El que pot ser el primer parc solar fotovoltaic de dimensions considerables a Osona continua cremant capítols. Es tracta d’un projecte de gairebé 60 hectàrees dividit en cinc emplaçaments al nord de Manlleu, però que també trepitjaria terme municipal de Torelló i que preveu un sisè subsector als camps de sota l’ermita de Sant Jordi, a Folgueroles. La Generalitat va certificar a mig març que la firma que l’impulsa (Vall Morat), pertanyent a la constructora multinacional Avintia, ha presentat tota la documentació necessària. Ara l’estudiaran des del Departament d’Acció Climàtica fins a l’Agència Catalana de l’Aigua o la de l’Energia, que emetran els seus informes, i ajuntaments, entitats, particulars… hi poden presentar també al·legacions. Superada aquesta fase es redactaria el projecte definitiu.
Tot i que serà llavors quan el plantejament global quedarà definit a sobre paper, ja és un fet que la proposta de Vall Morat ha avançat més que cap altra a Osona des que fa un parell d’anys van saltar les alarmes al voltant dels macroparcs solars. La documentació es pot consultar a través d’internet i desgrana amb detalls tècnics, plànols i fotografies la intenció d’instal·lar plaques sobretot a zones del nord de Manlleu on ara mateix hi ha camps, així com a alguna àrea de margues i de vegetació arbustiva o de bosc jove. Tot plegat suma unes 60 hectàrees, però repartides en sis taques diferents –una de les quals a Folgueroles– i complint les directrius del Consell Comarcal de no superar les 10 hectàrees i mantenir entre si una distància d’almenys mig quilòmetre. Fins aquí, per tant, el projecte té números d’avançar. Però és que també es pot considerar el més madur en la dimensió que transcendeix la paperassa, ja que hi ha feina feta en qüestió de converses i acords amb els propietaris dels terrenys on s’instal·laria les plaques.
El projecte inclou una línia elèctrica aèria travessant quatre municipis
L’adequació del plantejament de Vall Morat als supòsits que fixa la normativa fa que, a grans trets, la posició del Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Manlleu sigui molt menys reactiva que temps enrere, quan el 2020 es va registrar, per exemple, la demanda de construir dos parcs entre Manlleu, Torelló i l’Esquirol que haurien ocupat 432 hectàrees. Ara bé, això no treu que les institucions hi vegin contres. Des del punt de vista de Gil Salvans, responsable tècnic de l’Agència de l’Energia d’Osona, el més gros és en les connexions. I és que els cinc emplaçaments a Manlleu s’enllaçarien amb cables subterranis –no hi hauria impacte visual–, però sí que es dibuixa tota una nova línia de torres des de Manlleu fins a l’estació que Red Eléctrica de España (REE) té al polígon Malloles de Vic. Aquesta infraestructura aèria travessaria els termes municipals de les Masies de Roda, Gurb i Folgueroles i se sumaria a les dues de grans dimensions que salten a la vista als vorals de l’Eix Transversal.
Salvans ho considera una bandera vermella i defensa que la connexió més lògica seria amb la subestació de Manlleu. En aquest cas, però, l’opera Endesa i, com que els contactes i requeriments no són els mateixos que per part de REE, Avintia prova de buscar alternatives. Des de l’Ajuntament de Manlleu, el regidor d’Urbanisme, Enric Vilaregut, va explicar a l’últim ple municipal que el consistori també preveu presentar al·legacions en aquest sentit, ja que amb les futures ampliacions de la xarxa urbana de la ciutat el mateix municipi serà demandant d’una major quantitat d’energia.
Està pressupostat en 30 milions d’euros, i que funcioni a partir del gener de 2026
Les al·legacions del Consell Comarcal es treballaran al detall amb els ajuntaments en tornar de Setmana Santa, però també incidiran en els camps on es vol instal·lar les plaques, amb l’objectiu de preservar els més fèrtils i que, de fet, haurien d’estar ja protegits mitjançant un mapa de la qualitat del sòl que la Generalitat promet des d’almenys el 2020. Unió de Pagesos batallarà en la mateixa direcció. Tal com diu Lluís Muntal, membre de la permanent comarcal, “estem a favor de les renovables, però gràcies als camps, la combinació del sol i l’aigua també obtenim energia, l’imprescindible que ens donen els aliments. Pels parcs solars no podem malmetre els espais d’on mengem les persones i els animals. Se n’han de buscar que no tinguin rendiment agrari”. A tots aquests contres, caldrà veure quins hi sumen la Generalitat i els organismes que en depenen.
Pel que fa a la ciutadania, Salvans recorda que la normativa estatal obliga les empreses que construeixen parcs de més de 5 MW a obrir la participació al territori a un 20%, és a dir que osonencs i osonenques podrien aportar diners al projecte i, després, treure’n rendiment econòmic. Per això hi ha temps fins al novembre i “s’ha d’explicar, difondre-ho”. Avintia va presentar públicament el projecte a Manlleu i Folgueroles l’estiu passat, complint el que estableix la normativa.
Segons consta a la documentació, tirar endavant el macroparc de Vall Morat requeriria 30 milions d’euros. D’aquests, 21,3 per a la col·locació de les plaques i 4 més per a les línies aèries mitjançant les quals traslladar l’energia. Les obres començarien el setembre del 2024 i es posaria en funcionament el gener del 2026. “Més que una gran constructora de Madrid, una empresa de l’Ibex 35, ens agradaria veure-n’hi una de local, però la transició energètica o la fas o te la fan. Fins ara és qui ho ha proposat i s’ha mogut”, sentencia Salvans.
