vincle molt bonic basat en la confiança.” La part humana és precisament el que més li agrada de la professió. Tot i això, també admet que hi ha una cara menys visible. “La farmàcia és un centre de salut, però també és un negoci.” La gestió, els estocs, l’organització o la presa de decisions formen part del dia a dia i són aspectes que sovint passen desapercebuts des de fora. Els inicis no van ser fàcils. “Com tot començament, hi ha por i inseguretat”, diu. També va notar certa desconfiança pel fet de ser jove. “Al principi la gent no et coneix i has de treballar més perquè vegin com ets i com treballes.” Amb el temps, però, assegura que la confiança es construeix sola. La família hi ha tingut un paper determinant. Especialment la seva mare, que l’ha ajudat en tota la part de gestió i li ha transmès experiència i seguretat. “Sense ells no estaria on estic avui.” Formatgé descriu el seu dia a dia com a imprevisible. “Cap dia és igual.” També reconeix que li costa desconnectar. “A casa em diuen que soc una farmàcia 24 hores”, diu entre riures. Tot i això, assegura que no dubta de la decisió que va prendre. “Estic exactament on vull estar.” Creu que al Ripollès hi ha oportunitats per als joves formats, encara que sovint siguin menys visibles que a les grans ciutats. Considera que falten més projectes estables i possibilitats de creixement professional perquè més gent decideixi quedar-se. Tot i això, defensa que la comarca ofereix una qualitat de vida difícil de trobar en altres llocs. “La proximitat, la tranquil·litat i el tracte humà tenen molt valor.” Per ella, poder construir el seu projecte professional a prop de casa és “una sort”. Li permet mantenir els vincles familiars i, al mateix temps, aportar alguna cosa al territori on ha crescut. “Aquí em sento a casa”, resumeix. Mentre que molts joves marxen buscant oportunitats lluny de casa, ella ha trobat la seva manera de fer-se un futur sense renunciar al lloc d’on ve.

Un dibuix convertit en farmàcia

De casa al casal, al mercat o a la perruqueria

“No descartem anar amb Junts, però no hi poso la mà al foc. El 2023, la idea inicial era fer una llista independent”

L’impacte del Plater al Ripollès: l’orografia i els espais protegits compliquen el repartiment

“Si la gent jove no es queda, es perden projectes de vida”

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic