A la façana de Can Celestino pel carrer de les Escoles, a Espinelves, hi va aparèixer ja fa uns mesos un reclam inesperat. No es tracta de cap record que apel·li a l’antic restaurant, tampoc a les coques que continuen servint per la Fira de l’Avet, sinó d’un niu de vespa asiàtica. Dels que es fa mirar. Per les dimensions, els quatre o cinc metres d’altura on està situat i el tragí d’insectes entrant i sortint.
L’estampa preocupa els veïns, sobretot perquè pel carrer hi passen cada dia els nens i nenes de l’escola del bosc.
Després d’identificar el niu, ja fa setmanes, es van posar en contacte amb els Agents Rurals. Confiaven que es cuidarien de retirar-lo, però l’últim protocol de la Generalitat estableix que si els vespers no estan a edificis públics se n’han de fer càrrec els propietaris.
Davant d’aquesta circumstància, la família de Can Celestino s’ha vist en un cul-de-sac. Un atzucac. Segons expliquen, empreses especialitzades com la que els gestiona les rates els han respost que el niu està massa amunt i, tenint també en compte les característiques del carrer, no disposen dels mitjans per retirar-lo.
Si el vesper no estigués actiu no caldria fer res, ja que després d’abandonar-lo les vespes rarament hi tornen i es van degradant, però a Espinelves n’hi ha prou de plantar-se a sota per constatar que la colònia avança a tota pastilla.
La retirada en aquests casos, diu el protocol, “l’han de realitzar els particulars sota la seva responsabilitat. S’ha d’actuar amb màxima cura per evitar picades, preferentment confinant el niu i els insectes en un contenidor que n’eviti la sortida”.
Quant a mètodes, l’administració recomana utilitzar productes químics que s’introdueixen congelats a dins del vesper i el neutralitzen. La Generalitat no permet destruir-los mitjançant trets d’escopeta, explosius ni sistemes de crema que puguin perjudicar el medi ambient i la salut de les persones.
De cria a colònia
Les femelles de vespa asiàtica que sobreviuen a la hibernació construeixen a partir de finals d’hivern i en solitari petits nius a base de fibres de fusta mastegada. Generalment acostumen a ser més petits que una pilota de tennis i, com es demostra amb la cornisa de Can Celestino, trien llocs arrecerats sota teulada, en porxos o magatzems. A dins del vesper, la reina es dedica a fabricar cel·les.
Entre la primavera i l’estiu emergeixen obreres que es cuiden, al seu torn, de continuar construint, recol·lectar i alimentar les cries mentre la fundadora se centra a pondre ous. És al llarg d’aquest període que els nius es van fent grans, com es pot veure ara mateix al carrer de les Escoles.
El moment de màxima esplendor acostuma a coincidir amb la descoberta per part dels veïns, sigui a causa de la mida o dels insectes voleiant.
En cas de no destruir els vespers llavors, es poden donar dos escenaris: que continuïn creixent o es facin petits en comparació amb la quantitat d’insectes i les vespes els abandonin en pro emplaçaments com les capçades dels arbres.
